7.-

3.5K 120 2
                                    

7.-

Va sortir en Dylan i va vindre cap a mi.

-Ara vinc petit...-vaig dir aixecant-me. Vaig anar amb ell i ens vam separar dels altres.-Què et passa petit Flannagan?

-No em diguis així...-va dir rient.-Volia parlar amb tu de...

-De l'Alice oi?-vaig dir interrompent-lo i ell es va posar vermell.

-Sí bé... Es que com que sóc un any més petit que ella i...

-Si és per l'edat, no et preocupis. Ella ha estat amb més petits, més grans i de la seva edat.

-Però... Jo li agrado?-va preguntar.

-Dylan, es clar que li agrades, la tens boja. Des de que us vau enrotllar a l'estiu no em deixa de parlar de tu. No et preocupis per això, si no li agradessis no estaria amb tu, estaria amb un altre.

-El dia que vau sortit... Es va enrotllar amb algú?-va preguntar.

-Has de confiar més en ella Dylan. Els va apartar a tots. No es va enrotllar amb ningú. Fins hi tot no volia beure per no cagar-la.

-Podràs ajudar-me? No vull cagar-la...

-Clar que sí. Però no et penso explicar res d'ella, això li preguntes a ella eh.

-No dona no, no em refereixo a això. Només per alguna sorpresa o si tenim problemes si puc confiar amb tu....

-Es clar que sí. Qualsevol cosa truca'm o diga-m'ho.-vaig dir somrient.

-Gràcies...-va dir i em va abraçar.

-Compte, no apretis tant...-vaig dir abraçant-lo i em va deixar anar una mica.-No et preocupis tant, us agradeu, tot anirà bé...-vaig dir somrient.

-Gràcies...-va repetir.

-No és res...-vaig dir somrient i em va fer un petó a la galta. Vam tornar i estaven l'Ash, en Matt i l'entrenador. L'Ash em va mirar trist i no ho vaig entendre. Em vaig apropar a ell, quedant al seu costat.-Què et passa? Per què em mires així?

-Vés amb en Dylan...-va dir emprenyat.

-Ash, què dius? M'estava demanant consell per l'Alice. Estàs gelós?-vaig preguntar.

-No estic gelós. No diguis ximpleries.-va dir emprenyat.-Pensava que t'importava...-va xiuxiuejar.

-Què estàs dient? Sí que m'importes. Ash, si us plau no et posis gelós...-vaig dir agafant-li la mà.-Només l'he abraçat Ash, no he fet res més.

-Però tu i jo vam començar així...

-Ash, tu i jo vam començar amb una mirada, un càstig... No té res a veure...-vaig dir, ell em va agafar de la cintura i va ajuntar els nostres llavis en un llarg petó.

-Greason vas fort!-va cridar un i tots van riure. Ens vam separar i vaig somriure.

-Estàs boig... Està mon germà...-vaig xiuxiuejar.

-Me la bufa...-va dir somrient. Ens vam separar i em vaig asseure al costat de mon germà. L'entrenador els hi va dir no sé què i la gent se'n va anar.

-Va petit...-vaig dir aixecant-me, es va aixecar, em va rodejar amb el seu braç i vam anar cap al cotxe. El vaig fer entrar de copilot, li vaig cordar el cinturó i li vaig fer un petó a la galta. Vaig entrar al seient del conductor i vaig mirar a mon germà. Estava fet merda.-No et trobes bé veritat?-vaig preguntar i ell va negar amb el cap.-És millor que avui vagis a casa a dormir. Ja em quedo jo amb la mare i el pare... Et deixo a casa i descansa...

™Onde histórias criam vida. Descubra agora