™

43.-

43.-

En Matt i la Jota van arribar després de poc, vam sopar i ells van anar a l'habitació. Jo vaig apilar els plats i em vaig estirar al sofà. Per sort la ferida ja no em feia quasi mal. L'Ashton va sortir del lavabo i es va asseure on jo tenia els peus.

--No t'enfadis. Ens veurem sovint, podem intentar-ho.

--No m'enfado però no vull que s'acabi. M'encanta estar amb tu i no vull...--vaig dir però vaig callar.

--Diga-ho, ho pots dir, no passa res. Què no vols?--va dir agafant-me la mà. Sabia el que em costava parlar d'això perquè... Bé, en realitat no sé per què però aquestes converses en que raones i són serioses a mi se'm donen millor per escrit, parlant em costa molt.

--No vull estar sense tu. Ets tu qui em cuida, qui està amb mi sempre... Jo...

--Va diga-ho que no passa res.

--Et trobaré molt a faltar.--vaig xiuxiuejar mirant a terra.--I tinc por que s'acabi això perquè si això s'acaba ho trobaré molt a faltar, sobretot a tu i no... Ja no sé ni què dic.--vaig dir i ell va riure. Es va apropar i em va abraçar.

--Jo també et trobaré a faltar Brooke. I molt. Però he d'aprofitar l'oportunitat que tinc. Està a dues hores i poc en cotxe, estem aquí al costat.

--Però m'oblidaràs.

--Com podré oblidar a la persona que m'ha cuidat a l'hospital, que m'ha ajudat a passar el curs, que m'ha fet descobrir moltes coses? Ets inoblidable, i si seguim junts estaré tot el dia pensant en tu.

--Segur que podrem?

--Clar que sí bonica.--va xiuxiuejar abraçant-me.--T'estimo.

--I jo. Però no vull que te'n vagis.

--No et posis sensible va.--va dir estirant-se i em va fer estirar-me sobre seu.

--Et trobaré a faltar.--vaig xiuxiuejar arraulint-me al seu pit.

--No hi pensis en això. Encara queda molt.--va xiuxiuejar ell però no hi deixava de pensar.

--Si hagués estat embarassada, també te n'haguessis anat?

--Si ho haguessis estat o venies amb mi o ens quedàvem els dos. No t'hagués deixat sola.--va dir acaronant-me el meluc.--La setmana que ve aniré a Washington DC per veure pisos, véns amb mi i m'ajudes a escollir pis?

--Sí. A l'estiu de veritat que no em vols acompanyar a casa d'una amiga?

--No ho sé Brooke, no conec a quasi ningú i m'avorriré.

--Serà divertit, va. Van en Matt, en Dy, el novio de la Mandy, la Jota, l'Ali i potser algú més. Amb en Dy, en Matt i la Jota t'hi portes bé. L'única que no és l'Ali. I la Mandy no la coneixes.--vaig intentar convence'l perquè així que vingués amb mi i no estar sola. Perquè per molt que anèssim tots, tots estaven amb parella i si ell no ve, jo estaria sola.

--Brooke que estaràs amb les teves amigues i a mi m'oblidaràs.

--No és veritat. Et prometo que no passarà. No et deixaré sol.--vaig suplicar i va sospirar.

--Quants dies?

--Una setmana i mitja. A la platja.

--D'acord.--va dir poc convençut i el vaig abraçar.

--Gràcies!--vaig dir somrient.--T'ho passaràs bé, ja ho veuràs.

--No ho sé. Quan és?

--D'aquí dues setmanes.