™

43.-

43.-

En Matt i la Jota van arribar després de poc, vam sopar i ells van anar a l'habitació. Jo vaig apilar els plats i em vaig estirar al sofà. Per sort la ferida ja no em feia quasi mal. L'Ashton va sortir del lavabo i es va asseure on jo tenia els peus.

--No t'enfadis. Ens veurem sovint, podem intentar-ho.

--No m'enfado però no vull que s'acabi. M'encanta estar amb tu i no vull...--vaig dir però vaig callar.

--Diga-ho, ho pots dir, no passa res. Què no vols?--va dir agafant-me la mà. Sabia el que em costava parlar d'això perquè... Bé, en realitat no sé per què però aquestes converses en que raones i són serioses a mi se'm donen millor per escrit, parlant em costa molt.

--No vull estar sense tu. Ets tu qui em cuida, qui està amb mi sempre... Jo...

--Va diga-ho que no passa res.

--Et trobaré molt a faltar.--vaig xiuxiuejar mirant a terra.--I tinc por que s'acabi això perquè si això s'acaba ho trobaré molt a faltar, sobretot a tu i no... Ja no sé ni què dic.--vaig dir i ell va riure. Es va apropar i em va abraçar.

--Jo també et trobaré a faltar Brooke. I molt. Però he d'aprofitar l'oportunitat que tinc. Està a dues hores i poc en cotxe, estem aquí al costat.

--Però m'oblidaràs.

--Com podré oblidar a la persona que m'ha cuidat a l'hospital, que m'ha ajudat a passar el curs, que m'ha fet descobrir moltes coses? Ets inoblidable, i si seguim junts estaré tot el dia pensant en tu.

--Segur que podrem?

--Clar que sí bonica.--va xiuxiuejar abraçant-me.--T'estimo.

--I jo. Però no vull que te'n vagis.

--No et posis sensible va.--va dir estirant-se i em va fer estirar-me sobre seu.

--Et trobaré a faltar.--vaig xiuxiuejar arraulint-me al seu pit.

--No hi pensis en això. Encara queda molt.--va xiuxiuejar ell però no hi deixava de pensar.

--Si hagués estat embarassada, també te n'haguessis anat?

--Si ho haguessis estat o venies amb mi o ens quedàvem els dos. No t'hagués deixat sola.--va dir acaronant-me el meluc.--La setmana que ve aniré a Washington DC per veure pisos, véns amb mi i m'ajudes a escollir pis?

--Sí. A l'estiu de veritat que no em vols acompanyar a casa d'una amiga?

--No ho sé Brooke, no conec a quasi ningú i m'avorriré.

--Serà divertit, va. Van en Matt, en Dy, el novio de la Mandy, la Jota, l'Ali i potser algú més. Amb en Dy, en Matt i la Jota t'hi portes bé. L'única que no és l'Ali. I la Mandy no la coneixes.--vaig intentar convence'l perquè així que vingués amb mi i no estar sola. Perquè per molt que anèssim tots, tots estaven amb parella i si ell no ve, jo estaria sola.

--Brooke que estaràs amb les teves amigues i a mi m'oblidaràs.

--No és veritat. Et prometo que no passarà. No et deixaré sol.--vaig suplicar i va sospirar.

--Quants dies?

--Una setmana i mitja. A la platja.

--D'acord.--va dir poc convençut i el vaig abraçar.

--Gràcies!--vaig dir somrient.--T'ho passaràs bé, ja ho veuràs.

--No ho sé. Quan és?

--D'aquí dues setmanes.

--D'acord.--va dir i va bufar.

--Però si et sents obligat no vinguis. Només seria divertit i t'ho passaries bé.

--Que sí que vinc Brooke.

--No estaràs de morros?

--No.--va dir somrient i vaig somriure.

--Per què no et cau bé l'Ali?

--No em dona bona espina. No ho sé, és un pressentiment.--va dir ell.--Potser m'equivoco. O potser no.

--És bona noia.

--No. Bona noia et dic jo que no ho és.--va dir ell i el vaig mirar sorpresa.

--L'has investigat? Estàs de conya?

--Brooke...

--No. Brooke no. Has investigat a una noia de 18 anys! És amiga meva! Per favor Ashton!

--No diries això si haguessis llegit el que he llegit jo.--va dir ell calmat.--No és el que penses. No la vaig investigar, estava involucrada en un cas en el que treballava.

--Ashton què dius!? L'Ali no ha fet res! Té 18 anys Ashton!

--En té 25! Té 25 anys i és esquizofrènica. Està involucrada en més de tres assassinats!

--Què dius tu ara?

--Brooke és la veritat. Confia en mi. Et puc aconseguir l'expedient perquè em creguis. I si us plau, no cridis.--va dir baixant el to de veu.

--Ashton, estàs boig.

--No. Et dic la veritat. T'ho prometo. Per això no em cau bé i per això no li caic bé. Això que t'acabo d'explicar és informació classificada però és la veritat. El seu pare no va morir de càncer, el van matar uns capos de la droga i sa mare està posada a la màfia russa. I no t'hauria d'estar explicant això però ho faig perquè algun dia et farà mal sense ella voler-ho o potser volent i tot. Brooke confia en mi. Si us plau. Tens un ordinador?--va preguntar i vaig assentir--Deixa-me'l.

--Ashton m'estàs fent por.

--Per què? És ella que està malament.

--Però tu ho sabies i no m'has dit res...

--Brooke, explicant-ho estic incomplint la llei. Deixa'm l'ordinador, si us plau.--va demanar, vaig anar a la taula i li vaig portar. Va estar buscant una cosa i després em va passar l'ordinador.--Llegeix.--va dir. Vaig agafar l'ordinador i era l'expedient de l'Alice Clark. Deia exactament el que m'havia dit l'Ashton.

--P-però... Ashton és una broma?

--Ja m'agradaria.

--Ashton que porto molts anys amb ella i ella sempre ha estat amb mi i... Ashton no pot ser.--vaig dir amb llàgrimes als ulls, em sentia molt enganyada i decebuda.

--Em sap greu però sí que és.

--Ashton.--vaig dir amb un fil de veu i ell em va abraçar.--Per què no em vas dir res? Ella em podria haver matat o vés a saber què.

--La vaig amenaçar. Si et tocava jo la detenia.

--Però i durant aquests anys?

--No ho sé.--va dir ell tancant l'ordinador.

--Ashton confiava en ella.--vaig dir amb llàgrimes que em queien dels ulls.

--Ja ho sé clumsy, ja ho sé.--va xiuxiuejar abraçant-me.--Però has de fer com si res i no explicar-li a ningú. Si li dius alguna cosa li pot agafar un atac, o si actues diferent. No sé el nivell d'esquizofrènia que té i has de fer com si no passés res. M'ho promets?

--Com vols que facis com si no passés res? Ella... M'ha mentit i a la Jota i a la Mandy. Ashton no...

--No ploris, va. Si veu que no vas a casa la Mandy sabrà que t'ho he explicat. Has d'anar-hi sí o sí.

--I tu?

--Jo també. No et preocupis.

--I el pobre Dylan? Ell haurà de dormir amb ella i ...

--Si li fa alguna cosa ho sabrem i me n'ocuparé. No t'has de preocupar per res bonica.--va xiuxiuejar acaronant-me l'esquena i jo no podia parar de plorar.

--Ashton tinc por.

--No et farà res.

--Però i la Jota? I en Matt? I la Mandy? I en Dylan? Ashton...

--No et preocupis. Confia en mi.--va xiuxiuejar i vaig escoltar passos baixant les escales.

--Brooke? Què passa?--va preguntar en Matt baixant i suposo que darrere seu venia la Jota.

--Res, li acabo de dir que me'n vaig a Washington DC a fer la universitat.--va dir l'Ashton i va besar el meu cap.

--I què faràs?--va preguntar la Jota

--Bioquímica.--va dir l'Ashton.--Brooke tranquil·la, si segueixes plorant així notaran que menteixo.--va xiuxiuejar a la meva orella.

--Ja ho sé però...

--Ja, ja ho sé. Però fes un esforç. Quan se'n vaguin plora el que vulguis però ells dos et coneixen. Pensa en coses bones o intenta calmar-te bonica.--va xiuxiuejar i vaig assentir abraçant-lo

--A casa la Mandy veniu els dos?--va tornar a preguntar la Jota i vaig plorar més fort.

--Sí.--va dir l'Ashton.

--Brooke, què passa?--va preguntar mon germà.

--Res.--vaig aconseguir dir entre sanglots.

--Va, tranquil·la.--va xiuxiuejar l'Ashton.--No m'imagino lo dur que deu ser però has passat per coses pitjors.--va xiuxiuejar intentant que em calmés.

--Què li passa?--va insistir la Jota.

--Sortim d'aquí.--vaig demanar a l'Ashton.

--On vols anar?

--A l'habitació... Dels meus pares.

--Però t'has de calmar. D'acord?--va xiuxiuejar i vaig assentir.--Bona nit.--va dir l'Ashton aixecant-se.

--Bona nit.--van dir en Matt i la Jota i l'Ashton va començar a caminar amb mi als seus braços. Va entrar a una habitació i es va asseure al llit.

--No t'ho hauria d'haver dit Brooke. Ho sento.--va xiuxiuejar i va sospirar.

--Sí. Has fet bé. Ho havia de saber Ashton.--vaig dir separant-me una mica i em va eixugar les llàgrimes.

--T'he fet plorar Brooke.

--Tu no. Ella.--vaig dir i va somriure.

--No m'agrada que ploris.--va xiuxiuejar.--Però estigues tranquil·la per aquest tema. M'ho promets? --va demanar i vaig assentir.--Em pots ajudar?

--En què?

--A curar-me els forats de bales. M'està fent mal i no vull tacar el llit als teus pares.

--Et sagna?

--A vegades.--va dir encongint-se d'espatlles, restant-li importància. Em vaig eixugar les llàgrimes que quedaven, vaig anar al lavabo i vaig agafar la farmaciola. Vaig sortir i l'Ashton ja s'havia tret la samarreta. Es veia taaaaaaaan sexi amb les ferides i els seus abdominals que crec que em queia la baba.--T'agrada el que veus?--va preguntar rient i vaig assentir.

--Molt.--vaig dir apropant-me. Es va treure els tres embenatges i em vaig asseure sobre seu amb una gasa i desinfectant. Li vaig desinfectar i després s'ho va tapar. Ho vaig guardar tot i em vaig estirar al llit. Ell es va estirar al meu costat i em va rodejar amb el braç.--Per què tothom em fa mal?

--Sense dolor no hi hauria felicitat. Potser ara estàs passant mal moments però la vida t'ho recompensarà d'alguna manera o d'una altre.--va xiuxiuejar i em vaig arraulir al seu pit.

--Et trobaré molt a faltar.--vaig xiuxiuejar i va riure.

--I jo a tu clumsy. Avui ho he estat pensant i crec que no necessitem cap cita.

--Per què?

--Perquè jo, només tenint-te aquí, amb mi em val.

--Aii... M'encantes.--vaig dir girant-me sobre seu i vaig besar els seus llavis.

--A mi tu.--va dir separant-se de mi i vaig baixar pel seu coll.--Brooke.--va grunyir amb veu sexi.--Para.--va dir i el vaig mirar.--No em trobo bé. No és res.--va dir i em vaig deixar caure sobre seu, sospirant.

--D'acord. Bona nit.--vaig xiuxiuejar fent-li un pico i em vaig estirar a una punta.

--Brooke no et molestis.--va dir abraçant-me per l'esquena i vaig grunyir.--Què passa?--va xiuxiuejar.

--Em fas mal a l'esquena.--vaig xiuxiuejar, va bufar i se'n va anar a l'altre banda del llit. Vaig intentar dormir però no podia. No podia deixar de pensar en l'Ashton que se n'anava i en l'Ali. No parava de donar voltes al llit i assobre feia calor quan em tapava i fred quan em destapava.

--Vols parar quieta.--va grunyir l'Ashton adormit, vaig mirar al sostre i ell em va mirar.--Què et passa?

--No vull que te'n vagis. I tinc por de l'Ali. I no puc dormir. I fa calor i després fa fred i després em fa mal i no puc més.

--Vine aquí.--va dir obrint el braç i el vaig abraçar de costat.--No t'atabalis. Com més hi penses més t'atabales i no és bo.--va dir mig adormit.--Pensa en que ja estem de vacances.

--Tinc la beca.

--Me n'alegro petita.--va dir besant-me el cap.--Dorm petita.--va xiuxiuejar.

--Ho sento. Ets el millor.

--T'estimo.--va xiuxiuejar.