™

42.-

42.-

Quan dic que van ser els pitjors cinc minuts és perquè ho van ser. Els dos estàvem callats, mirant a terra. El cos em tremolava i no sabia què fer per distreure'm. Vaig mirar al mòbil i ja havien passat els cinc minuts. Vaig mirar a l'Ashton i ell em va mirar a mi. Vaig assentir, ell em va agafar la mà i va agafar el test. El va mirar i va sospirar.

--Si hi ha una línia blava què vol dir?--va preguntar mirant-me i se'm va gelar el cos.

--Que sí.--vaig xiuxiuejar.

--Doncs millor perquè no hi ha cap línia blava.--va dir i vaig deixar tot l'aire que tenia als pulmons.

--Segur?--vaig preguntar mirant-lo, em va passar el test i no hi havia cap línia blava. El vaig abraçar molt fort i ell a mi.--No estic embarassada.

--No, no ho estàs.--va dir content.--M'has donat un bon ensurt.--va xiuxiuejar al meu coll.--Estàs bé?

--Sí.--vaig xiuxiuejar.--Me n'he d'anar a casa. Et veig dilluns?

--No. Aquesta nit. No ho recordes?

--Ai, és veritat. Doncs fins aquesta nit.--vaig xiuxiuejar besant els seus llavis.--T'estimo.

--I jo.--va xiuxiuejar.--Com tornaràs a casa?

--Trucaré a en Matt. No et preocupis.--vaig dir traient el mòbil. Vaig marcar el número de mon germà i vaig esperar.

M: K? On estàs? Porto tot el matí trucant-te.

--Ho sento. Em véns a buscar?

M: On?

--A casa l'Ashton.

M: D'acord. Però després parlem.--va dir i va penjar, sense deixar-me respondre.

--Tira aquesta merda de test, espero no tornar-lo a veure en anys.--vaig dir i va riure.

--Sí, crec que serà el millor.--va dir tirant-lo a la paperera.--T'han dit alguna cosa de la beca?

--No. I estic cagada. A tu?

--Sí. Me l'han donat.--va dir somrient.--Però això no vol dir que a tu no te la donin.

--M'alegro.--vaig dir somrient.--Seguiré esperant.--vaig dir desanimada.

--Segur que te la donen burra.--va dir somrient.

--La universitat la faràs aquí no?--vaig preguntar i se li va esborrar el somriure.--La fas fora?

--A Washington.

--I quan pensaves dir-m'ho?--vaig preguntar molesta.

--Aquesta nit. Però que Washington està aquí al costat i encara queda perquè me'n vagi. No et preocupis.

--Igualment, coneixeràs a gent nova, noies més maques i t'enamoraràs d'alguna i la nostre relació se n'anirà a la merda.

--Brooke això ho parlem a la nit d'acord? Ara no vull parlar-ho.

--Per què?

--La Vane no sap res.

--El què no sap res la Vane?--va preguntar el tiet de l'Ashton des de la porta.--Brooke, està el teu germà a baix i de no gaire bon humor.

--Vaig, ja parlarem.--vaig dir aixecant-me i vaig baixar. Vaig sortir fora i en Matt estava amb el cotxe. Vaig entrar al seu costat i va arrencar de cop, espantant-me.--Matt vés amb compte.

--Que vagi en compte!? I TU!? Quan pensaves trucar eh!?

--Matt...

--NO! Matt no! Porto tot el matí trucant-te com boig i n'estic fart Brooke! L'únic que et demano quan no tornes a casa és que em truquis o m'enviis un missatge dient que estàs bé i on estàs. És l'únic Brooke! Em preocupo per tu, no ho veus!?

--Matt no cridis si us plau. Tot té una raó.--vaig xiuxiuejar fregant-me el cap perquè em feia mal.

--Te'n vas anar de festa i no te'n vas recordar?--va dir irònicament.--Jo també surto però sempre et dic alguna cosa, no és excusa.

--No és que no me'n recordés. Deixa'm explicar-t'ho, si us plau.

--Primer fes-te una dutxa. Després m'ho expliques.--va grunyir i vaig sospirar.

--Ho sento.--vaig xiuxiuejar i va sospirar. Odiva discutir amb ell per ximpleries.

--Jo també. Però m'has de dir alguna cosa si surts. Si us plau. Només em preocupo per tu.--va dir i vaig assentir.--La Jess està a l'hospital.

--Què? Per què?

--No ho sé. No m'ho han volgut dir. La mare hi ha anat i el pare i jo ens hem quedat amb els petits, la mare m'ha trucat i m'ha dit que tu hi has d'anar quan abans millor. El pare i jo deixarem els petits amb algú i després vindrem. Així que vés ràpid per ella.--va dir i vaig assentir. Vam arribar a casa, em vaig dutxar i vaig agafar el cotxe per anar a l'hospital. Quan vaig arribar vaig preguntar a una infermera i em va dir que estava al segon pis. Vaig pujar-hi i vaig entrar a l'habitació que m'havien dit. Ma mare estava intentant calmar a la Jess, l'Aiden se'l veia molt preocupat, agafant la mà de la Jess i la Jess plorava.

--Què ha passat?--vaig preguntar apropant-me.

--Ara t'ho explica l'Aiden.--va dir ma mare.--Jo vaig un moment a la cafeteria i vinc.--va dir mirant-me i em va fer un petó.--Estàs bé?--va xiuxiuejar, vaig assentir i em va abraçar.--Ajuda-la. Si us plau.--va murmurar i vaig tornar a assentir. Ma mare va sortir i vaig mirar a l'Aiden.

--L'han d'operar. Sense voler s'ha clavat un ganivet i aquí estem.--va dir l'Aiden.

--Tu estaves quan ha passat?--vaig dir poc confiada.

--No. Jo quan he arribat a casa me l'he trobat a terra, plena de sang i inconscient. L'he portat a l'hospital, he trucat a la teva família i aquí estem. No li he clavat jo si és el que penses.--va dir i vaig assentir. Li vaig agafar la mà a la Jess i li vaig treure les llàgrimes de la cara.

--El que ha dit l'Aiden és veritat?--vaig xiuxiuejar i ella va assentir.

--Fa mal. I no vull que m'operin.--va dir sanglotant.

--Però t'operen per això? On t'has fet mal?

--A la cama però m'he caigut d'esquenes i m'he fet mal al peu. El tinc trencat i m'han d'operar.--va dir sanglotant i la vaig abraçar.

--Tens por oi?--vaig xiuxiuejar i vaig assentir.--Jo també en tenia. Però l'únic que faran serà una millora. No et preocupis.--vaig xiuxiuejar i ella em va abraçar.

--Ho sento.

--Per què?

--Per tot. Sempre ets tu la que em cuida i no jo. I ara t'entenc quan estaves aquí i quasi mai venia a veure't.--va dir sanglotant.

--Tranquil·la.--vaig xiuxiuejar.--No passa res Jess. Però deixa de plorar. Com més calmada estiguis millor. D'acord?--vaig xiuxiuejar i va assentir. Em vaig separar d'ella sense deixar-li anar la mà i vaig mirar a l'Aiden que el veia que no estava.--Aiden. Què passa?

--Res.--va dir asseient-se a la butaca i sospirant. Li va tornar a agafar la mà a la Jess i li va besar.--Estàs bé petita?--li va preguntar a la Jess i ella va negar amb el cap.

--Fa mal.--va xiuxiuejar la Jess. Ma mare va tornar amb una infermera i es va posar am meu costat.

--Ara et portarem a quiròfan. Despedeix-te d'ells i en res vindrem a buscar-te.--va dir i va sortir.

--Mama.--va dir la Jess, ma mare la va abraçar i em vaig apropar a l'Aiden.

--Estaràs allà?--vaig preguntar i va assentir.

--L'adormiran sencera però quan desperti, a la sala de reanimació estaré amb ella. No us preocupeu.--va dir ell.

--Segur que ha sigut un accident?

--Brooke, mai li faria mal a ta germana i menys volent. De veritat.--va dir mirant-me als ulls i vaig assentir.

--Estigues amb ella.--vaig demanar i va assentir. Vaig abraçar a la Jess i després se la van endur.

--Primer tu i ara ella.--va dir ma mare mentre sortíem a fora de l'habitació. Vam anar a la sala d'espera i ens hi vam asseure.

--No et preocupis. La Jess és una patosa.--vaig dir i va somriure.

--Vine aquí petita.--va dir rodejant-me amb els seus braços.--T'estimo. Estàs bé?

--Sí mama.--vaig xiuxiuejar abraçant-la molt fort.

--Segur petita?--va preguntar i vaig negar amb el cap.--Què et passa? Tens problemes amb l'Ashton?

--Se'n va a Washington.

--I què? Saps on vivia el teu pare quan sortíem junts? A New York.--va dir ella.

--Però té 20 anys i això s'acabarà.

--No té perquè Brooke. Això depèn de vosaltres. Si voleu seguir junts podeu.--va dir ella i vaig sospirar.--Només és això?

--Sí.--vaig xiuxiuejar.--Mama.

--Què?

--Què passaria si em quedés embarassada?--vaig xiuxiuejar i es va separar de mi, mirant-me sorpresa.

--Estàs embarassada?

--No. Només vull saber-ho.

--Saps què faria? Recolzar-te. Jo em vaig quedar embarassada molt jove i el recolzament de ma mare va ser molt important.

--Gràcies.--vaig xiuxiuejar abraçant-la més fort.

--Mira que tinc.--va dir traient un sobre, portava la inscripció de l'institut.

--Què és?

--T'han donat la beca Brooke.--va dir mirant-me i vaig obrir els ulls de cop.

--De veritat?

--Sí.--va dir somrient, vaig veure en Matt entrar a la sala, vaig anar corrents cap a ell i em vaig tirar sobre seu.

--Què passa?

--M'han donat la beca!--vaig dir contenta i enroscant les cames a la seva cintura mentre ell reia.

--De veritat?

--Sí!

--M'alegra.--va dir rient i abraçant-me. Vaig baixar de sobre seu i ens vam anar a asseure amb ma mare i mon pare.--Què ha passat?

--L'han d'operar del peu.--vaig dir i va assentir. Li vaig explicar el que va passar la nit anterior i ell cada vegada feia pitjor cara.

--La pròxima vegada truca'm.--va grunyir i vaig assentir. Vaig treure el mòbil i li vaig enviar un missatge a l'Ashton.

Brooke:

Aquesta nit no puc. ✅✅

Ashton:

Per què? Ho tinc tot reservat i tenim una conversa pendent. ✅✅

Brooke:

Ma germana està a l'hospital. He d'estar amb ella. Això pot esperar. ✅✅

Ashton:

Ho passem a demà? :) ✅✅

Brooke:

Com vulguis. ✅✅

Ashton:

Estàs enfadada? ✅✅

Brooke? ✅✅

Va, no t'enfadis bonica.😢💕 ✅✅

Brooke? ✅✅

Brooke:

Ara no puc parlar.✅✅

Ashton:

Brooke va. ✅✅

No t'enfadis.✅✅

Saps que t'estimo i et vindré a veure quasi cada cap de setmana.✅✅

Tu també coneixeràs a gent nova però si volem i hi posem voluntat, pot funcionar.✅✅

La pregunta és: tu vols que funcioni? Perquè jo sí.✅✅

Brooke:

Ashton, no vull parlar això per missatges.✅✅

Clar que vull que funcioni.✅✅

Ashton:

I quan ho parlem?✅✅

Brooke:

Demà.✅✅

Ashton:

Demà quan?✅✅

Brooke:

No ho sé, ja et diré. De demà no passa.✅✅

Ashton:

D'acord. Però avisa'm amb temps, si us plau.✅✅

Brooke:

Sí.✅✅

Ashton:

Brooke.✅✅

Brooke:

Què?✅✅

Ashton:

T'estimo.✅✅

Brooke:

I jo Ashton.✅✅

Vaig guardar el mòbil i vaig recolzar el cap al braç d'en Matt. Ell em va rodejar amb el seu braç i em va abraçar. Després de dues hores esperant, va aparèixer l'Aiden. Va vindre cap a nosaltres somrient i això em va alegrar.

--Ja està. Ha anat tot bé i ja s'està despertant. Ara la portaran a l'habitació.--va dir l'Aiden.

--Segur que ha anat tot bé?--vaig preguntar i va assentir.

--Sí. Li farà mal però ha anat tot bé.--va assegurar i vaig assentir.--Si la voleu passar a veure ara la porten.--va dir ell i de les portes on posava quiròfan van sortir metges amb un llit, on hi havia la Jess mig adormida. La van portar a l'habitació, els meus pares van entrar primer i en Matt, l'Aiden i jo ens vam quedar fora.

--Com esteu?--va preguntar en Matt a l'Aiden.

--Molt bé. D'això... Creieu que seria molt aviat si li demano que es casi amb mi?--va preguntar i el vaig mirar amb els ulls oberts.

--Li vols demanar matrimoni?--vam dir en Matt i jo a la vegada sorpresos.

--Shh.--va dir ell.--Però sí. Portem bastant de temps junts, vivim junts i no ho sé. Què us sembla?--va explicar i vaig somriure. Vaig mirar a en Matt que em va mirar somrient, va negar amb el cap i vam mirar a l'Aiden que se li havia esborrat el somriure.

--Sí! Fes-ho.--vaig dir i va sospirar tranquil.

--La faràs feliç.--va dir en Matt.

--Segur? I si diu que no?

--Estàs de broma? Et dirà que sí, no et preocupis.--vaig dir i ell va assentir.--Tens anell?--vaig preguntar i va treure una caixa, la va obrir i vaig al·lucinar.

--Potser és massa senzill no?--va dir l'Aiden.

--Senzill? La tornaràs boja.--vaig dir mirant el preciós anell.

--Això t'ha costat molt no?

--He estalviat una mica.--va dir, van sortir els nostres pares i ell va guardar la caixa.

--Ens quedem jo i el pare.--va dir ma mare.--Aiden tu vés a descansar a casa que ja has fet molt i et toca dormir una estona.

--Em puc quedar, no passa res.--va dir l'Aiden.

--Quant fa que no dorms?

--Un dia però puc aguantar.--va dir ell.

--No. Vés a descansar i demà véns recuperat. Brooke i Matthew aneu a casa la Charlotte a buscar els petits i aneu a casa. Us deixo responsables d'ells, si us plau no els perdeu de vista ni un segon. Confio en vosaltres.--va dir ma mare i vam assentir.--Si teniu problemes ens truqueu.--va dir ella. En Matt i jo vam entrar amb l'Aiden a veure la Jess. Ella estava més desperta i va somriure al veure'ns.

--Com estàs?--vaig preguntar apropant-me, mentre l'Aiden li agafava la mà i li besava.

--Fa mal el peu. Però bé.--va dir somrient.

--Et venim a veure demà que hem d'anar a buscar en David i en Jack.--va dir en Matt apropant-se, la va abraçar i li va fer un petó al front. Vaig fer el mateix i els vam deixar sols. A fora, ens esperaven els nostres pares.

--A les vuit els hi doneu de menjar, la llet que no cremi i que no estigui freda. I després a dormir. Brooke confio en tu que ho sabràs fer.--va dir ma mare.

--I en mi no?

--Matthew, la Brooke ha cuidat a nedons i sap com funciona, tu no. Confio en els dos.--va dir ella i vam assentir. Vam anar al cotxe i vam anar cap a casa l'Ashton. Vam baixar del cotxe i vam trucar al timbre. Ens va obrir la Charlotte, somrient.

--Veniu a pels petits no?--va preguntar i vam assentir.--Passeu, ara us ho dono tot. L'Ashton i sa mare estan amb els petits.--va dir ella, vam entrar i va aparèixer la Vane.

--K! Matt!--va dir abraçant la meva cama.

--Hola.--vam dir a la vegada.

--Veniu a la meva habitació que estan allà.--va dir ella pujant, la vam seguir i vam entrar a l'habitació, on estaven l'Ashton i sa mare, estirats al llit amb els petits en braços. Vaig mirar a l'Ashton i es veia molt tendre amb el meu germà als braços. Vaig somriure com una ximple mirant-lo i ell em va mirar somrient.--Us ajudo a posar-los al cotxe, si necessiteu ajuda m'ho dieu. Ashton, podries anar amb ells i ajudar-los.

--Si ells volen sí.--va dir ell mirant-me. Em vaig apropar a ell i em va passar en David.--Espera.--va xiuxiuejar agafant-me la mà.--Vols que us ajudi i quan s'adormin parlem?--va xiuxiuejar jugant amb els meus dits.

--Ashton no sé.

--Com més aviat ho parlem, abans ho solucionarem.--va dir posant cara de gos abandonat i besant la meva mà.

--D'acord.--vaig sospirar i em vaig asseure al llit. Ell em va rodejar amb els seus braços i em va besar el coll.--Ashton.--vaig xiuxiuejar somrient i torçant el coll.

--K va.--va dir en Matt. Em vaig aixecar amb en David en braços i en Matt tenia a en Jake.--Ashton, podries ajudar-la? He quedat amb la Jota i no li puc anul·lar. És la cinquena vegada que li fallo i em va dir que una més i s'acaba.

--Clar. No et preocupis.

--No li pots dir a la Jota que vingui a casa?--vaig preguntar molesta. Sempre s'escaquejava.

--És el que anava a fer Brooke. Però l'he d'anar a buscar.--va dir ell i vaig assentir.

--Li diré a la mare si no véns.--vaig amenaçar i va bufar. La Charlotte ens va ajudar a posar els petits al carro que es podia treure i servia de seient pel cotxe. Els vam lligar i l'Ashton anava assegut entre ells. En Matt i jo anàvem davant, en Matt conduïa.

--Necessitaré l'habitació, podeu anar a dormir a l'habitació dels pares.--va dir en Matt.

--No feu gaire soroll.--vaig demanar.

--Vosaltres tampoc.--va dir en Matt. Vam arribar a casa i en Matt va anar a buscar a la Jota, deixant-se sols a l'Ashton i a mi. Vaig deixar els petits als bressols i ells van començar a plorar. Vaig mirar el rellotge i ja era hora de que mengessin. Vaig anar a la cuina i l'Ashton em va seguir.

--T'ajudo.--va dir agafant els biberons, vam preparar els dos biberons i els hi vam donar als petits. Per fi van callar i quan van acabar, els vam agafar en braços pels gasos. Després, vaig agafar a en David en braços, fent de bressol perquè s'adormís, i l'Ashton va fer el mateix amb en Jake. Em vaig asseure al sofà i l'Ashton em va imitar.--M'encanten els teus germans. Són tan vulnerables, tan tendres, tan petits. M'encanta.--va xiuxiuejar mirant a en Jake i vaig somriure. En David es va adormir i vaig pujar a la seva habitació. El vaig estirar al bressol i el vaig tapar. Vaig posar en marxa el walkie i va entrar l'Ashton. Va fer el mateix que jo i vam sortir.--Hem de parlar Brooke.

--Quan en Matt torni.