™

35.-

35.-

Ashton

Vaig sortir del lavabo amb la Brooke i vaig anar cap a la Sam. Ella em va mirar i va somriure aplaudint.

--Sam. La porto a casa i després torno. Espera'm.--vaig dir apuntant-la amb el dit.

--Tranquil, no et deixaré tirat com l'altre dia.--va dir rient i se'm va apropar.--No et quedes amb ella?

--Avui no.--vaig xiuxiuejar i va assentir.--Et veig ara.

--Clar.--va dir somrient. Vaig agafar a la Brooke del braç i la vaig portar cap a la moto.

--Avisa al teu germà i a qui tinguis que avisar.--vaig dir passant-li el casc. Va enviar dos missatges i se'l va posar. Vaig pujar i va pujar darrere meu. Vaig arribar a casa seva i vaig baixar primer.--Estàs sola a casa?

--No. Està el meu pare.--va dir traient-se el casc.

--Ta mare està bé?

--Sí però està a l'hospital amb els petits que no els hi han donat l'alta.--va dir baixant.--Gràcies per portar-me. I per tot... --va dir apropant-se a mi.--Ho sento molt...

--Brooke...

--No era això.

--Doncs?

--Ho sento pel que faré ara.--va xiuxiuejar i em va besar. No m'hi vaig negar i li vaig correspondre. Vaig entrar la llengua a la seva boca i ella va donar voltes. Les seves mans van anar al meu cabell i les meves al seu cul, apropant-la a mi. L'hagués agafat de la cintura però li faria mal. Em vaig recolzar a la moto i ella es va posar entre les meves cames.

--Brooke, a casa.--va dir la veu del seu pare. Em vaig separar d'ella i vaig mirar al seu pare que estava a la porta de braços creuats.--Hola Ashton.

--Hola senyor Johnson.

--Quan t'ho hagis pensat bé, truca'm.--va xiuxiuejar la Brooke acaronant-me les galtes.--T'estimo Ashton.--va dir separant-se de mi i va caminar cap a casa seva. Vaig esperar a que entrés i me'n vaig anar cap a l'institut. Estava tot desert i només hi havia una noia rodejada de nois. Semblava que la molestessin i la noia crec que era la Sam. Vaig baixar de la moto, em vaig apropar i sí, era ella. Cabell roig, ulls castanys, pell pàl·lida, alta i prima.

--Sam.--vaig dir apropant-me.

--I qui és aquest? El teu noviet?--va dir un noi rient. Eren els de l'equip contrari. Vaig apartar a un per arribar al costat de la Sam, ella tenia llàgrimes als ulls i tremolava.

--Estàs bé?

--M'has salvat.

--Anem.--vaig dir abraçant-la.

--On et creus que vas?--va dir un altre. Eren tres, podia amb ells.

--Jo a casa, i si no em deixes tu acabaràs a l'hospital o la comisseria. Això depèn de tu.--vaig dir tensant-me.

--Que graciós noi.--va dir rient el tercer.

--Sóc Agent Federal.--vaig dir traient la placa.--A veure, qui és l'imbècil que ha tingut la idea de molestar-la?--vaig dir i van sortir els tres corrents.--Estàs bé?--vaig preguntar mirant a la Sam i ella només em va abraçar i va plorar.

--Tenia molta por... I ells volien abusar de mi...

--T'han tocat?--vaig preguntar i va negar amb el cap.--Doncs ja està. Ara et porto a casa, comprem gelat i ja estarà no?--vaig dir i va riure.

--Per què has trigat tant? M'has deixat sola.

--Casa la Brooke està una mica lluny. Ho sento.

--M'explicaràs què ha passat?

--Clar. Anem?--vaig dir i va assentir.

--Em deixes conduir?

--És la meva nena... No.--vaig dir i va riure.

--La teva nena?

--Sí. La meva nena.--vaig dir pujant.--Puges o et quedes?

--Pujo.--va dir saltant sobre meu i vaig arrencar cap a casa seva. En poc vam arribar al bloc de pisos i vaig parar.--La Sara arribarà en una hora.--va dir baixant. Vaig baixar darrere seu i vam pujar al seu pis. Em va donar una cervesa, se'n va agafar una ella i ens vam asseure al sofà.--Què ha passat amb la Brooke?--va preguntar i li vaig explicar tot.--L'estimes?

--Sí.

--Doncs?

--És rar... Des de que està amb les merdes d'hospitals que no em besava, no ho sé. Em sentia com un amic, no com un novio. Fa mesos que no tenim sexe, des de que vam anar a esquiar. L'altre dia estava de mal humor, ella també i si els dos estem de mal humor és mala idea i vam acabar així. Estic fet merda, vull que treguin a ma mare de l'hospital d'una vegada, vull poder dormir per les nits. Estic fart de tot.--vaig dir i vaig veure un glop.

--Aquest cap de setmana desapareix de tot i de tothom. Vés a la casa aquesta que tens tu sol i estigues dos dies només tu sol. Sense mòbil, sense res. Tu. Ningú més. Funcionarà.

--Creu-me, ho faré.--vaig dir.--Gràcies per tot Sam.

--A tu. Et vull seguir veient. No sé perquè confio molt en tu.

--I jo en tu. Quant portes amb la Sara?

--3 anys.

--Uou.

--Sí. Sorprenent no?--va dir encenent la televisió.--I en tres segons entrarà per la porta.

--Com ho saps?--vaig dir confós.

--2... 1...--va dir i es va escoltar algú obrint amb la clau i la porta obrir-se.--Per l'ascensor.--va dir ella.

--Amor, estic a casa!--va dir una veu dolça.

--A la sala d'estar!--va dir la Sam. Es van escoltar uns talons xocar contra el terra i va aparèixer una noia baixeta però que els talons la feien alta, sud-americana segurament pel to de pell i les corbes que tenia el seu cos, cabell negre i ulls castanys. Uns pits enormes i un cul de por.--Oi que està bona?--va dir la Sam i vaig assentir.

--Qui és?--va dir la Sara apropant-se a la Sam i es van besar de manera molt tendre.

--Un amic. Ashton, Sara; Sara, Ashton. Avui m'ha salvat d'uns paios.--va dir la Sam, la Sara em va fer dos petons i es va asseure al costat de la Sam.

--Bé, us deixo soles que segurament tindreu molt del que parlar.--vaig dir mirant-les pervertidament i van riure.

--Fes-me cas i desconnecta. Ho necessites.

--Ho faré.--vaig dir aixecant-me.

--I si passa alguna cosa explica-m'ho.

--Que sí pesada. Tu igual.--vaig dir recollint el casc.--Intenteu no despertar als veïns!--vaig dir des de la porta, les vaig escoltar riure i vaig tancar la porta. Vaig baixar i vaig pujar a la moto. Vaig anar a casa meva, i al entrar, la Vane se'm va tirar a sobre.--Què passa?

--Mai estàs a casa...--va dir i vaig riure. Me la vaig pujar en braços i vaig anar cap als meus tiets que estaven al sofà.

--Puc demanar-vos un favor?--vaig dir asseient-me.

--Ashton, què has fet?

--No he fet res... Només em podeu deixar les claus de la casa de la muntanya?

--Per fer què?

--Per mi sol. Necessito desconnectar i és l'única manera que tinc. Necessito tranquil·litat i sortir d'aquesta ciutat. No faré cap festa, només vull estar sol.

--Què et passa?--va dir la Charlotte.

--Estic atabalat.  Seria només fins diumenge.

--No. Tu no te'n vas del meu costat.--va dir la Vane i vaig riure.

--I si la Vanessa ve amb mi?

--Sí!!!

--No ho sé Ashton... I si us passa alguna cosa?

--Mare, estic jo, no passarà res.--vaig dir i el meu tiet va sospirar.

--Vas amb la Brooke?

--No. La Brooke no té res a veure.

--Tu i la Vanessa sols?--va dir el meu tiet i vaig assentir.--D'acord. Però el mòbil tot el dia encés i vull que em truquis a la nit.

--Gràcies.--vaig dir somrient.--Anem a fer la bossa?--vaig dir-li a la Vane i va assentir. Va saltar i va sortir corrents a la seva habitació.

--Cuideu-vos moltíssim Ashton.--va dir la meva tieta i vaig assentir.

--No us preocupeu.--vaig dir pujant. En una motxilla vaig posar roba de la Vane i meva i la vaig deixar a l'entrada. Vaig sopar i vaig anar a dormir. L'endemà em vaig despertar, em vaig dutxar i vaig veure que tenia dos missatges. Un de la Sam.

Sam😇:

Hauries d'estar orgullosa de mi. Ahir no vam fer molt de soroll😉. Que et vagi bé per allà, ja em diràs.😇

Ashton:

Hahahaha pobres veïns... Vaig amb ma germana, segur que va bé😀😜

Sam😇:

No cremeu la casa.

Vaig riure i vaig mirar l'altre missatge, era de la Brooke.

Brooke:

No et vull pressionar, però estic molt gelosa... Et trobo a faltar.

Vaig sospirar amb somriure als llavis i vaig respondre.

Ashton:

No estiguis gelosa. Fins dilluns.

Vaig guardar el mòbil i vaig despertar a ma germana, vam esmorzar i vam sortir de camí amb la moto. Després d'unes hores per fi vam arribar. Vam baixar i la Vanessa va sortir corrents pel prat que encara estava una mica nevat.

--Vane, vine aquí un moment!--vaig dir i va córrer cap a mi. Li vaig posar la jaqueta i li vaig tancar.--Anem a dins i tries la teva habitació petita?

--Sí!--va dir contenta. Vaig obrir la porta amb la clau i va entrar corrents. Vaig riure i la vaig seguir.--Aquí!! I dormim els dos!

--D'acord. Vols mirar alguna peli?

--Sí!!! La dama y el bagabundo!!--va dir contenta i vaig riure. Ens vam estirar al sofà i vaig posar la peli.--Ash...

--Sí?

--Has discutit amb la Brooke?

--Sí petita. Però tot s'arreglarà.

--Has canviat.

--Per què?

--Abans erets més feliç.

--Quan és abans?

--Quan vam anar a esquiar.--va dir ella abraçant-me i va parar la peli.

--Estic bé. No et preocupis.

--No ho estàs. Però io t'eztimo molt igualment. I sempre em tindràs amb tu.--va dir abraçant-me.

--T'estimo molt petita... Necessitava això.

--El què?

--Que algú em digués això. Va, posa la peli.--vaig dir somrient. Es va acomodar sobre meu i va posar la peli. Després de quatre pel·lícules seguides, la Vane es va quedar adormida i vaig treure el mòbil.

Sam😇:

Com va? Jo aquí, fent el dinar a la Sara que està malalta. Petoneets guapo!

Ashton:

Fent de coixí a ma germana. I et vestiràs d'infermera?😂

Sam😇:

Calla.👊 La teva funció com a home és fer de coixí. Així m'agrada.😇😂

Ashton:

Que feminista que ets😂. Bona nit.

Sam😇:

Bona nit a les quatre de la tarda? Cabró, canvia'm la vida😂

Ashton:

Que ximple.

Vaig anar a la pantalla principal i vaig veure la foto que tenia amb la Brooke. Vaig somriure i vaig observar el mòbil. La trobava a faltar, la volia amb mi, fent-se mimos com sempre fèiem, fent-nos petons, fent-li l'amor, abraçant-la, estant al llit i només estant amb ella.

Ashton:

Et trobo a faltar.

Brooke:

I jo a tu. No saps quant. Ho sento moltíssim.

Ashton:

Deixa de demanar disculpes. Com estàs?

Brooke:

Nerviosa i com una ximple, revisant el telèfon cada minut i mig per veure si em dius alguna cosa.

Estic bé, amb els calmants no em fa mal.

Ashton:

M'alegra que hagis recuperat l'humor.

Brooke:

Dilluns aniré a l'institut. Et vull veure.

Ashton:

Estic fora, quan torni.

Brooke:

Quan tornes?

Ashton:

Diumenge a la tarda.

Brooke:

Et veuré dilluns?

Ashton:

Sí. Fins dilluns.

Vaig deixar el mòbil a la taula i em vaig acomodar al sofà per una llarga dormida. I així va ser, em vaig despertar a les 4 de la matinada. La Vane seguia sobre meu dormint i la televisió engegada. Em vaig aixecar, vaig apagar la televisió i vaig agafar la Vane en braços. Vaig pujar a l'habitació i la vaig estirar. Em vaig estirar al seu costat i vaig seguir dormint. Sóc un dormilega, ho sé, però després d'aquesta setmaneta necessitava dormir.

--Ashton... Ash...

--Què?

--Tinc gana i vull parlar amb la mama i el papa. Va, desperta!--va insistir la Vane i vaig tornar a grunyir.

--Agafa el mòbil i truca'ls tu.

--Contrassenya?

--L'aniversari de la Brooke.

--Quin és?

--2902--vaig grunyir donant-me la volta.

--T'ha trucat en Jack.

--Què?--vaig dir aixecant-me de cop.--Deixa'm trucar-lo primer. Deu ser urgent.

--Vull parlar amb el papa i la mama.

--Vane, és urgent.--vaig dir aixecant-me i vaig trucar a en Jack, el meu millor amic.

J: Ashton?

--Jack, tot bé?

J: Sí, tranquil. Però feia temps que no sabia de tu i estava preocupat.

--Demà on sempre?

J: Sí.

Li vaig donar el mòbil a ma germana i ella va parlar amb els meus pares. Més o menys havia aconseguit el que volia. Dormir i aclarar-me. I encara que potser semblava rar tot el que havia passat, ho tenia més que clar. La necessitava al meu costat.