19.-
Narra Ashton
Em vaig tancar a l'habitaciò furstrat. Lo que més em feia emprenyar-me era que ella no m'havia dit una raó... Si ho hagués fet, hagués confiat en ella... Però no ho va fer. Quan ha arribat escoltava sanglots que es barrejaven amb els meus i això em feia plorar més. Estava tant frustrat... Que en aquells moments necessitava als meus pares. Em vaig vestir i vaig sortir de l'habitació. Però vaig parar a la porta de la Brooke al escoltar un cop. Vaig posar la orella i no s'escoltava res més. Em vaig preocupar i vaig entrar. A l'habitació no estava. Vaig anar al lavabo però la porta estava tancada.
—Brooke!? Estàs aquí!?—vaig cridar però no va haver-hi resposta. Amb una puntada vaig tirar la porta a terra i ella estava tirada a terra amb sang per tot arreu.—Brooke!?—vaig dir molt alterat, em vaig ajupir però no responia. Vaig mirar el canell i hi havia un tall. El vaig tapar i la vaig agafar en braços. Vaig sortir de la seva habitació corrents i vaig baixar.—Matthew!!!! Vaig cap a l'hospital amb la Brooke!
—Què? Per q...—va dir entrant des de la cuina però va callar.—Merda... Li he dit que no ho fes...
—Agafa a ma germana. Ens veiem allà.—vaig dir sortint de casa i entrant-la al cotxe. Vaig anar lo més ràpid possible a l'hospital i ja m'esperaven perquè havia trucat. Se la van endur i en poc van aparèixer en Matt i la Vane.
—Per què ho ha fet? No l'hauria d'haver deixat sola...—va dir en Matthew plorant.
—Ha sigut culpa meva... No la havia de deixar sola... Ho sento... No pensava que arribés tant lluny.
—Ara ja saps que sí... Amb el seu ex va estar un mes fent això... Només per estar amb ell...
—Ho sento...
—Tranquil... És decisió seva fer-ho... No nostre...
—Per què estem aquí?—va dir la Vane.
—Perquè la Brooke s'ha fet mal...—va dir en Matthew.
—És per lo de l'elefant? Segueix enfadada? Jo no volia trencar-li...
—No passa res Vanessa... No et preocupis...—va dir en Matthew.
—He d'anar a un lloc. Truca'm si et diuen alguna cosa...
—Què? Ara te'n aniràs!?
—Necessito anar a veure a una persona... És al cementiri, està aquí al costat...
—D'acord...
—Cuida la Vane... Ara vinc...—vaig dir aixecant-me. Vaig sortir de l'hospital i vaig anar al cementiri. Vaig començar a caminar, tomba rere tomba fins que vaig arribar a la dels meus pares. Em vaig parar allà i em vaig ajupir.—Si us plau... Que estigui bé...—vaig xiuxiuejar.—Us necessito... L'he cagat... I no hi ha ningú que m'ajudi... Us necessito...—vaig xiuxiuejar. Em va sonar el mòbil i el vaig agafar.—Què?
M: Sóc en Matt... Ma germana està bé... Està desperta i conscient.
—Ara vinc...
M: D'acord... Ashton...
—Què?
M: Gràcies... Li has salvat la vida...
—Ho faria les vegades que calguessin...—vaig dir i vaig penjar. Em vaig aixecar i vaig sortir corrents del cementiri. Vaig arribar a l'hospital i vaig pujar corrents per les escales. Vaig arribar al tercer pis i vaig córrer pel passadís. Em vaig asseure a una cadira per recuperar la respiració i quan ja estava bé, vaig trucar a la porta i vaig entrar. Estaven en Matthew i la Vanessa. La Brooke estava estirada al llit, la cara la tenia pàl·lida, les mans també estaven pàl·lides. La meva mirada va coincidir amb la seva i els ulls se li van cristalitzar. Em vaig fixar en el seu braç i tenia una via de sang connectada.
—Us deixem sols...—va dir en Matt agafant a la Vanessa i sortint. Em vaig asseure a la butaca i li vaig agafar la mà. La tenia freda.
—Per què?—vaig xiuxiuejar i a ella li van començar a caure llàgrimes.—No ploris...—vaig xiuxiuejar eixugant-li les llàgrimes.—Ho sento... Ho sento molt...—vaig xiuxiuejar.—No vull que estiguis malament... Em fa mal veure't aquí... —vaig dir i ella va prémer la meva mà.—Com estàs?
—Fa molt mal...—va xiuxiuejar i se li va escapar un sanglot.
—Em tens aquí pel que necessitis...
—Els meus pares no ho poden saber...
—Jo no diré res... T'ho prometo... D'aquí poc et donaran l'alta i anirem cap a casa...—vaig dir asseient-me a la punta del llit i la vaig abraçar. Ella va posar el cap al meu pit i va començar a plorar.—Et faig mal?—vaig xiuxiuejar i va negar amb el cap.—No ploris... Tranquil·la...
—Fa mal...—va dir sanglotant.
—M'ho imagino...
—Treu-me d'aquí...
—No puc. Primer has d'estar bé... T'estan fent una transfussió... Has d'estar tranquil·la... Si estàs alterada o et mous et farà més mal... Tranquil·la...—vaig dir, vaig moure el braç perquè em clavava el llit on tenia la bala.—No ploris més...
—Un altre vegada...
—Ja ho sé... L'únic que has de fer és no repetir-ho... Ets molt forta, no has de fugir de la realitat... T'hi has d'enfrentar...—vaig xiuxiuejar acaronant-li el cabell. No me'n cansaria mai de fer-ho.—Sé que és dura la vida però no has de fugir, i menys tu, que ets molt forta... Has de seguir de peu, que no puguin amb tu...
—Estic sola...
—No estàs sola... Em tens aquí i tens amics... No estàs sola... Mai ho estaràs... T'ho prometo...—vaig xiuxiuejar. Em feia mal veure-la així i que hagués fet aquella rucada.
—Sóc dèbil... No... No sé per què ho ha fet...—va dir tornant a plorar.
—Tranquil·la...—vaig xiuxiuejar i un noi va entrar molt alterat. No el coneixia de res.
—Brooke! Estàs bé?—va dir el noi i la Brooke el va mirar sorpresa.
—Aiden... Què fas aquí?
—Treballo aquí... He vist el teu nom a una fitxa, he preguntat i he vingut corrents... Truco a la Jess i als teus pares...
—No. Si us plau... No ho facis...
—Ho he de fer... Encara que siguis major d'edat els teus pares voldran saber-ho...
—Si us plau, no ho facis... Ni li diguis res a la Jess...
—Encara que després em detestis... Ho he de fer...—va insistir ell.
—No... Ells no saben res d'això... Si us plau... Aiden, t'ho suplico...
—Em busques problemes amb la Jess... No li vull mentir...
—Si em descobreixen no diré que ho saps... Si us plau...—va suplicar la Brooke.
—D'acord... Però estàs bé? Necessites alguna cosa?
—Que em donin l'alta...
—Ah, per allò...?—va dir el tal Aiden i la Brooke va assentir. Això sí que no ho havia entès.—Ho intentaré... Faré el que pugui... Si necessites qualsevol cosa truca'm... Vols algú amb qui parlar? Un psicòleg...?
—No cal...
—La pròxima vegada trenca un jerro...—va dir el tal Aiden i ella va somriure.—Et miro això i ja us deixo...—va dir ell tocant la via de sang que estava acabada.—Et farà una mica de mal...—va dir ell i la Brooke em va agafar molt fort amb una mà.
—Tranquil·la...—vaig xiuxiuejar.
—Ja està... Parlo amb un amic i estaràs fora en poc... T'estimo peque.—va dir fent-li un petó al front i va sortir.
—Qui és?
—El novio de ma germana...—va xiuxiuejar arraulint-se al meu pit.—Em sento dèbil...
—Dorm una estona...—vaig xiuxiuejar abraçant-la però va entrar una metgesa.
—Com estàs Brooke?
—Cansada...
—Ja pots anar a casa... Que no es repeteixi...—va dir ella i la Brooke va assentir.—Cuida-la...—va dir mirant-me i vaig assentir.
—Tinc molta son...—va xiuxiuejar la Brooke.
—Ara anem a casa... Demà tenim institut...—vaig xiuxiuejar.—T'ajudo a vestir-te...—vaig dir aixecant-me. Estava mig drogada. La vaig haver de vestir i la vaig ajudar a aixecar-se. Vaig obrir la porta de l'habitació i en Matthew es va tirar als braços de la Brooke.
—Està enfadada amb mi?—va dir la Vane tocant-me la cama.
—Ara no li recordis... Demà, quan desperti i estigui millor li fas una abraçada de les teves...—vaig dir i ella va assentir somrient.
—Anem amb el teu cotxe...—va dir en Matt mirant-me i separant-se de la Brooke.
—Condueix tu...—vaig demanar i ell va assentir.—Vane, posa't a davant...
—Ashton... Tinc son...—va dir la Brooke abraçant-me.
—Ara anem a casa...
—Estic molt cansada...—va xiuxiuejar.—No vull caminar...
—Doncs et porto...—vaig dir passant un braç per la seva esquena, l'altre per les seves cames i la vaig alçar. Ella em va agafar del coll i va posar el cap al meu pit. Vaig caminar cap a fora. Fent força el forat de la bala em feia molt mal però vaig aguantar per ella. En Matthew i ma germana es van posar davant i jo amb la Brooke darrere. Ella estava adormida sobre meu i tenia una mà descansant sobre el seu estòmac. Tenia tapat el canell amb gasses i un esparadrap. Vam arribar a casa i vaig pujar a la Brooke a la meva habitació. No em pensava desenganxar d'ella.
—Ashton... Cuida-la... Si us plau...—va demanar en Matthew.
—No sortiré del seu costat.
—T'ho suplico... A l'institut l'hem de tindre vigilada... Sempre... No vull que es torni a repetir...
—Jo tampoc vull que es repeteixi... Però no la podem tindre les 24 hores del dia vigilada... Ens engegarà a la merda...
—Parlaré amb l'Alice i en Dylan... També amb la Jota...
—Hem de confiar en ella...—vaig dir tapant amb els llençols a la Brooke.
—Confiava en ella... Però després d'avui... No ho sé...
—És ta germana... Has de seguir confiant en ella...
—Ashton, s'ha intentat treure la vida altre vegada...
—Ja ho sé... I en sóc conscient i en tinc culpa... Però ara més que mai hem d'estar al seu costat perquè no es senti sola... Perquè sàpiga que ens té als dos pel que necessiti... I sobretot perquè no es repeteixi...
—Confio en ella però tinc por... No la vull perdre...
—T'entenc... Però farem el possible...
—Cuida-la... Si us plau...
—Amb la meva vida si cal...
—Gràcies...—va dir en Matthew i li va fer un petó a la Brooke.—T'estimo Brooke...—va xiuxiuejar i se'n va anar. Em vaig asseure al costat de la Brooke i li vaig acaronar la galta.
—Ash... Tinc por...—va xiuxiuejar la Brooke i li vaig agafar la mà.
—De què?
—De que ell ho torni a fer...
—Qui i el què?
—En Derek... Tallar-me els canells...—va xiuxiuejar.
—Què!!? Ha sigut ell??
—Sí... T'ho volia dir però no podia parar de plorar...
—He de parlar amb en Matthew...
—No em deixis sola... Ell... Pot tornar...
—Torno en dos minuts... No passarà res...
—En Matt m'ha deixat sola dos minuts i ell m'ha fet això...—va dir ella i començava a sanglotar.
—Doncs vine amb mi... Però demà a la tarda trucarem a la policia i ho denunciem.—vaig dir i ella es va aixecar.
—Em deixes roba?—va xiuxiuejar i la vaig tapar amb la meva jaqueta. La vaig aixecar i vam anar a l'habitació d'en Matt. Vaig trucar i vaig entrar.
—Què passa?
—Ha sigut en Derek... No ha sigut ella...—vaig dir i ell va saltar de la cadira.
—Què? I ara ho dius Brooke!!—va dir en Matt histèric.
—Matthew, no la presionis... Demà posem la denúncia...
—D'acord... Ja parlem...—va dir mirant-me i vaig assentir.
—Anem...—vaig xiuxiuejar i vam sortir de l'habitació d'en Matt. Vam tornar a la meva, ella es va estirar i estava tremolant.—Què et passa?
—Tinc molta por...
—De què?
—De que torni...—va xiuxiuejar. Em vaig desvestir i em vaig estirar al seu costat. Ella em va abraçar i seguia tremolant.—No deixis que torni... No deixis que em torni a fer mal...
—Tranquil·la... Això no tornarà a passar... T'ho prometo...—vaig dir acaronant-li l'esquena però no funcionava i ella va començar a plorar.—Tranquil·la... No ploris... Tranquil·la...—vaig xiuxiuejar.—Demà, segura que vols anar a l'institut?
—Sí...
—Doncs ara descansa... Dorm...
—I si ell torna?
—El mato... Estic aquí... L'únic que et tocarà seré jo i només t'acaronaré... No et faré res...
—Gràcies...—va xiuxiuejar abraçant-me més fort.
—Per on va entrar en Derek?
—Per la finestra.....
—D'acord... Tranquil·la... Descansa...—vaig dir acaronant-li l'esquena.—Demà serà un altre dia... Més tranquil·let... I estaràs millor.
—Ashton...
—Què passa?
—Lo d'aquesta tarda...
—No hi pensis... Ja ho parlarem un altre dia...
—T'ho vull dir... El meu primer novio va morir atropellat per un cotxe. I el meu segon novio em pegava...—va dir i tenia la veu trencada.
—Tu erets la novia de l'Ethan?
—Sí...—va xiuxiuejar i em vaig apartar de cop. No li podia fer això a un amic...
—No... No puc... Millor vés a dormir amb en Matt.
—Què? Ashton no em deixis sola...
—Ell era el meu millor amic... No puc fer-li això...
—Ell és mort... No tornarà... No em deixis sola...
—No puc estar amb la ex novia d'un amic... Encara que estigui mort... No li puc fer això...
—Ashton... Els dos hem de passar pàgina... L'Ethan... Ell voldria que fóssim feliços... No em deixis sola... Si us plau...—va suplicar amb llàgrimes als ulls.
—No ploris...
—El trobo a faltar...—va dir abraçant-me i la vaig abraçar.—L'elefant era seu... Tenia la seva olor... Després de dos anys seguia amb aquella olor especial...—va dir sanglotant.
—Tranquil·la... Jo també el trobo a faltar Brooke... No ploris...—vaig xiuxiuejar.
—Vull que torni...
—Tranquil·la... Deixa de plorar... No m'agrada que ploris clumsy...
—Encara te'n recordes?—va xiuxiuejar i notava el seu somriure.
—Clar que sí que ho recordo... No fa tant... Bona nit petita clumsy...
—Bona nit...—va xiuxiuejar arraulint-se al meu pit i va quedar adormida. Jo no tenia son i em vaig quedar, fins altes hores de la nit acaronant-li l'esquena i el cabell. Era fascinant com em relaxava la seva presència però també em posava nerviós. Al final, se'm tancaven els ulls, però abans d'adormir-me li vaig fer un petó al cap.
—T'estimo... I m'encantaria que poguessis conèixer als meus pares reals...—vaig xiuxiuejar per després caure adormit.