18.-
Vaig començar a escoltar sorolls al meu costat i vaig obrir els ulls, estava al sofà de casa i en Matt m'abraçava.
—I l'Ethan? Ja se n'ha anat?
—Brooke... L'Ethan segueix mort...-va dir en Matt, em vaig girar i el vaig abraçar.-Tranquil·la...
-El trobo a faltar...-vaig xiuxiuejar.
-Tranquil·la...-va xiuxiuejar acaronant-me l'esquena.
-Brooke? Brooke per fi despertes!!-vaig escoltar a l'Ashton dir.-Estàs bé?-va preguntar però no vaig respondre.-Què li passa?
-Res... Està bé... No et preocupis...-va dir en Matt.-Brooke...
-Podem anar-lo a veure?-vaig xiuxiuejar.
-Clar... Però no facis rucades. Et conec...-va dir en Matt.
-No... Una hora.
-Qui m'assegura que no fas una rucada?
-Tanca la porta del lavabo amb clau. Agafa qualsevol cosa que talli de l'habitació o amb la que em pugui fer mal.
-Ho penso fer.
-Ràpid...-vaig dir aixecant-me i va sortir corrents.
-Brooke... Què passa?
-Ara no. Si us plau...-vaig demanar pujant les escales, anava a entrar a la meva habitació i en Matt va sortir amb tot de coses a les mans.
-No et tallis amb el paper... Si us plau...
-No em tallaré... T'ho prometo...-vaig dir entrant a l'habitació i vaig tancar la porta. Vaig buscar a l'armari l'elefant que em va regalar quan vam fer dos anys, era enorme. El vaig agafar, em vaig estirar al llit amb l'elefant que encara tenia la seva olor i vaig agafar una foto dels dos. Vaig abraçar a l'elefant i les llàgrimes em queien sense control.-T'estimo...-vaig xiuxiuejar plorant.
Ja havia passat una hora però les llàgrimes em queien sense control, els records em venien al cap i la seva olor i tot... Estar una hora sola sempre em funcionava, però aquesta vegada no. La porta de l'habitació es va obrir lentament i va aparèixer l'Ashton.
-Ja ha passat una hora... No vull que passis més temps sola...-va dir tancant la porta amb compte.
-Estic bé...-vaig xiuxiuejar amb la veu trencada.
-No...-va xiuxiuejar estirant-se al meu costat i em va abraçar.-No sé què collons passa però tranquil·la...-va xiuxiuejar.-És teu l'elefant?
-Sí...
-I la foto? Me la ensenyes?-va xiuxiuejar acaronant-me l'esquena i li vaig passar.-Tu i... L'Ethan? A cas el coneixies?
-Sí...
-No pregunto més... Tranquil·la...-va xiuxiuejar.-No estàs sola...-va xiuxiuejar.-Ho sento per ma germana... Ella sempre és així de pesada quan vol saber alguna cosa i... S'ha passat... No pensava que et desmaiessis...
-No et preocupis... No sabíeu res...-vaig xiuxiuejar.-Baixem... Estic bé...
-No estàs bé... Pots confiar en mi...-va xiuxiuejar.
-Ja ho sé... No vull parlar...-vaig xiuxiuejar i ell va assentir.
-Tranquil·la... No et faré parlar...-va xiuxiuejar i va començar a fer-me petons a la clavícula.
-No vull res d'això ara...
-Ja ho sé... Només vull que et relaxis... En aquests moments no vull res més... Estar amb tu em val... Però no sé què fer per tranquil·litzar-te... Vull que estiguis bé...-va xiuxiuejar.
-Gràcies... Estàs aquí... Em val...-vaig xiuxiuejar.
-No saps com t'aprecio...-va xiuxiuejar.
-Brooke...-va dir una veu aguda i de nena petita. Vaig aixecar el cap i era la Vane.-Ho sento...-va xiuxiuejar, em vaig separar de l'Ashton i em vaig asseure al llit.
-Vine aquí...-vaig dir i ella va vindre corrents. Es va asseure a les meves cames i la vaig abraçar.-No passa res però si insisteixes amb aquest tema, ja has vist el que passa oi?
-Estàs enfadada?
-No...-vaig xiuxiuejar.
-És teu el peluix?
-Sí.. Però deixa'l quiet...-vaig demanar i ella va començar a córrer amb l'elefant de l'Ethan.-Vanessa, para. Torna'm l'elefant.
-Vine'l a buscar.
-Vanessa que no és un simple peluix... Si us plau.-vaig suplicar i ella va sortir corrents. Vaig sortir darrere seu.-Vanessa! Torna'm el peluix!-vaig cridar baixant corrents les escales. Va sortir al pati del darrere, el veí estava podant el terra i això no pintava gaire bé.-Vanessa!! Torna-me'l!!!-vaig cridar però ella va relliscar, va caure i el peluix va saltar. Casualment, va anar a la podadora del meu estimat veí i el peluix va quedar destrossat. Em vaig agenollar a terre incrèdula i les llàgrimes em queien pels ulls.
-Ups... Ho sento...-va dir la Vanessa.
-FORA D'AQUÍ NENA!!-vaig cridar histèrica.-ET VULL FORA DE CASA MEVA! FORA D'AQUÍ!
-Només és un peluix... Te'n puc comprar un...-va dir la Vanessa i va fer que la meva ràbia augmentés.
-NO NOMÉS ERA UN PELUIX! N'ESTIC FARTA! QUE INSISTISSIS EN UN TEMA QUE NO HAVIES DE FER ENCARA PERÒ T'HE AVISAT QUE NO NOMÉS ERA UN PELUIX. SIGNIFICAVA MOLTÍSSIM PER MI! FORA DE CASA MEVA NENA MALCRIADA!!!-vaig cridar histèrica i ella es va posar a plorar.-I ARA PLORES! EL QUE FALTAVA. VÉS FORA D'AQUÍ! NO ET VULL TORNAR A VEURE!
-Brooke, tranquil·la... Què passa?-va dir en Matt sortint corrents i l'Ashton va sortir darrere seu.
-QUÈ QUÈ PASSA!? AQUESTA NENA HA TRENCAT EL MEU ELEFANT!
-Només és un peluix...-va dir en Matt.
-Era l'elefant de l'Eth... El regal de quan vam fer dos anys...-vaig dir plorant i en Matt em va abraçar.-Ha quedat destrossat... La odio...
-Tranquil·la...
-No. No puc estar tranquil·la. Me'n vaig al lavabo. Quan torni no vull veure a aquesta nena aquí.-vaig dir emprenyada i plorant.
-Brooke...-va dir l'Ashton.
-Ni Brooke ni òsties!! Fora d'aquí! Els dos!-vaig etzibar i vaig entrar a casa. Em vaig tancar al lavabo del pis de baix, em vaig asseure al terra i vaig començar a plorar més fort. No podia ser... Això havia de ser un somni... No podia ser veritat.
-Brooke... Obra si us plau...-va dir en Matt picant a la porta.-Si us plau, no vull que facis una ximpleria... Fa temps que no et passa això...
-Ha trencat el peluix... L'ha trencat...-vaig xiuxiuejar plorant.
-Ja ho sé però obra'm... Sóc jo... No vull que facis una ximpleria. Brooke, obra'm... Ja no estan aquí... Si us plau...
-Deixa'm sola...
-No... Obra'm. Ja.
—No.—vaig dir sanglotant.
—Brooke... Arribarà la mare... I el pare... L'Ashton estava molt preocupat i jo també ho estic... Deixa'm entrar...
—Sa germana s'ha passat... L'he avisat i no m'ha fotut ni puto cas...
—Brooke, obra'm... Si us plau...
—No. Deixa'm en pau...
—Et faré sortir... Et juro que et faré sortir.—va dir ell i es va escoltar silenci, només s'escoltaven els meus sanglots. Em vaig abraçar les cames i no podia parar de plorar.
Portava mitja hora. Les llàgrimes no paraven i jo no m'havia mogut. Escoltava veus i la porta principal obrir-se i tancar-se.
—Clumsy...—va dir la veu de l'Ashton.—Surt d'aquí... O deixa'm entrar... Si us plau... Em faràs entrar per la finestra?
—No hi ha finestra...
—Doncs entraré per la paret... Deixa'm entrar...—va suplicar.
—La porta està oberta...—vaig xiuxiuejar.
—Ton germà és inútil...—va dir entrant. Es va asseure al meu costat i em va rodejar amb el braç bo.—Ma germana s'ha passat... Em sap molt de greu... De veritat... Ho sento...
—Era lo poc que em quedava d'ell.—vaig dir sanglotant i abraçant-lo. Ell no va tardar en abraçar-me i acaronar-me l'esquena.
—Ho sento... Però tinc una sorpresa per tu...
—No estic d'humor...
—T'agradarà... Només cal que vagis a la teva habitació... Va, anem...—va dir aixecant-se.
—Ara no...—vaig xiuxiuejar però no em va fer ni cas. Em va arrossegar a la meva habitació, vam entrar i estava el peluix de l'elefant. No estava perfecte, tenia la marca de cosits però era el meu elefant.—Com? Però si estava...
—L'he arreglat... No està com abans però... Està millor...—va dir ell i el vaig mirar sorpresa.
—De veritat?
—Sí Brooke... T'he vist molt afectada, he recordat que ma mare tenia màquina de cosir i... M'he endut els trossos...—va explicar i em vaig tirar sobre seu.—L'espatlla...
—Gràcies... Gràcies...—vaig xiuxiuejar abraçant-lo.
—No és res...
—Sí. Sí que ho és... Gràcies...—vaig xiuxiuejar.
—I amb aquest elefant... Et vull preguntar una cosa... No m'agrades Brooke... M'encantes... M'encanta cada cosa de tu... Cada detall... Com em tractes... Com em respectes... Com l'altre nit em vas repectar tant... En fi, tot... Estàs fent que m'enamori de tu... Però igualment m'arriscaré altre vegada... Vols ser la meva novia?—va xiuxiuejar i vaig començar a negar amb el cap.
—No...—vaig xiuxiuejar i ell es va apartar de mi.
—No? Després del que he fet per tu!? Després d'entregar-te la meva virginitat!? Després d'arreglar-te el maleït peluix!? Després d'estar al teu costat sense preguntar-te res!? Era un joc? És això? Jugar a treure la virginitat al pringat del nou!?
—No. M'agrades. I molt. No t'ho demostro?
—Doncs per què no?
—No preguntis...
—Aquesta vegada sí que pregunto. Dóna'm una sola raó.
—No puc...—vaig xiuxiuejar.—Has de confiar en mi...
—No puc confiar en tu si tu no confies en mi. Només et demano això... Una raó... Si no me la dones això s'ha acabat. Per sempre.
—Què? Ashton no... Has de confiar en mi... Sé que saps que m'estic enamorant de tu... Sé que saps que t'estimo... Si us plau... Confia en mi...
—Dóna'm una raó o me'n vaig i no torno...
—No puc...
—No pots o no vols?—va preguntar i vaog baixar la mirada amb llàgrimes que queien dels meus ulls.—El teu silenci em respon... Pensava que erets diferent...
—Ashton... T'estimo... No te'n vagis... T'ho suplico... Et necessito...
—Jo també... I això és lo que més em mata... Adéu Brooke...
—No! No te'n pots anar! No facis com ell... No em deixis sola...
—Com qui?
—Com el meu ex... Si us plau... No te'n vagis... No em deixis sola...
—Adéu Brooke...—va repetir i se'n va anar. No podia ser. No podia ser que m'estés passant això a mi.
—Brooke! Has sor...—va dir en Matt però va callar al veure'm.—Què passa?
—Res... Vaig a fer la maleta...—vaig dir eixugant-me les llàgrimes i intentant ser forta.
—T'estimo molt, ho saps oi?
—Jo també...—vaig dir fent un somrís fals. Vaig agafar quatre coses i vaig baixar. Estaven els meus pares.
—Brooke... Què t'ha passat?—va dir ma mare.
—Res... No pot anar en Matt sol a casa els Greason?
—Et vas comprometre... La Charlotte confia en tu...
—D'acord...
—Ara us passarà a buscar la Charlotte.
—Què? No... Mare no...
—No es pot fer res... Us trobaré a faltar...—va dir ella i la vaig abraçar. Mon pare es va unir a l'abraçada i en Matt també.—Us estimo moltíssim... Us podeu passar quan volgueu...—va dir ella i va sonar el timbre. Ens vam acomiadar d'ells i vam pujar al cotxe de la Charlotte. Em vaig mantenir en silenci mentre en Matt parlava amb ella.
—Brooke, estàs bé?—va dir la mare de l'Ashton i vaig assentir.—Em trucat a unes pizzes... Durant la tarda podeu descansar...—va dir ella aparcant el cotxe, vam baixar, em van ensenyar l'habitació i m'hi vaig tancar. Em vaig posar a llegir per distreure'm però justament la història passava per un moment trist i em vaig posar a plorar. Vaig deixar el llibre i vaig abraçar a l'elefant. A l'habitació del costat també s'escoltaven sanglots però no sabia qui era.—Baixeu! Tots! Va per vosaltres dos Ashton i Brooke!!!—va cridar la mare de l'Ashton. Vaig anar al lavabo, em vaig mullar la cara i em vaig posar gloss per amagar les bosses i la vermellor de la meva cara de plorar tant. Vaig obrir la porta i vaig baixar. Estaven tots. Fins hi tot ell.
—Nosaltres ens anem... Esteu al càrreg...—va dir senyalant-nos a en Matt i a mi.—Ens veiem en una setmana...—va dir somrient i van sortir. Vam dinar en silenci total i vaig pujar corrents a l'habitació. En poc vaig escoltar un cop de porta, segurament l'Ashton. Es va obrir la porta de la mrva habitació i va entrar en Matt.
—Què ha passat?
—Res...
—Per això els dos esteu tancats a la vostre habitació i separats?
—M'ha demanat que sigui la seva novia... I he dit que no... I s'ha emprenyat... I se n'ha anat...—valg explicar i ell em va abraçar.
—Dormiré amb tu.
—No cal...
—Sí que cal... No vull que facis una rucada... Confio en tu però no em penso arriscar en perdre't...—va xiuxiuejar.
—No cal Matt... Estic bé...—vaig insistir.