11.-
-No diràs res? Bé que et vas xivar a la poli del meu germà quan ell no et feia res...-va dir, vaig intentar marxar però em va agafar del braç.-Per culpa teva mon germà està a la presó!
-Matt!!!-vaig cridar desesperada i amb llàgrimes als ulls. En Derek era el que em pegava.
-Per molt que cridis no vindran... Estan massa ocupats celebrant la victòria...-va dir agafant-me més fort del braç.
-M'estàs fent mal, si us plau, deixa'm...-vaig suplicar plorant.-MATT!-vaig cridar però ell em va empényer contra una paret.
-Pagaràs pel que li vas fer a mon germà!-va cridar i em va pegar a la galta.
-No si us plau... MATT!!!-vaig cridar i em va tornar a pegar aquest cop més fort i a l'estómac.-Si us plau no...-vaig suplicar mirant-lo però em va pegar a la cara. Jo no podia parar de plorar. Tot de records al meu cap tornaven i no ho volia.
-Les pagaràs!!!-va cridar pegant-me altre cop a l'estómac.
-Brooke?-va preguntar la veu salvadora. La de mon germà.-Deixa a ma germana imbècil!-va cridar ell, van vindre tots els de l'equip i el van començar a pegar, jo em vaig asseure a terra i no podia deixar de plorar.
-Brooke?-va preguntar l'Ash.-Estàs bé?-va preguntar ajupint-se.-T'ha tocat?
-Sí...-vaig xiuxiuejar plorant.
-Vine...-va dir, em va aixecar, em va agafar en braços i no sé on em portava però jo no deixava de plorar.-No ploris...-va xiuxiuejar. Es va asseure, em va asseure sobre seu i em va abraçar.-On t'ha fet mal?-va preguntar i vaig negar amb el cap.-Brooke, estem a la infermeria... El pobre infermer està esperant... Només vull ajudar-te...-va dir ell i el vaig abraçar més fort.
-Et necessito a tu, no a un metge...-vaig dir plorant.
-Em tens aquí. Pel que necessitis. Qui era aquell home?-va preguntar i vaig negar amb el cap.-Algun ex?-va preguntar i vaig trencar a plorar encara més.-És el teu ex?
-El germà... Ell... Està a la presó...-vaig dir abraçant-lo encara més.
-El teu ex et pegava oi?-va preguntar i vaig assentir.-Tranquil·la... Ja ha passat... Ton germà s'està encarregant d'ell i serà un miracle que surti viu...-va dir ell acaronant-me l'esquena.-Et puc treure la jaqueta?-va preguntar i vaig assentir. Me la va treure i va mirar el braç.-Això...-va dir ell parlant amb algú darrere meu i vaig notar unes mans fredes al meu braç.
-Mare meva, devia tindre moltíssima força. Això és un ematoma, en una setmana se'n va.-va dir una veu greu però dolça.-Brooke... Vols que t'ajudi?-va dir ell i no vaig respondre.-Et vull ajudar a que se't curin les ferides... Però me les has d'ensenyar... En Greason no es mourà d'aquí, només m'ho has d'ensenyar, no et tocaré cap ferida, només miraré i et diré alguna cosa.-va dir ell i no estava segur.-Com més aviat ho fem, més aviat veuràs a ton germà...-va dir i vaig assentir. Em vaig aixecar, em vaig treure la camisa i la samarreta, l'Ash em va agafar la mà i ell m'observava. Jo ja havia deixat de plorar però en tenia ganes.-Mare meva... Quants cops t'ha donat a l'estómac?
-Dos...
-Et pots estirar?-va demanar, em vaig estirar al llit i l'Ash no em deixava anar la mà.-Si et faig mal avisa'm...-va demanar, va començar a tocar-me l'estómac i moria de mal però vaig callar.-No tens cap costella trencada ni cap os. Em deixes veure't la cara?-va dir i vaig assentir, es va apropar i em va tocar un tall, em vaig queixar apartant la cara i ell em va agafar el cap.-No et moguis, no et faré mal...-va dir, vaig parar quieta, em va mirar amb una llenterna els ulls i va anar a buscar no sé què.
-Estàs bé? Necessites alguna cosa?-va preguntar l'Ash.
-No... Avui... Pots quedar-te amb mi?-vaig murmurar.
-Sí. Em quedaré fins que em facis fora... No em mouré del teu costat.-va dir i vaig assentir. L'infermer va tornar, em va envenar l'estómac i el braç i em va curar la cara.
-Ja està... Ves amb compte els pròxims dies...-va dir i vaig assentir. Em vaig aixecar, em vaig asseure sobre seu i el vaig abraçar.
-Ja està... Tranquil·la...-va dir ell. La porta es va obrir de cop, i era mon germà.
-Brooke... Com estàs?-va preguntar, em vaig aixecar i el vaig abraçar.
-Estic bé, no et preocupis.-vaig dir.
-Era ell?
-No. Ell està a la presó. Ell era son germà.
-No et tornarà a tocar en la vida... Li he deixat ven clar...-va dir ell.
-No l'hauràs matat?-vaig dir preocupada.
-No m'han deixat... Avui em quedaré amb tu... No sortiré...
-No Matt. Surt, celebra amb el teu equip la victòria que t'ho mereixes. Estaré bé. L'Ash estarà allà i la mare i el pare també. Surt i diverteix-te.
-Però tu...
-Estaré bé... Qualsevol cosa et truco.-vaig dir i ell em va fer un petó a la galta.
-T'estimo...-va xiuxiuejar.
-I jo... Dóna-li les gràcies a la resta de l'equip de part meva...
-Sí, tranquil·la... Què t'ha fet?
-Res, estic bé petit, ves amb els altres...
-Deixa'm veure que t'ha fet.-va insistir, em vaig separar d'ell, em vaig alçar la samarrera però com estava envenat no es veia res.-Només al braç la cara i panxa?-va preguntar i vaig assentir.-Encara he arribat a temps...-va xiuxiuejar.-Has d'anar a classes d'autodefensa. D'acord?
-Li diré al pare...-vaig sospirar.-Ens veiem després...-vaig dir fent-li un petó.
-Sí, ens veiem després. Truca'm.
-Sí petit...-vaig dir i se'n va anar.-Ves a dutxar-te tu també...-vaig dir mirant a l'Ash.
-No et penso deixar sola.-va dir segur.-Em puc dutxar a casa teva...
-Com vulguis...-vaig sospirar, em va agafar la mà i vam sortir de l'infermeria. Pel camí vaig veure l'Ali parlant amb l'entrenador molt preocupada, em va veure i va vindre corrents cap a mi, abraçant-me.
-Et torna a tocar i el mato. Estàs bé? Què t'ha fet?-va preguntar l'Ali preocupada.
-Res, quatre cops...
-Truca a la Jota i la Mandy quan puguis, t'anirà bé. Estàs bé de veritat?-va preguntar i vaig assentir empassant saliva.-K... Ens coneixem...
-Si us plau, ja parlarem un altre dia d'això...-vaig demanar amb la veu trencada.
-Tranquil·la, descansa, cuida't i ens veiem...-va dir fent-me un petó.-T'estimo guarra.
-I jo whore.-vaig dir i se'n va anar.
-Whore?-va dir rient l'Ash mirant-me.
-Què?-vaig dir i va tornar a agafar-me la mà.
-Em podràs... Explicar la història?-va preguntar parant davant de la moto.
-No hi ha molta història... Ell em pegava, el vaig denunciar, el van detenir i està a la presó. Son germà m'odia i sa mare em segueix enviant missatges demanant perdó.-vaig explicar.
-Però quant de temps vau estar junts?-va preguntar.
-3 mesos.
-Què!? Com vas aguantar tant!?-va dir histèric.
-Ash, tenia por. Totes les marques que tinc són del dia que el vaig deixar. Pensava que em podia matar!-vaig dir histèrica i amb llàgrimes.
-No ploris... Ho sento...-va dir abraçant-me i fent-me un petó al front.-Va, anem que és tard...-va dir passant-me la jaqueta, me la vaig posar i va arrancar cap a casa meva. Vam arribar i estava la llum oberta. Vam baixar de la moto i ell es pentinava el cabell nerviós.
-Què passa?
-Res...-va dir somrient. Vaig obrir la porta i estaven ma mare i mon pare al sofà.
-Pare!-vaig dir somrient, ells dos em van mirar horroritzats.
-Què t'ha passat?-va preguntar mon pare.
-Res... M'he caigut...-vaig dir nerviosa i ell em va abraçar.
-I qui és ell?-va preguntar ma mare somrient.
-Oh perdó. Ashton, els meus pares. Vanessa i Jason.-els vaig presentar i mon pare va anar a parlar amb ell mentre jo abraçava a ma mare.
-És ell?-va preguntar i vaig assentir.-Se'l veu bon noi...
-Com estàs?-vaig preguntar acaronant-li la panxa.
-Molt bé... Es mouen però tots ho fèieu, i sóc feliç... Molt feliç... La Jess anirà a viure amb el seu novio.
-Ja ho sé...
-L'habitació gran us la quedeu tu i en Matt i l'altre per ells dos...-va dir ma mare i vaig assentir. L'Ash va saludar a ma mare, la va felicitar, etc.-Et quedaràs a dormir?-va preguntar ma mare i ell em va mirar demanant ajuda.
-Sí mare.
-Voleu que us prepari alguna cosa?
-No cal, tu descansa amb el pare i no facis esforços. En Matt tornarà tard, ha sortit.-vaig dir i ells van assentir.-Nosaltres pugem...-vaig dir agafant-lo del braç.
-Un moment. Què t'has fet al braç?-va dir mon pare.
-M'he caigut.
-Brooke Johnson West...-va dir mon pare. Sempre deia el meu nom complert quan no em creia.
-Ara no en vull parlar. Un altre dia, si us plau...-vaig demanar, ell va sospirar però va acceptar, vaig pujar a la meva habitació i la de'n Matt, em vaig estirar al llit i ell es va quedar dret.-Ho sento pel desordre, però comparteixo habitació amb mon germà...-vaig dir i ell es va encongir d'espatlles però es va quedar dret.-Què et passa?
-Res... Ton pare m'ha dit que et cuidi i que no et pegui... Els hi has dit que t'he pegat quan no ho he fet?-va preguntar i semblava decepcionat.
-Clar que no, Ash, ho deu haver dit per en Derek no per tu.-vaig dir segura.-Ash, que de veritat que no m'he inventat que m'has pegat. Si has fet tot el contrari... Com vols que els hi digui això?
-No ho sé... Qui és en Derek?-va preguntar.
-El meu ex... Si et vols dutxar tens el lavabo per tu solet.-vaig dir i ell va assentir.-Jo baixo un moment per parlar amb mon pare...-vaig dir aixecant-me.
-Brooke...-va murmurar i em vaig girar mirant-lo.-Gràcies per confiar en mi.-va dir i vaig somriure.
-A tu per... Per tot.-vaig dir somrient i vaig baixar les escales, els meus pares seguien al sofà.
-Brooke, passa alguna cosa?-va preguntar ma mare i vaig assentir.
-Primer, pare, no li diguis que no em pegui, sé que em vols protegir però s'ha pensat que us havia dit que ell em pegava quan no és veritat. Segona, això de la cara, braç i panxa...-vaig dir pujant-me la samarreta.-M'ho ha fet el germà del meu ex. En Matt m'ha salvat i entre tots els de l'equip l'han apallissat, l'Ash m'ha cuidat i m'ha portat a l'infermeria.-vaig explicar.
-Estàs bé?-va preguntar ma mare i vaig assentir.-En Matt també?-va preguntar i vaig tornar a assentir, ella es va aixecar i em va abraçar.-Ja esteu junts oficialment?-va preguntar ma mare.
-No...-vaig dir i ella va assentir.
-Intenta... No cagar-la amb ell, és bon noi...-va dir ma mare.
-Ho intentaré...-vaig dir sospirant, mon pare es va aixecar i ens va abraçar a les dues.
-Us estimo...-va xiuxiuejar.-Us faré una classe d'autodefensa...-va dir, vam assentir i vaig escoltar com la dutxa deixava de sonar.
-Pujo que ja deu haver sortit de la dutxa...-vaig dir separant-me d'ells.
-Feu servir preservetiu!-va cridar ma mare i em vaig posar vermella. Vaig pujar i ell estava sortint de la dutxa amb el cabell moll i uns pantalons de xandal llarg. No portava samarreta i quedava sexi.
-Com estàs?-va preguntar estirant-se al llit.
-Em fa mal la de l'estómac però estic bé...-vaig dir estirant-me al seu costat i em va abraçar.-Estàs cansat?
-Molt...-va xiuxiuejar abraçant-me més.-Estàs bé de veritat?-va preguntar.
-No, no estic bé...-vaig xiuxiuejar abraçant-lo i posant el cap al seu pit.
-Què et passa?
-Lo del germà del meu ex, mira, només són ferides físiques, del meu ex només me'n recordo quan algú em va a pegar o per les mirades fredes i tu... Sempre la cago en les relacions... Sóc un 0, i amb tu no la vull cagar, vull fer-ho bé però no sé com fer-ho i tinc por que pensis que ets un més i estic molt agobiada...
-No t'has de preocupar... Per tu i per mi no et preocupis, els dos som un 0 però negatiu i negatiu és positiu no?-va dir i vaig somriure.-No t'agoviïs... Per això no t'has de preocupar... Ets intel·ligent, sexi, preciosa, simpàtica, divertida, i em podria passar tota la nit dient adjectius de totes les qualitats que tens...-va dir i el vaig abraçar més fort.
-Gràcies... Ho necessitava... Et necessitava...-vaig dir amb la veu trencada.
-Només necessites al teu playboy que t'abraci...-va dir somrient i vaig riure.
-Doncs no sé on veus el playboy...-vaig dir somrient.
-Se't mullen mes calces cada vegada que em veus... No em menteixis...-va xiuxiuejar, vaig riure i em vaig girar, quedant sobre el seu pit.
-A tu sí que se t'aixeca cada vegada que em veus...-vaig dir somrient.
-I me n'orgulleixo...-va dir somrient i vaig riure.-La noia més sexi del curs és meva... T'ho pots creure?-va dir i vaig riure.
-No sóc teva... Que jo sàpiga l'únic que tinc teu és la teva jaqueta...
-Saps que ets meva... Tens la meva marca...-va xiuxiujar somrient.
-Jo no la veig...-vaig dir somrient, ell em va treure la jaqueta, la camisa i la samarreta interior. Va baixar els seus llavis fins arribar als meus pits, va començar a fer-hi petons, xuclades, mossegades, fins que va quedar una marca vermella i el mugró es va quedar dur.
-Ara la veus?-va preguntar agafant-me de la cintura amb compte i somrient.
-Hmm... No molt...-vaig dir somrient, ell va somriure i va anar a l'altre pit. No vaig deixar de gemegar mentre jugava amb els meus pits i posava els murgons durs. Va deixar anar el meu pit amb la boca i em va mirar amb els seus penetrants ulls verds. El vaig fer apropar-se a mi per xiuxiuejar una cosa.-Ara sí que vaig mullada...-vaig xiuxiuejar i va somriure.