™

49.-

--I en David i en Jake?--vaig preguntar mirant a ma mare.

--Estan bé, i el pare també. Tot està bé petita, no et preocupis.--va dir ma mare.

--Jess?--vaig xiuxiuejar.

--T'estimo.--va repetir abraçant-me.--Em puc quedar a dormir amb tu?

--Clar.--vaig xiuxiuejar acaronant-li l'esquena. --Jo també t'estimo.--vaig xiuxiuejar. Van estar la resta de la tarda amb mi i els quatre dies següents també. Cada vegada em trobava millor però no em treien el cable del nas que m'ajudava a respirar, i sincerament, ho agraïa. Moltes vegades, sobretot a les tardes, amb la calor, m'atabalava i m'havien de posar calmants perquè em calmés i respirés bé. Era insuportable, volia tornar a casa i estar amb els meus germans petits i amb l'Ashton i amb la gent que estimo. A part, que el dolor al pit seguia cada vegada més intens i el meu metge encara no m'havia vingut a veure i m'estava preocupant. En Dy estava al meu costat. Feia uns dies que parlava amb una noia i el veia més content.

--Dy.

--Hm?

--Tinc set.--vaig xiuxiuejar, em va passar l'aigua i em va ajudar a beure.

--Descansa una estona.

--I l'Ashton? Hauria d'haver vingut ahir.

--No ho sé. Però ja vindrà.--va dir somrient i em va besar el front.--Descansa.--va xiuxiuejar, vaig tancar els ulls i em vaig adormir.

--Bonica. Bonica que sóc jo.--va xiuxiuejar algú fent-me petons a la mà i vaig grunyir.--Amor. Em sap greu despertar-te però et necessito veure amb els ulls oberts.

--Ashton.--vaig dir somrient i obrint els ulls, el cor em va començar a bategar ràpid, la màquina va començar a piular i el dolor al pit va augmentar però m'era igual, ell estava aquí.

--Eh, tranquil·la. Primer respira bé.--va xiuxiuejar.

--No... Estàs aquí.

--Sí però respira bé bonica. No vull que et posis pitjor.

--Abraça'm.--vaig xiuxiuejar. Es va asseure a la punta i em va rodejar amb els seus braços.

--Tranquil·la bonica. Si us plau. Tranquil·la.

--T'he trobat a faltar... I em faltava l'aire i... No podia.

--Brooke tranquil·la. Ho sé. Ho sé tot. Però estic aquí i t'has de calmar, si us plau t'ho demano.--va xiuxiuejar però no podia parar de plorar.--Tranquil·la. T'acabaràs ofegant bonica. Fes-me cas.--va dir agafant-me la mà i separant-se de mi.--Respira, poc a poc.--va xiuxiuejar.--Si us plau bonica.--va insistir i ho vaig intentar.--Molt bé, molt bé. Així.--va xiuxiuejar acaronant-me les galtes.--Ja està.--va xiuxiuejar traient-me les llàgrimes.

--Johnson va tot bé?--va dir una infermera entrant.--Hem vist que estava alterada.

--Ja està bé. Feia molt temps que no em veia i s'ha alterat una mica però l'he ajudat a calmar-se. Ja està tot bé.--va respondre l'Ashton.

--D'acord. Si necessiteu ajuda, Johnson ja saps.--va dir ella i va sortir.

--Estàs més tranquil·la?--va xiuxiuejar l'Ashton i vaig assentir.--T'he trobat molt a faltar.

--I jo. Molt.--vaig xiuxiuejar tornant-lo a abraçar. Ell també em va abraçar i em va besar la clavícula repetides vegades.

--Tranquil·la. Sí? Ja he tornat i em quedaré aquí. T'estimo.--va xiuxiuejar i es va separar una mica.--Has estat bé?--va preguntar i vaig sospirar.--Ja m'han dit que has d'estar molt tranquil·la i calmada que sinó t'atabales. No m'agrada tornar-te a veure aquí. Em sap molt greu.