™

46.-

--No pots anar a parlar amb ell més tard?

--Bonica no. Ja em tindràs per tu el que necessitis però deixa'm anar a parlar amb ell. Estàs mimosa i ho entenc però deixa'm anar a parlar amb ell.

--D'acord.--va dir mirant-me i em va besar.--Segur que no l'he matat?

--Segur Brooke. No et preocupis.--vaig xiuxiuejar aixecant-me i vaig pujar. S'escoltaven crits i sanglots a una habitació i vaig suposar que estava allà. Vaig trucar a la porta i vaig treure el cap.--Mason hem de parlar.

--Ashton entra.--va dir la Mandy que era la que plorava. Vaig entrar i ella seguia plorant.--Tu, quan li vas dir a la Brooke?

--El què? Que era agent federal?--vaig preguntar i va assentir.--Buf, fins que no li vaig agafar molta confiança no li vaig dir. Crec que fins després de dos mesos.

--Veus?--va dir en Mason.--Portem un mes i mig oficialment Mandy. Temps al temps.--va dir ell eixugant-li les llàgrimes.

--Ashton puc parlar amb tu?--va dir la Mandy mirant-me.

--Clar.

--Mason després parlem i també parles amb ell.--va dir ella, en Mason va sospirar, li va fer un petó al front i va sortir.

--Què passa?

--Com va reaccionar la Brooke quan li vas dir?--va preguntar. Em vaig apropar al llit i m'hi vaig asseure.

--Ja s'intuïa alguna cosa perquè desapareixia de tant en tant, em disparaven, etc. I crec que mai li he dit directament però si li dic que me'n vaig no s'enfada, només em diu que no em faci mal, que torni viu, etc.

--No sé què fer. Em sento enganyada i a més allò de l'Alice.

--És normal però lo d'en Mason, fa quant que el coneixes?

--Sis mesos.

--Saps que ell no li ha explicat ni a sa mare? Sa mare es pensa que és ginecòleg.--vaig dir i va riure.--Ho has de respectar si ell no ho vol dir.

--Ja ho sé però tot se m'està sumant.--va dir tornant a sanglotar.

--Va, no ploris.--vaig dir abraçant-la, ella em va rodejar amb els seus braços, em va agafar molt fort i va començar a plorar més fort.--Saps? T'assembles molt a la Brooke.

--Això és bo?

--Molt bo.

--Ho sento per posar-te al mig i per això.--va xiuxiuejar però seguia plorant.

--No et preocupis. Suposo que és allò de l'Alice i que estàs atabalada però ara tens una setmana per estar amb les teves amigues i el teu novio i desconnectar de tot. Què vols més?--vaig dir per intentar calmar-la. No m'agrada que la gent plori.

--Gràcies Ashton.--va xiuxiuejar més calmada però sense deixar-me anar.

--En Mason és molt bon tio i molt noble, és molt bon partit.

--Ho sé. I ell m'encanta.--va xiuxiuejar deixant-me anar i li vaig eixugar les llàgrimes.--Gràcies. I ho sento per posar-me a plorar i...

--No et preocupis. Parlo un moment amb en Mason i després tot teu.

--Gràcies.--va xiuxiuejar i em vaig aixecar.--Ashton?

--Hm?

--M'alegra que estiguis amb la Brooke. Té molta sort.

--T'equivoques. Jo tinc sort d'estar amb ella.--vaig dir i vaig sortir. Estava en Mason a la porta.--Hem de parlar.

--Sí. La Mandy està bé?