™

43.-

--D'acord.--va dir i va bufar.

--Però si et sents obligat no vinguis. Només seria divertit i t'ho passaries bé.

--Que sí que vinc Brooke.

--No estaràs de morros?

--No.--va dir somrient i vaig somriure.

--Per què no et cau bé l'Ali?

--No em dona bona espina. No ho sé, és un pressentiment.--va dir ell.--Potser m'equivoco. O potser no.

--És bona noia.

--No. Bona noia et dic jo que no ho és.--va dir ell i el vaig mirar sorpresa.

--L'has investigat? Estàs de conya?

--Brooke...

--No. Brooke no. Has investigat a una noia de 18 anys! És amiga meva! Per favor Ashton!

--No diries això si haguessis llegit el que he llegit jo.--va dir ell calmat.--No és el que penses. No la vaig investigar, estava involucrada en un cas en el que treballava.

--Ashton què dius!? L'Ali no ha fet res! Té 18 anys Ashton!

--En té 25! Té 25 anys i és esquizofrènica. Està involucrada en més de tres assassinats!

--Què dius tu ara?

--Brooke és la veritat. Confia en mi. Et puc aconseguir l'expedient perquè em creguis. I si us plau, no cridis.--va dir baixant el to de veu.

--Ashton, estàs boig.

--No. Et dic la veritat. T'ho prometo. Per això no em cau bé i per això no li caic bé. Això que t'acabo d'explicar és informació classificada però és la veritat. El seu pare no va morir de càncer, el van matar uns capos de la droga i sa mare està posada a la màfia russa. I no t'hauria d'estar explicant això però ho faig perquè algun dia et farà mal sense ella voler-ho o potser volent i tot. Brooke confia en mi. Si us plau. Tens un ordinador?--va preguntar i vaig assentir--Deixa-me'l.

--Ashton m'estàs fent por.

--Per què? És ella que està malament.

--Però tu ho sabies i no m'has dit res...

--Brooke, explicant-ho estic incomplint la llei. Deixa'm l'ordinador, si us plau.--va demanar, vaig anar a la taula i li vaig portar. Va estar buscant una cosa i després em va passar l'ordinador.--Llegeix.--va dir. Vaig agafar l'ordinador i era l'expedient de l'Alice Clark. Deia exactament el que m'havia dit l'Ashton.

--P-però... Ashton és una broma?

--Ja m'agradaria.

--Ashton que porto molts anys amb ella i ella sempre ha estat amb mi i... Ashton no pot ser.--vaig dir amb llàgrimes als ulls, em sentia molt enganyada i decebuda.

--Em sap greu però sí que és.

--Ashton.--vaig dir amb un fil de veu i ell em va abraçar.--Per què no em vas dir res? Ella em podria haver matat o vés a saber què.

--La vaig amenaçar. Si et tocava jo la detenia.

--Però i durant aquests anys?

--No ho sé.--va dir ell tancant l'ordinador.

--Ashton confiava en ella.--vaig dir amb llàgrimes que em queien dels ulls.

--Ja ho sé clumsy, ja ho sé.--va xiuxiuejar abraçant-me.--Però has de fer com si res i no explicar-li a ningú. Si li dius alguna cosa li pot agafar un atac, o si actues diferent. No sé el nivell d'esquizofrènia que té i has de fer com si no passés res. M'ho promets?