™

31.-

--Ho sé.--vaig murmurar.--Però sóc egoïsta i jo et necessito a tu... Tinc por.

--De què?

--De que la matin. El seu ex la va apunyalar quatre vegades a l'esquena. També tinc por a fer-li mal per idioteses meves. I a la nit vaig tindre un malson i no puc dormir...

--I per què això no li expliques a ella? Ella et podrà entendre o no, però et farà companyia. Ara estaves amb ella?

--Sí. A casa seva. Ara deu seguir dormint.

--I què fas que no estàs amb ella? Que et vegi quan es desperti, que vegi que al teu costat no s'ha de sentir sola. Que la pots protegir. L'has d'ajudar a que se senti segura de sí mateixa perquè amb tot el que li ha passat, dubto que se senti segura sortint al carrer sola, que se senti segura mirant-se al mirall.

--Et necessitava veure.

--Doncs ja m'has vist, i estic bé aquí. D'aquí poc ja podré sortir però de moment no em puc moure d'aquestes quatre parets.--va dir somrient i vaig somriure.--T'estimo moltíssim petit...

--I jo mare...--vaig dir abraçant-la més fort però sense fer-li mal. Em va començar a vibrar el pantaló i vaig respondre al mòbil.

B: On estàs? Per què te'n vas?

--He anat a comprar l'esmorzar bonica, ara vindré.

B: La Jess m'ha dit que estaves visitant a un familiar. No em menteixis.

--Li he dit perquè fos sorpresa. No he agafat ni la moto.

--Ashton, se m'ha oblidat dir-te que la Charlotte li explicarà tot a la Vanessa aquesta tarda. Vés a veure-la.--va dir ma mare i vaig assentir.

B: Amb qui estàs? Em poses les banyes?

--Brooke, clar que no et poso les banyes. És ma mare que m'estava ajudant en una cosa.

B: Llavors no has anat a buscar l'esmorzar. M'has mentit.

--Brooke, no comencis. Vols que et porti l'esmorzar o no?--vaig grunyir i ma mare em va treure el mòbil de cop.

--Sí? Brooke?... Sóc la mare de l'Ashton, perdona'l però no ha pogut dormir gaire i està preocupat. Ara mateix anirà a comprar esmorzar i te'l portarà a casa... Sí, sóc jo... D'acord. Ara vindrà.--va dir i va penjar.--Tu estàs boig? No siguis imbècil i vés a fer-li companyia d'una vegada que està sola a casa.

--Està sola?--vaig dir aixecant-me de cop i va assentir. Em vaig acomiadar d'ella, vaig comprar menjar i vaig agafar un taxi. Al arribar, vaig pagar al taxista i vaig picar la porta de casa la Brooke desesperat.--Brooke, sóc jo. L'Ashton. Obra'm, si us plau.--vaig demanar. Poc a poc la porta es va obrir, quan em va veure, va saltar sobre meu i em va abraçar. Estava tremolant com un gos.

--Tinc por...

--Tranquil·la... On estan la Jessica i els teus pares?

--La Jess amb l'Aiden i els meus pares al ginecòleg...--va xiuxiuejar.

--Ho sento, pensava que estaves amb la Jessica.--vaig dir abraçant-la amb un braç.--Anem a esmorzar?--vaig preguntar i va assentir. Vam anar a la cuina i vam esmorzar en total silenci.--Aquesta tarda he d'anar a casa. Li explicaran a la Vane i hauria d'estar allà. Vine amb mi. La Vane necessitarà algú i no crec que em vulgui veure a mi.