™

18.-

-Gràcies... Estàs aquí... Em val...-vaig xiuxiuejar.

-No saps com t'aprecio...-va xiuxiuejar.

-Brooke...-va dir una veu aguda i de nena petita. Vaig aixecar el cap i era la Vane.-Ho sento...-va xiuxiuejar, em vaig separar de l'Ashton i em vaig asseure al llit.

-Vine aquí...-vaig dir i ella va vindre corrents. Es va asseure a les meves cames i la vaig abraçar.-No passa res però si insisteixes amb aquest tema, ja has vist el que passa oi?

-Estàs enfadada?

-No...-vaig xiuxiuejar.

-És teu el peluix?

-Sí.. Però deixa'l quiet...-vaig demanar i ella va començar a córrer amb l'elefant de l'Ethan.-Vanessa, para. Torna'm l'elefant.

-Vine'l a buscar.

-Vanessa que no és un simple peluix... Si us plau.-vaig suplicar i ella va sortir corrents. Vaig sortir darrere seu.-Vanessa! Torna'm el peluix!-vaig cridar baixant corrents les escales. Va sortir al pati del darrere, el veí estava podant el terra i això no pintava gaire bé.-Vanessa!! Torna-me'l!!!-vaig cridar però ella va relliscar, va caure i el peluix va saltar. Casualment, va anar a la podadora del meu estimat veí i el peluix va quedar destrossat. Em vaig agenollar a terre incrèdula i les llàgrimes em queien pels ulls.

-Ups... Ho sento...-va dir la Vanessa.

-FORA D'AQUÍ NENA!!-vaig cridar histèrica.-ET VULL FORA DE CASA MEVA! FORA D'AQUÍ!

-Només és un peluix... Te'n puc comprar un...-va dir la Vanessa i va fer que la meva ràbia augmentés.

-NO NOMÉS ERA UN PELUIX! N'ESTIC FARTA! QUE INSISTISSIS EN UN TEMA QUE NO HAVIES DE FER ENCARA PERÒ T'HE AVISAT QUE NO NOMÉS ERA UN PELUIX. SIGNIFICAVA MOLTÍSSIM PER MI! FORA DE CASA MEVA NENA MALCRIADA!!!-vaig cridar histèrica i ella es va posar a plorar.-I ARA PLORES! EL QUE FALTAVA. VÉS FORA D'AQUÍ! NO ET VULL TORNAR A VEURE!

-Brooke, tranquil·la... Què passa?-va dir en Matt sortint corrents i l'Ashton va sortir darrere seu.

-QUÈ QUÈ PASSA!? AQUESTA NENA HA TRENCAT EL MEU ELEFANT!

-Només és un peluix...-va dir en Matt.

-Era l'elefant de l'Eth... El regal de quan vam fer dos anys...-vaig dir plorant i en Matt em va abraçar.-Ha quedat destrossat... La odio...

-Tranquil·la...

-No. No puc estar tranquil·la. Me'n vaig al lavabo. Quan torni no vull veure a aquesta nena aquí.-vaig dir emprenyada i plorant.

-Brooke...-va dir l'Ashton.

-Ni Brooke ni òsties!! Fora d'aquí! Els dos!-vaig etzibar i vaig entrar a casa. Em vaig tancar al lavabo del pis de baix, em vaig asseure al terra i vaig començar a plorar més fort. No podia ser... Això havia de ser un somni... No podia ser veritat.

-Brooke... Obra si us plau...-va dir en Matt picant a la porta.-Si us plau, no vull que facis una ximpleria... Fa temps que no et passa això...

-Ha trencat el peluix... L'ha trencat...-vaig xiuxiuejar plorant.

-Ja ho sé però obra'm... Sóc jo... No vull que facis una ximpleria. Brooke, obra'm... Ja no estan aquí... Si us plau...

-Deixa'm sola...

-No... Obra'm. Ja.

—No.—vaig dir sanglotant.

—Brooke... Arribarà la mare... I el pare... L'Ashton estava molt preocupat i jo també ho estic... Deixa'm entrar...