™

3.-

-Sembla que t'importi més el teu lloc de quarterbag que no pas ta germana...-vaig dir plorant.

-Tu m'importes més. El lloc de quarterbag ja me la bufa, per molt que em foti dir-ho, el Greason és molt bo i ho farà molt bé... Tu ets més important...-va dir i em vaig calmar una mica.-Però si vols alguna cosa amb aquest paio, vés a poc a poc. Només us coneixeu de un dia... No vull que et faci mal... I té pinta de ser com jo...-va dir fent-me un petó a la galta.

-No vull res amb ell... Només ha sigut un petó...

-Un darrere l'altre...-va dir ell i vaig riure.-Si no vols res amb ell, endavant però no t'enamoris.

-No ho faré. No sóc estúpida.-vaig dir i va riure.

-Ja ho sé que no ho ets.-va dir, va tornar a arrencar el cotxe i vam anar cap a casa. Vam arribar i ma mare estava preocupada.

-Brooke, vés a parlar amb ta germana, si us plau.-va demanar ma mare.

-Què li passa?

-El seu novio... L'ha pegat...-va dir ma mare i va començar a aparèixer ràbia dins meu. Vaig pujar corrents a l'habitació de la Jess, vaig entrar i estava al llit plorant, em vaig apropar i la vaig abraçar. Ella em va abraçar i va trencar a plorar.

-Ho ha fet volent?-vaig preguntar i ella va negar amb el cap.-M'ho pots ensenyar?-vaig preguntar i va negar amb el cap.-Doncs t'ensenyaré jo una cosa però has de deixar de plorar... D'acord?-vaig preguntar, ella va assentir, es va eixugar les llàgrimes dels ulls i em va mirar confosa. Em vaig treure la samarreta i els pantalons i ella es va portar les mans a la boca.-Això m'ho va fer el meu ex. Has de dir-me si ho ha fet expressament o sense voler perquè, si ho ha fet expressament, pots acabar així. I jo no vull que acabis així.-vaig explicar.

-Tot t'ho va fer ell?-va preguntar i vaig assentir.-I per què no ho vas dir?-va preguntar.

-Ara això no té res a veure. Necessito saber si ho ha fet expressament o sense voler. Si us plau...-vaig demanar vestint-me.

-Ha sigut sense voler... Estava dormint i ell tenia un somni, va començar a donar cops i em va donar a mi... M'ha trucat cent vegades i m'ha enviat milers de missatges demanant perdó...

-D'acord... Doncs parla-ho amb ell...-vaig dir asseient-me al llit, i ella em va abraçar.-Ara ho puc veure?-vaig preguntar, ella va assentir, es va aixecar la samarreta i a part de xuclades, tenia un petit blau.-No és res, se't passarà en dos dies...-vaig dir i ella em va tornar a abraçar, pressionant-me massa.-Més fluix... Em fas mal...-vaig dir i ella va afluixar.

-T'estimo petita...-va dir.-Crec que la mare està embarassada...-va dir ella i la vaig mirar confosa. Ma mare? Embarassada? Encara cardava?-M'ha dit que vol parlar amb tota la família, que havia d'anunciar una cosa molt important...

-Però si en té 37, encara es pot quedar embarassada?-vaig preguntar, ma mare ens va tindre de molt jove. Van ser petits accidents que van acabar creant una família.

-Fins que no li arribi la menopàusea...-va dir ma germana.

-Però encara carda?

-No els has sentit mai? Apa que no s'ho passen bé...-va dir amb fàstig.

-Iugh... Calla que m'ho imagino...-vaig dir i ella va riure.

-Et pegava?-va preguntar de sobte i vaig assentir borrant el meu somriure.-Per què?

-Perquè no volia cardar amb ell.-vaig respondre.

-Quant temps vau estar junts?

-3 mesos però em va començar a pegar l'últim mes.-vaig respondre mantenint la calma.