™

2.-

-Em dic Ashton Greason, en tinc 18 i no us penso dir res de la meva vida perquè no us importa.-va dir i em va començar a caure bé. Em vaig aixecar, cridant l'atenció de la vella amargada.

-Això sí que és una bona presentació collons! Ja era hora!-vaig dir i la vella amargada em va tornar a fulminar amb la mirada mentre el tal Ashton em mirava amb una seia alçada, somrient trapella.

-A la meva classe més respecte senyoreta Johnson!-va dir emprenyada.

-Em dic Brooke òstia!-vaig dir indignada.

-Me la bufa! No es diuen paraules mal sonants i punt!-va dir la vella amargada.

-Perdona, només estava expressant una opinió, no cal posar-se així.-em va defensar l'Ashton i aquest cop, vaig ser jo que el va mirar amb una seia alçada i somrient.

-Vostè la defen? Com es nota que teniu un any més. Els dos, fora de la meva classe! Ja us faré entrar quan em roti.-va dir ella emprenyada, en Matt em va mirar preocupat, li vaig guinyar un ull, vaig agafar les coses i vaig sortir indignada de la classe, seguida per l'Ashton. Em vaig asseure al banc que hi havia al costat de la porta i ell es va asseure al meu costat.

-Tens 18?-va preguntar trencant el silenci.

-Sí.-vaig respondre mirant al meu mòbil, li estava explicant a l'Alice que ja m'havien fet fora.-Vols anar a la cafeteria? Ens farà entrar en trenta minuts hi ha temps.-vaig dir i ell va assentir. Vam caminar cap a la cafeteria en silenci, vaig demanar un cafè, ell deia que no volia res i vam tornar al banc.

-Sempre et fan fora?-va preguntar.

-Bé, només si jo vull. Com per exemple avui. No em volia quedar, escoltant el rotllo patatero de la presentació. Com que la vella amargada aquella em té mania, estava segur que em feia fora.-vaig dir i va riure.

-Ashton Greason. Repetidor, quarterbag del meu antic insti i del teu club de que et facin fora.-va dir somrient i vaig riure.

-Brooke Johnson. Repetidora i lo pitjor que et pot passar a la vida.-vaig dir i va riure.

-M'agraden les coses impossibles o perilloses...-va dir somrient i vaig petar a riure. Sé que m'estava tirant la canya però m'agrada fer-me la ximple.-No tens calor?-va preguntar.

-No.-vaig respondre, la vella amargada va sortir i ens va dir que podíem entrar, vam assentir i abans d'entrar, em va agafar del braç amb compte, es va apropar a la meva orella i va xiuxiuejar:

-Seràs meva.-i en aquell moment vaig petar a riure. Vaig tornar a entrar, em vaig asseure al costat de mon germà i ell em va mirar preocupat.

-Per què ho has fet?-va preguntar.

-Per molestar-la. És una vella amargada. No et preocupis per a mi. Acostuma't, sóc una mala influència.-vaig dir i ell va somriure.

-Per això som germans...-va dir i vaig somriure. L'Ashton es va asseure davant meu, es va girar, em va guinyar un ull, es va tornar a girar i no es va tornar a girar en tota la classe. La gran presentació de la vella amargada seguia i paraula rere paraula, juro que em dormia. Per sort, va sonar el timbre, salvant-me. Vaig sortir corrents i mentre no tornava a sonar el timbre. Vaig anar al lavabo per posar-me una crema a les ferides de la panxa que m'estaven fent mal, molt mal. Vaig sortir, el timbre va tornar a sonar i vaig anar corrents a la següent classe. Estar asseguda en una cadira durant tres hores va ser matador, sobretot per les ferides. Em feien molt mal. Vaig anar a la cafeteria i vaig agafar una poma. Vaig decidir asseure'm sota un arbre i parlava amb l'Alice pel mòbil. Algú es va asseure davant meu, vaig alçar la mirada i era el noi castany d'aquest matí.