™

1.-

-Sempre ho feia... I quan el vaig deixar, m'ho va fer...-vaig dir sanglotant i plorant.

-Serà fill de la gran puta!-va cridar indignat i abraçant-me més fort.-Qui ho sap?-va preguntar.

-L'Alice...-vaig dir sanglotant.

-Va, no ploris... No m'agrada veure a la meva germana gran plorar quan podria estar emprenyant-la...-va dir i vaig riure.-M'ho deixes veure?-va demanar, vaig assentir i em vaig treure la samarreta, per ensenyar-li el blau i tota la resta de ferides.-Tot això t'ho va fer ell?-va preguntar i vaig assentir. L'esquena estava plena de rascades, blaus, ferides i marques. Bé, no només l'esquena, tot el cos.-Per on més ho tens?

-Per... Tot arreu...-vaig respondre.

-Vas fer alguna cosa? No vas defensar-te?-va preguntar.

-Ho vaig intentar, però cada cop que em defensava ho feia més fort...-vaig xiuxiuejar baixant la mirada. Ell em va agafar del mentó i em va pujar la mirada fins als seus ulls, la vaig evitar però no em va deixar.

-Eh, mira'm.-va insistir i el vaig mirar.-No t'has d'avergonyir. No és culpa teva que hi hagin imbècils que facin això. Ningú escull de qui s'enamora. Per això en tot l'estiu no t'has tret la samarreta, ni t'has banyat, ni t'has tret els pantalons llargs?-va preguntar i vaig assentir.-La mare no ho sap?-va dir i vaig negar amb el cap.-Ni el pare, ni la Jess?-va dir i vaig negar amb el cap.-Me'ls pots ensenyar tots si us plau? Només ho vull veure...-va demanar, vaig assentir, em vaig treure els pantalons, quedant en roba interior i se'm va quedar mirant.-Mare meva... Com no me'n vaig donar compte?-va murmurar mirant-me la cuixa, que en tenia un altre d'enorme.

-Ningú ho sabia... No et culpis...-vaig xiuxiuejar.

-Sí que em preocupo. Vivim a la mateixa casa, a la mateixa habitació, bàsicament, dormim junts, i no ho vaig veure... Estàs plena de marques per tot arreu... Com ho vas suportar tu sola? Com no em vas dir res i li anava a partir la cara? Com ho vas amagar?

-No ho se... Tenia por...-vaig xiuxiuejar mirant a terra.

-Vols que parli amb el meu infermer d'emergència a l'equip? Li dic que has tingut una baralla i em pot recomanar alguna cosa...

-No cal... Estic bé.

-No estàs bé... Quant temps vau estar?-va preguntar.

-3 mesos...-vaig respondre.

-3 mesos!? Estàs boja!? Com no el vas deixar!? Com no m'ho vas dir!?-va dir histèric i vaig trencar a plorar.

-Tenia por.-vaig dir plorant i ell em va abraçar.

-Va, ja està...-va xiuxiuejar acaronant-me l'esquena amb molt de compte.-No passa res, només has de ser conscient que no va ser culpa teva. La culpa la tenia ell i al cap no pas tu.

-Ja ho sé... El vaig denunciar i l'han posat a la presó...-vaig explicar calmant-me.

-T'estimo... No estàs sola, m'ho pots explicar tot. De veritat...-va dir i vaig assentir.-Va, vesteix-te...-va dir, em vaig posar els pantalons i la samarreta, tapant tots els cops i el vaig abraçar.

-T'ho volia explicar... Però no sabia com...-vaig murmurar.

-Ara m'ho has explicat i això és l'important. L'únic que et puc dir és que no t'ho tornaran a fer mai això. Mai més, abans passaran per sobre meu que tocar-te a tu.

-T'estimo petit...-vaig dir abraçant-lo més.-No li diguis a ningú... Si us plau...

-No ho diré, t'ho prometo.-va dir fent-me un petó al cap.-Va, baixem que la mare ha preparat el sopar i com no apareguem, s'hauran pensat que ens hem matat...-va dir rient i vaig riure. Vam baixar a la cuina i ens vam asseure a la illa que hi havia al mig, que l'utilitzàvem com a taula.