NIT I DIA

Capítol XXVII

-Capità general l'estan esperant dintre la sala d'operacions especials.

Vaig assentir amb el cap. Anem a dirigir això, em vaig dir a mi mateix.

-Tothom dret! -Va dir el coronel.

-Poden descansar. -Vaig dir. -Com està la situació?

-Estan apropant-se a la frontera.

-Temps estimat?

-Una hora.

-Tenim un equip desplegat a la frontera?

-No encara.

Per posar pressa vaig donar un cop a la taula amb el puny i alçant la veu vaig dir:

-Vull dos quatre per quatre immediatament allà per rebre'ls.

-Capità per ràdio m'han comunicat que estan sent perseguits per les autoritats locals.

-Això és un problema, sí, és un bon problema. D'acord, deixeu-me pensar un moment.

No era bo que haguéssin de sortir d'allà així. Si veuen que entren al nostre país i els acollim, pensaran que els havíem enviat per robar-los. Si fem veure que els capturem, ens els faran entregar. Era un bonic dilema.
Com sempre, en els moments més tensos al meu cervell se li acudeixen grans idees.

-Atents a les ordres. -Tothom va fer silenci. -Contactarem amb el govern veí i els hi advertirem de la presència d'un vehicle aproximant-se ràpidament a la nostra frontera, òbviament, ens diran que ho tenen controlat, però, l'objectiu del pla és fer-los creure que destruirem qualsevol que entri en el nostre territori. Això els posarà nerviosos, no volen perdre els seus secrets. Per molt que us demanin que no fem res si es donés el cas d'una fugida del seu territori, contesteu que estem en alerta per terrorisme. Farem una gran obra d'il·lusionisme, un caza explotará amb un míssil la furgoneta. El truc está en intercambiar un vehicle automatitzat pel real, que s'haurà d'amagar dels enemics. Ah, i una altra cosa clau perquè tot això funcioni, algú ha de gravar i penjar-ho tot a les xarxes socials. Serà la manera més efectiva de què ho vegin.

-Tenim una hora per montar un teatre gegant? -Va dir el coronel.

-Sí. -Vaig dir secament.

No li pensava explicar res al president, li sortia fum per les orelles, vaig pensar mentre de la meva boca s'escapava escapava un somriure. Segur que quan tot sortís bé ell estaria content del meu mètode.

-Estan segur de fer això capità? -Va dir-me el coronel en veu baixa.

-Si algú té una altra idea, estic totalment disposat a escoltar.

Un silenci general va envair la sala.

-Doncs si ningú té res més ha dir, crec que tots tenim molta feina per ser aquí parats no?