NIT I DIA

Capítol XXV

Com a president, has d'assumir moltes responsabilitats. La majoria de la gent, pensa que cobres per estar allà sense fer res. En certa part és veritat, però, a vegades, això no està pagat. La part negativa de tenir molta gent que fa la feina per tu, és que no sempre la fan com a tu t'agradaria.

Fa cinc minuts que he rebut una trucada del meu vicepresident, al qual li vaig encarregar que gestiones, juntament amb el ministre de l'interior i el cap del FEP. M'ha posat al corrent de tot i en aquell moment me adonat que no hauria d'haver confiat en ell. Com pot ser que amb la importància de l'assumpte i tenint en joc el que està en joc, no estiguem invertint tots els recursos que tenim a la nostra disposició.

Jo no podia permetre que això continues així.

-Aquí el president al comandant de l'exèrcit em rep?

-Afirmatiu senyor president!

-Prepari la seva millor unitat d'intervenció a l'exterior, poseu-vos l'uniforme del FEP i directes a la ubicació que envio.

-Rebut senyor.

-Com si voleu entrar amb cotxes oficials, però us necessito allà immediatament.

-Això està fet senyor, l'equip està actualment travessant la frontera.

El següent a fer era demanar explicacions al vicepresident.

-Senyor vicepresident?

-A què venen tantes formalitats "senyor president"- va dir en un to irònic.

-Es podia gestionar pitjor la missió?

-He fet el que havia de fer per intentar aconseguir els documents sense que es sàpigues que havíem sigut nosaltres. Si fes cap moviment extraordinari, el govern veí se'n podria assabentar.

-No senyor, la nostra prioritat és garantir la seguretat dels nostres agents.

-La seguretat nacional és molt més important que la vida d'una persona.

-Jo no et recordava així, quan has perdut la humanitat?

-No he perdut res, tu no hi eres quan hi havies de ser, vas dir que ho fes a la meva manera. Aquesta és la meva manera.

-La teva manera ha posat en perill a un ciutadà! Creu-me que això no tornarà a passar. Dimiteix.

-Però, que estàs dient? - va dir el vicepresident amb un riure nerviós.

-Tens fins demà al migdia per abandonar el teu càrrec i conservar la teva dignitat. Si no, et faré fora jo.

-N...no pots estar parlant seriosament veritat? - va tragar saliva mentre començava a suar.

-Tens sort de què no puc acusar-te de res davant d'un tribunal, capullo.

Vaig penjar el telèfon.