Ben bé, no sé si tenia més ganes de marxar d'allà o de quedar-me a escoltar.
Per fi vaig sortir de sota aquell escriptori, amb compte per a no fer soroll mentre caminava, vaig apropar-me a uns dels dormitoris que hi havia a la planta.
-Va, marxem d'aquí, no m'agrada gens aquest lloc. -va dir el Philips
-Un moment, m'he deixat una cosa a dalt.
Va començar a pujar les escales, em vaig espantar, i vaig cometre el pitjor error possible, fer soroll mentre entrava a l'habitació. Ràpidament vaig posar-me dins l'armari, que era buit. Ja era la segona vegada que m'havia de posar dintre d'un armari, i no em feia cap mena de gràcia.
-Hola? Philips acabo d'escoltar un soroll.
-Deixa de dir ximpleries, pots baixar ja?
-Et dic que acabo d'escoltar algú que es movia.
Es va sentir el soroll d'un botó premut, devia ser una llanterna. Les passes es van apropar a poc a poc, durant un moment van passar de llarg.
-Hi ha algú aquí dintre? Vinc a ajudar, vinga surt.
Alguna cosa va tocar-me l'esquena i vaig moure'm una mica. Això va fer soroll i les passes van tornar cap a mi. Es va parar just davant del moble on era i va posar la mà en el mànec.
-Pots deixar de fer el burro?
-Collons! - va exclamar l'home que havia estat a punt de descobrir-me
-Va, baixa d'una vegada.
-No podies avisar abans d'entrar? Quasi em mates de l'ensurt. He d'obrir l'armari, hi ha algú dintre.
-Ja ho he dit massa vegades per les bones, ara és una ordre, surt d'una punyetera vegada d'aquí.
Un darrera l'altre, van sortir de l'habitació i van baixar les escales sortint finalment de la casa.
Vaig respirar tranquil per primera vegada en temps.
Després d'esperar uns minuts i assegurar-me que havien marxat, vaig pendre la desició d'esperar un parell d'hores més no fos cas que es donessin la volta i em trobessin a mig camí.
Com a secret personal, puc admetre que vaig aprofitar per a dormir, i no puc dir durant quant temps.
Tocava retornar al camí d'una vegada per totes, però, no hi va haver temps a poder fer dues passes, que un 4x4 va aparèixer al final del camí venint a tot drap cap a mi.
Van obrir la porta i parant davant meu un home va dir:
-Puja, va.
Almenys no ho havien fet a la força que, mirant l'expedient que tenia des que havia arribat aquí, era un miracle. Vaig pujar-hi.
Quan ja era dintre, vaig veure un detall molt especial que em va assegurar que no passaria res. En el braç dret, els tres homes que venien amb mi a la part del darrere de l'automòbil, hi tenien el símbol de FEP, les forces especials del meu país.
-El president ha vist que estava passant i ens ha enviat. Ara, anem a un lloc segur i t'expliquem. -va dir un dels homes.
-M'havien dit mil cops que era impossible que ningú vingués a ajudar-me. -vaig dir
-Resulta que això és el que deien, però, el teu superior ha parlat directament amb el president i ha informat de la importància de la missió que, per algun motiu ell no en tenia constància, pensava que era un assumpte menor. -va contestar el mateix home
ESTÀS LLEGINT
NIT I DIA
ActionL'Andreu és un agent secret infiltrat al país veí amb l'objectiu d'obtenir uns documents classificats. Al tenir tot l'exèrcit, forces del estat i organitzacions terroristes darrera ha de escapar varies vegades de segrestos o intents d'ells.
