NIT I DIA

Capítol XIV

Boom!

El terra es va sacsejar, dos forts cops com de grans pedres caigudes d'una gran alçada van acompanyar l'explosió. Una onada de pols va venir cap a mi sense impactar-me directament.

Vaig aixecar-me amb precaució, s'observava un gran forat a la paret, d'uns 4 metres d'alçada, unes roques havien caigut davant del forat reduint la seva estatura a la meitat.

Avançant cap allà, tapant-me la boca amb el braç, encara va caure alguna pedreta més des de el sostre.

Vaig enfilar-me per aquelles grans pedres i vaig sortir fora del polígon. Estava en mig de la muntanya, arbres verds i alts, muntanyes que es perdien en l'horitzó, boscos immensos i foscos amb tota mena d'animals dintre seu. I allà en mig, un camí de terra i un polígon ara foradat. En el camí de terra si marcaven rodes d'alguns automòbils pesats.

Vaig fer una volta per aquell edifici buscant quelcom d'interès, res, ni rastre d'un cotxe, un humà ni tan sols un animal més enllà dels petits ocells que cantaven sobre els arbres o volaven per sobre les muntanyes.

Estava molt esgotat, em feia mal tot, però quedar-me allà podia fer que aquella gent tornés i veiés que no estic mort. Ara el destí jugava a favor meu, tothom pensava que jo ja era mort, per tant ningú m'estaria buscant.

Seguint la lògica bàsica un camí porta algun lloc.

La pau en aquell lloc era absoluta, només es sentien els ocells i alguns arbustos movent-se per culpa d'algun animalet. Tenia la sort de què si venia un cotxe el sentiria molt abans que em pogués veure.

Portava ja més de deu minuts caminant en la mateixa direcció sota el sol que m'estava deshidratant a poc a poc. Vaig veure que si no aconseguia aigua aviat, acabaria mort. La millor idea semblava la d'anar pel bosc, però el terreny era irregular i podia desviar-me del camí. Tot i aquest inconvenients vaig posar-me sota dels alts arbres, intentant no perdre de vista el camí de sorra.

Finalment, després de més de jo crec que va arribar a l'hora i mitja, una columna de fum es va fer visible raonablement a prop. M'hi vaig apropar intentant no fer soroll. Era un tros del camí, on aquest es feia ample, formant una petita plaça en mig del bosc. En aquell lloc hi estaven aparcades dos negres furgonetes, iguales a les que m'havien segrestat i intentat matar. El fum era provinent d'un foc on unes sis persones armades amb rifles llargs estaven assegudes en rotllana. Des de on era jo podia escoltar frases distorsionades i algun riure. Necessitava aigua per continuar caminant, els hi havia de robar.