NIT I DIA

Capítol II

M'havia posat dintre del que semblava un soterrani humit i fosc, estava ple de petits i grans vells objectes que aparentment un dia van ser utilitzats per algú i més tard abandonats en aquell lloc. El silenci era sepulcral, només petites gotes d'aigua que queien sobre bassals fets per les mateixes trencaven el silenci. Quan els meus ulls es van acostumar a la foscor vaig poder distingir un objecte allargat de metall provinent d'una pila d'objectes. Mi vaig apropar sortejant tot el que em trobava pel camí, quan hi vaig estar a escasos metres em vaig ajupir per a agafar-lo i, amb molt de cuidado el vaig extreure de la pila d'objectes on era.

Resulta que aquella barra de ferro era una escopeta, més en concret una blaser F16, que per els que no hi entenen és la típica escopeta de caça feta de fusta i metall. Doncs mira per on, aquella escopeta em venia perfecte per aquella ocasió, mai havia utilitzat una escopeta contra ningú, però de petit el meu avi em va ensenyar a utilizar-la. Decidit, vaig agafar la escopeta per el mànec i em vaig dirigir cap a la porta.

Primer, per veure com estava la situació a fora, vaig mirar desde la porteta. La porta del armari estava oberta i es podia veure una perspectiva de casi tota la casa. Tot semblava especialment tranquil per el costat dret però, al girar el cap i mirar cap a l'esquerra vaig veure una imatge que em va deixar impactat. Els dos homes que m'estaven buscant estaven estirats al terra, sense aparença de estar bé, o millor dit sense aparença de estar vius, al seu costat hi havia una dona que devia fer un metre vuitanta, forta, de cabell castany i amb unes ulleres negres que no deixaven veure-li els ulls, semblava la típica agent secreta de les pel·lícules americanes. A la ma, portava una pistola amb la que hauria matat aquells homes. En aquell moment em van venir moltes preguntes al cap.

Havia matat a aquells homes?

Perquè no s'havia sentit soroll si ha disparat una pistola?

M'havia vingut a salvar?

Realment estava tant desesperat per poder sortir de allà i que algú m'ajudes que vaig decidir sortir d'aquell soterrani i arriscar-me a que, aquella dona no hagués vingut a salvar-me. Però, just quan estava a punt de sortir alguna cosa em va agafar del peu, en aquell moment vaig notar com se m'acelerava el cor i, gotes de suor em recorrien el coll. Vaig dubtar entre estirar la cama i sortir corrents o girar-me i mirar que m'estava agafant el peu.