Capítol VI

22 3 0
                                    

Estava bastant clar que jo sol no me'n sortiria, així que només podia recórrer a la ajuda d'algú, però clar, quan tot el país et vol viu, o mort, trobar algú per què t'ajudi a escapar és pràcticament impossible.

Crec que la millor manera seria demanar ajuda al meu país, em van dir que no em poses en contacte amb ells per què sinó podria delatar la missió i fer esclatar una guerra, però la meva vida estava en joc. Havia de trobar un telèfon. Robar-li a algú no era una opció ja que em buscava la policia i podrien rastrejar la trucada. Per molt ridícul que sembli, havia de entrar a una casa i provar-ho desde un telèfon fixe. 

En el carreró on estava hi havien unes escales que conduïen al terrat d'un edifici m'hi vaig pujar i vaig començar a escalar. En el quart pis hi havia una finestra oberta, estava a menys d'un metre de l'escala i, amb molta sort no cauria i podria entrar-hi. Primer vaig posar una mà a la finestra i quan la vaig tenir assegurada vaig deixar anar la altre mà de la escala, estava literalment penjat desde quatre pisos d'alçada. Fent una dominada em vaig posar dintre la finestra que donava a un lavabo, afortunadament dintre no hi havia ningú i tampoc se sentia res dintre la casa així que avançant per la habitació anava desxifrant de qui podia ser aquella casa. Tenia un vàter blanc amb els rotllos de paper de doble capa al costat, també hi havia una pica on era el raspall de dents i alguna crema per la cara, finalment hi havia una banyera buida amb una cortina blava mig enretirada. 

Vaig sortir del lavabo obrint la porta i amb cuidado vaig creuar el passadís fins el que semblava un menjador. A la casa hi havia un silenci absolut cosa que em va confirmar que estava sol. El telèfon fixe estava al costat de la televisió, era negre i no semblava gaire vell. El vaig agafar i marcant el número correcte va començar a sonar, pocs segons més tard una veu va dir:
-Servei d'emergències, qui és el seu problema? -

-Tinc un 1-6-3 -

Automàticament la trucada va passar de la central d'emergències a la SIP.

-Identifiquis -

-Agent 1404 -

Un cop més em van redirigir a un altre lloc. Aquesta vegada la persona a l'altre costat del telèfon no estava per hòsties.

-Tenies ordres clares de no contactar-nos -

-La meva vida està en perill -

-Tens els documents? -

-Si -

-Ja saps que no podem entrar en aquell país, i menys si tens els documents -

-I llavors que faig? -

-Dorm en un lloc segur per aquesta nit i demà a primera hora comença a caminar cap a la frontera per la banda est, t'estarem esperant a l'altre banda -

El telèfon és va penjar.

NIT I DIAOn viuen les histories. Descobreix ara