NIT I DIA

Capítol XIII

La resta del dia va estar dedicada a fer feina i meditar el que havia de fer. Portàvem temps planejant aquesta missió, suficient temps d'estudi per saber que només en el millor dels casos tornaria a casa viu, sabent que si m'agafaven l'estabilitat nacional estava en greu risc. Era una gran pressió que tenia a sobre. Tenia molt poc temps per a poder disfrutar de les persones que valorava i els llocs que m'agradava anar. I si, mai més tornava? Al sortir de la feina vaig agafar el cotxe per anar a casa dels meus pares. La meva mare i el meu pare tenen la mateixa edat, 57 anys, són joves els dos estan bé. De fet, ningun dels dos està jubilat, i si no m'equivoco encara els hi falten uns vuit anys per a fer-ho. La madre treballa de professora de filosofia en una universitat, a mi la filosofía m'agradava molt tot i que la meva mare mai em va fer classes, això de preguntar-me sobre la meva existència i la existència de les altres coses m'apassiona. Només intenta pensar que és el univers? Quan s'acaba? Què hi ha quan s'acaba? La nostra ment no està preparada per assimilar conceptes que no ha vist o no li han sigut explicades, per això fins que no veiem el que realment amaga el univers no ho comprendrem. Ho una altre pregunta, què és el temps? Vivim en un temps concret? Realment mai sabrem si realment estem vivint quelcom real o la nostra vida a succeït en uns segons i el nostre cervell ho està assimilant, com podem saber què és el temps si no es pot calcular com a tal. En el moment que sabem que depenent de la velocitat podem modificar la velocitat en què succeeixen les coses el concepte que té la nostre societat de temps es cau. Si poguéssim viatjar a la velocitat de la llum, estaríem creant una màquina del temps? Per tornar enrere en el temps s'hauria de anar encara més ràpid, més lent, en una altre direcció? La psicologia és molt interessant i en podria estar parlant durant hores. El meu pare és mecànic, té el seu propi taller on treballa juntament amb tres persones més. Ser mecànic sempre m'ha provocat el dubte de, i si quan algú em portés el cotxe li trobés més problemes dels que realment hi han per guanyar més diners. Suposo que és una estupidesa però m'ajuda a pensar en una altre cosa i no menjar-me el cap amb allò. Quan ja estava gairebé davant la casa dels meus pares, com era típic vaig veure a la meva mare parlant amb la veïna de la casa del cantó, era una senyora més gran que ella i la seva casa era idèntica a la nostra, el seu marit era mort desde feia temps i passava molt temps sola. El meu pare era en el pati llegint alguna cosa en el mòbil. Rarament tenien festa de la feina i coincidient entre setmana. La única ocasió que tindria de fer-los saber que potser ja no tornarien a veure més al seu fill.