NIT I DIA

Capítol XV

Vaig baixar del cotxe amb la ment plena de tots aquells pensaments i el meu pare va aixecar el cap per veure qui era. Al veure'm va somriure i amb una mà, va saludar-me des de lluny. Va tornar a posar-se a llegir el mòbil esperant que jo anés cap a ell per començar una conversació. Ja hi aniré, vaig dir. La meva mare semblava que no havia notat ni tan sols que algú hagués vingut. Vaig apropar-me a ella per darrere i li vaig tocar l'hombro. Va fer un crit d'espant i en veure que era jo va donar-me una bufetada a la cara continuada amb un:

-Casi em mates del susto!

Immediatament li va canviar la cara i em va dirigir un somriure. Abans que pogués dir res, la veïna va exclamar:

-Que gran que estàs! Ja feia molts anys que no et veia!

Tampoc vaig poder respondre per què la meva mare va respondre per mi:

-Sí! Ja està fet tot un home! 

Davant totes aquelles intervencions, jo ja no sabia ben bé que respondre. Amb cordialitat li vaig preguntar a la senyora:

-I vostè, com està?

Va fer que si amb el cap i va respondre:

-Molt bé, aquí passant la estona amb la teva mare per matar l'avorriment.

-Bé, així si tothom està bé vaig a parlar amb el pare. Mare quan puguis entra a casa que us he de dir una cosa a tu i el pare.

Ella va dir-me que de seguida hi aniria i jo vaig anar amb el meu pare.

No es va adonar de què m'apropava per què no va aixecar el cap.

-Bona tarda papa!

-Bones, com va tot?

-He de parlar amb tu i la mama ara dintre casa.

Vaig interrompre la conversa per deixar-ho anar ràpidament i que no ens anéssim per les branques.

-Què ha passat quelcom?

-No, no, només és un tema que us vull comentar.

-Bé, acabo de llegir i vinc dintre. Vés entrant que està la porta oberta.

Vaig dirigir-me cap a la casa esquivant les herbes altes plenes d'humitat i de caques de gos. Pujant les escales de fusta, anava recordant quantes vegades ho havia fet de petit i em preguntava si ho tornaria a fer algun dia. La porta estava ajustada i només vaig haver d'empenyela. Primer de tot vaig dirigir-me cap a la cuina a beure un got d'aigua i agafar alguna cosa per a menjar. Ho vaig portar tot al menjador i ho vaig col·locar sobre la taula. No volia quedar-me dret així que vaig sentar-me en el sofà. Estava allà esperant passant el rato, sabia que la mare no tindria pressa a venir i podria estar allà parlant una bona estona més i el meu pare no entraria fins que ho fes la meva mare.