NIT I DIA

Capítol VII

D'acord, estic exactament igual que abans, amb l'única diferència que s'ha confirmat que la meva única esperança havia desaparegut, estava completament sol.

Estadísticament després de tants cops de mala sort, m'havia de passar un miracle que em salvés la vida, però esperar un miracle seria equivalent a tirar-me per un barranc.
El millor era fer el que el meu superior m'havia dit i quedar-me a dormir en aquella casa. Dubtosament la persona que habitaba allà li faria molta gràcia, allò de dormir amb un desconegut que, a sobre és un criminal buscat per tot el país. Segrestrar-lo? Era una opció, però vull dir que no en sóc partidari. Em vaig posar a investigar per veure qui vivia allà. La lògica era, que la persona que vivia allà hauria de tenir quadres seus no? Doncs no, no hi havia ni una sola fotografia de ningú en tota la casa.
Van passar les hores, molt lentament, les estones es feien eternes. Per dinar em vaig autoservir un pot de mongetes precuinades i una peça de fruita en un plat blanc i vaig seure en una taula que hi havia a la cuina. En aquell lloc es feia de nit cap allà les cinc i mitja de la tarda, osigui que ben bé només quedaven unes tres hores de sol. 

Van tocar les cinc i ningú havia aparegut, el problema era que tampoc sabia si això era normal o no, ja que no sabia els horaris de treball de la gent. Per la finestra es veia la posta de sol i com, poc a poc el cel anava quedant més fosc passant per totes les gammes de colors, finalment el cel es va enfosquir deixant una interminable capa d'estrelles blanques que s'extenien per l'espai.
Ja eren les vuit, l'endemà volia partir, tot just sortis el sol, així que em vaig preparar alguna cosa ràpida de menjar i vaig entrar a un dormitori que, devia ser el de invitats, la porta de la habitació estava tancada, i així la vaig deixar per si la persona tornava a casa. Era una habitació no gaire gran, només tenia un llit un armari empotrat i un escriptori de fusta clara. Al costat del llit hi havien dos mobles de fusta més fosca amb una làmpara de ferro a sobre de cada una. Tancant el llum i posant-me el llençol per sobre del cos em vaig adormir.

Devien ser les 3 del matí quan uns crits em van despertar, els veïns d'adalt havien escollit aquella gran hora per discutir i, no contents amb allò el gos va col·laborar a la discusió lladran com si li anés la vida. Aquest drama va durar uns vint minuts, mentrestant vaig sortir de la habitació i vaig obrir lentament la porta del dormitori principal...