Pel mateix carrer per on anava, va entrar una furgoneta negre a tota velocitat parant just davant meu. No vaig tenir els reflexes suficients per poder sortir corrents o poder-me defensar. Simplement em vaig quedar allà plantat mentres dos grans homes baixaven del automòbil, i es dirigien cap a mi. Eren blancs d'un metre noranta cada un i vestits com atracadors de bancs, passamuntanyes negre samarreta negre i pantalons grisos. Un em va agafar el braç dret i l'altre el esquerre, i amb la seva força vaig elevar-me del terra. Van creuar la vorera amb mi, i em van posar dintre la furgoneta. Es va tancar la porta, els dos homes van entrar a la part de davant i el conductor va accelerar. Encara estava en estat de shock, mig desorientat. Fins 5 minuts més tard el meu cervell no va assimilar la situació, el primer que vaig mirar va ser si continuava tenint els documents, si, per sort encara no me'ls havien tret. La furgoneta anava girant molt bruscament i feia que jo anés rebotant de paret en paret. En un d'aquest girs vaig caure a terra, donant-me un fort cop al cap que em va deixar inconscient.
Pum!
Una porta es va tancar fent un gran soroll. Això em va despertar. Estava sentat en una cadira metàl·lica, l'ambient era humit. La única font de llum era provinent d'unes petites finestres incrustades a les parets a l'alçada del sostre.
Gotes d'aigua queien per les escletxes del sostre, i provocaven una falta de concentració que derivava en mal de cap.
Havia perdut la noció del temps, ja no sabia quan temps vaig estar dormit ni quan portava despert. No hi havia un silenci absolut, de tant en tant es sentien passes i alguna veu llunyana.
Per primera vegada desde que vaig veure la furgoneta, vaig fer un moviment voluntari. La meva mà es va intentar moure amb un resultat negatiu, estava lligat. Les meves cames es van voler estirar, lligades. Estic inmòbil vaig pensar. Per culpa del estrès el meu cos començava a suar, la incapacitat de mourem m'estava provocant una horrible sensació que s'afegia al mal de cap i un dolor físic. Em costava respirar, podia ser també que estigués hiperventilant, no ho sabia.
Unes passes que al principi semblaven llunyanes es van començar a apropar. Cada cop es sentien més fortes. Un soroll que podria assegurar que era alguna peça de metall rossant la paret. Aquest soroll parava i començava un intimidant,
Pum, pum, pum
Acte seguit aquest soroll parava i començava el anterior. Durant dos expectants minuts això va seguir així. Quan va parar vaig desitjar que mai ho hagués fet.
Es va obrir la porta.
ESTÀS LLEGINT
NIT I DIA
ActionL'Andreu és un agent secret infiltrat al país veí amb l'objectiu d'obtenir uns documents classificats. Al tenir tot l'exèrcit, forces del estat i organitzacions terroristes darrera ha de escapar varies vegades de segrestos o intents d'ells.
