Capítol XVII

11 1 0
                                    

Mentre era allà anava mirant tots els objectes que els meus pares tenien en el menjador, anava recordant moments de la meva vida, feliços i de no tan feliços, però tots els recordava amb un somriure a la boca.

Sobre una tauleta en un racó de la sala hi havia un canelobre, aquest tenia tres espelmes vermelles, dues d'elles igual d'altes, la tercera en canvi tenia la meitat d'alçada. Això tenia una antiga història de quan era petit i jugava a pilota en el menjador, evadint les ordres de la meva mare. Un dia mentres estava xutant la pilota contra la paret, va rebotar malament amb la mala sort de xocar contra la taula que anteriorment he mencionat. Al caure les espelmes, que ja eren antigues quan era petit una es va trencar amb la mala sort que just en aquest moment eren enceses i la que es va trencar va mantenir el foc l'arribar el terra. A l'haver-hi una catifa el foc va agafar de pressa i el meu instint de nen petit em va dir que corres mentres plorava. El meu pare em va sentir i va arribar ràpidament on jo era. Va preguntar-me que passava i jo vaig assenyalar el lloc dels incidents. Ell va treure's la sabata i va començar a donar cops a la catifa per apagar el foc. Aquest es va apagar sense molta resistència i l'única conseqüència va ser una taca negra que evidenciava el que hagués pogut ser una catàstrofe.

El meu pare va posar-se les mans al cap sabent el que podria passar si la meva mare se'n dones compte. Va mirar-me i va fer el gest de posar-se el dit índex davant de la boca volent-me dir que fes silenci. Va marxar ràpidament amb el cotxe i jo no sabia que estava passant. Uns 30 minuts més tard va tornar a aparèixer amb una catifa nova i idèntica a la cremada. Em va dir que distregues a la mare i ell va substituir-la abans que ho pogués veure.

Petits grans records que, no recordava mai a no ser que un objecte o un lloc em fessin memòria. Tots aquells records que et fan ser la persona que ets, que viuen dintre teu ocupant un espai dintre el teu cap i que es van acumulant fins que deixés d'existir i adquirir experiències, o no, qui sap.

NIT I DIAOn viuen les histories. Descobreix ara