Vaig anar cap a ell, en aquest interval de temps en el qual jo passava pel passadís i entrava a la sala, el home calb ni va mirar-me a la cara. La porta va tancar-se fent un gran soroll. Dintre l'habitació hi havien uns 10 homes amb esmòquing, la meitat estaven fumant. Seien al voltant d'una taula rectangular, en un costat hi havien 5 homes i en l'altre 4 amb una cadira desocupada. L'últim engalanat era a la punta de la taula, donant a entendre el seu poder en aquella sala. Quan vaig estar assentat el home de la punta de la taula va deixar anar:
-Bé.
Va simular una tos i va posar els paper que tenia sobre la taula rectes.
-Ara que ja hi som tots, podem començar.
Va afegir.
-Andreu, com ja saps portem uns mesos treballant en una missió no?
Vaig quedar-me pensant durant uns segons, finalment vaig contestar amb un sec:
-Si.
-Doncs ja tenim tot el que necessitem, si la memòria no em falla, la pròxima setmana ja hauries de marxar.
La meva cara en aquell moment mostrava sentiments variats: sorpresa i por. També estava molt desconcertat, tot i que no m'havia dit res nou m'havia descol·locat.
-Una setmana! No et sembla que és molt poca antelació?
El home va abaixar el cap i un altre va respondre per ell.
-Sabem que és poc temps, però no n'hi ha més. Així que ja saps, segueix les ordres no et queda més remei.
La frase no deixava opció de resposta, em vaig quedar allà sentat esperant que algú digues quelcom per mi.
-Demà per el mati t'arribarà el document al teu despatx amb els detalls.
Es donava per entès que s'havia acabat la reunió. Vaig aixecar-me i amb un fred adéu vaig marxar.
Mentre tornava cap al meu lloc de treball, anava amb el cap mirant el terra, pensant. El que faltava de matí, ho vaig dedicar a firmar documents i respondre més emails. Quan ja va ser la hora de dinar vaig sortir de la feina i com ja era rutina vaig anar a dinar al restaurant italià on feien els millors plats que havia provat mai. Cada vegada que entrava al local el seu propietari em dirigia un somriure que sempre m'ajudava a continuar el dia, jo li tornava el gest amb un simpàtic:
-Hola!
Després em sentava en una d'aquelles taules rodones de fusta amb un mantell blanc que les tapava i una cambrera portava els coberts i el pa. Mossegava el pa, només em menjava la meitat de ell i l'altre me la deixava per acompanyar els postres. Uns minuts més tard la camarera apareixia amb un plat de lasanya i una botella d'aigua. Disfrutava al màxim aquella hora que tenia per dinar, quan vaig acabar ja havia passat tot el temps que tenia disponible, vaig pagar i marxar, amb menys de 5 minuts ja era a la feina un altre cop.
ESTÀS LLEGINT
NIT I DIA
ActionL'Andreu és un agent secret infiltrat al país veí amb l'objectiu d'obtenir uns documents classificats. Al tenir tot l'exèrcit, forces del estat i organitzacions terroristes darrera ha de escapar varies vegades de segrestos o intents d'ells.
