NIT I DIA

Capítol IV

Ens vam dirigir directament cap a la carretera on podríem agafar un taxi. Sincerament jo no tenia diners confiava en què aquell home portes alguna cosa, tot i que sabent que estava amagat en un soterrani dubto que em pogués servir per quelcom més que guiar-me.
En arribar a la carretera li vaig proposar la idea d'agafar un taxi. Automàticament em va mirar i posant-se les mans dintre les butxaques mentre les sacsejava per mostrar-me que efectivament no tenia ni un duro. En aquell moment vaig començar a sospitar si tindria un helicòpter i com entraríem al helicòpter.

Com pot ser que un mig mort de gana tingui un helicòpter?

Tampoc li vaig donar molta importància. Ell, em va senyalar en una direcció on només hi havia carrer amunt i va començar a caminar. El vaig seguir, vaig imaginar que m'estava portant al areoport. Després d'estar una mitja hora caminant per el mateix carrer el home es va aturar al que semblava un taller de cotxes. Hi va entrar i em va senyalar que em quedés fora, sense demanar explicacions m'hi vaig posar.

Com que ja portava més d'un quart d'hora vaig decidir anar a veure que feia, era una taller vell, on només hi havia un cotxe de fa 30 anys sense rodes i una caixa d'eines. En una banda hi havia una porta totalment marró obscur amb unes lletres mig borrades escrites en ella. La porta era oberta i se sentien veus dintre seu tenint una animada discussió, al apropar-m'hi vaig sentir la veu d'un home que deia quelcom sobre una peça que havia de recuperar, i que havia de ser ràpid perquè algú també la volia. Sóc conscient que el més fàcil de pensar és que em volia robar el que jo tenia però, per què? 

Potser estava cooperant amb els que venien a per mi. En qualsevol cas en la meva situació hauria de desconfiar de tot així que el millor era, veure que podia treure d'aquell home sense que jo corres ningun risc. Immediatament vaig tornar a fora i estava decidit a fer veure que no havia sentit res. El home va tardar cinc minuts més abans de sortir. Just al sortir vaig preguntar atrevidament:

-Que estaves fent? -

Nerviós, va respondre

-Li estava preguntant a un vell amic si ens podia ajudar -

Molt atent vaig respondre-li:

-Si li has explicat qui sóc i què tinc ens pot delatar i sabran on som -

-És un bon amic, no dirà res -

Semblava molt convençut de la seva mentida, casi que si no hagués escoltat res m'ho hagués cregut. Vaig voler seguir-li el joc per veure on volia arribar.

De sobte em va preguntar:

-Vols parar i menjar alguna cosa -

-No deies que no tenies diners? Si en tens seria millor que agafessim un taxi -

Semblava que no li importava la meva resposta, per què és va donar la volta i dirigint-se cap a un bar en una cantonada va girar el cap per mirar si venia darrera seu.