NIT I DIA

Capítol XXVI

Quan ja estàvem a punt de marxar, es van sentir unes sirenes apropant-se.
El company que tenia al cantó va aixecar el cap per comprovar el que estava sentint, quan es va assegurar que no s'ho havia imaginat, va dir:

-Sirenes?

La resta d'agents van afirmar, i un d'ells va assenyalar una direcció.

-És per on hem vingut, i per on hem d'anar. Idees sergent?

-Els abatem i ja.

Sense cap mena de rèplica, tots van carregar l'arma i baixar de la furgoneta.

Al maleter hi havia tot un arsenal, d'on van treure un rifle i una armilla antibales per mi.

Van col·locar el vehicle en diagonal per proporcionar més cobertura i tothom es va posar en posició.

Finalment van arribar dos cotxes patrulla que van frenar en sec al veure'ns. En total quatre policies van baixar dels cotxes i veient el panorama immediatament van treure l'arma.

No vam començar a disparar fins que ells ho van fer, i una vegada ens hi vam posar ells no van poder enviar cap contraatac. Els estàvem cosint a trets quan el primer d'ells va caure. No va cridar de dolor així que vaig suposar que no ni va haver.

Estava començant a suar molt, ja havia gastat tres carregadors i no en tenia més. Ho anava a dir al meu company, però vaig veure que estaven en el mateix problema. Ajupit, vaig anar fins al maleter, allà estava el que abans havien anomenat sergent.

-Què fem? Ens quedem sense munició. - Vaig dir cridant perquè em pogués sentir.

-Si continuem així sí. - Es va quedar pensatiu. - Pareu les armes! - va cridar.

Tots van parar de disparar. Va treure un megàfon i va dir:

-Ja sou un menys, tenim millors armes, equipació i entrenament, és qüestió de temps que acabeu com el vostre company. Rendiu-vos!

La policia era conscient de la seva inferioritat i van rebre l'ordre com una benedicció.

-Tireu les armes i apagueu els motors. -Va dir als policies. - Nosaltres marxem!

Quan ells van obeir, el sergent va pujar i rere d'ell tot l'equip i jo. Van encendre el vehicle i en menys d'un minut estàvem en un camí en mig de la muntanya a tot drap.

La següent mala notícia no va tardar molt a arribar, un helicòpter.

-Caporal, que li sembla una desviació? -Va dir el sergent.

-A l'ordre, direció muntanya! - Va exclamar el conductor.

Era molt relaxant no haver de ser tu el que pren decisions importants. 

-Moment de fer preguntes. - Va posar-me la mà sobre el hombro el sergent.

-D'acord, en moltes reunions m'havien dit que no em podien ajudar, i fins i tot vaig contactar amb ells i em van denegar l'ajuda. Què ha canviat?

-Sembla una bajanada, però és una qüestió de jerarquia, el president havia delegat aquests assumptes al vicepresident. Ell es pensa que en sap més que el ministre de l'interior o el cap del FEP. No deixava opinar a ningú sobre l'operació, era com un repte per a ell. I es pensava que enviant un sol home i deixant-lo de la mà de déu aconseguiria alguna cosa. Quan el president s'ha assabentat... Crec que ha hagut de dimitir. I el president ens ha ordenat que vinguéssim. L'excusa fàcil per no portar reforços era: l'estan buscant per tot el país i no es pot entrar per les fronteres. Nosaltres li dèiem: i com en sortirà llavors? I fins aquí arribava la conversació.