NIT I DIA

Capítol V

Ja estàvem sentats dintre el establiment i jo estava molt neguitós, sabia que aquell home m'intentaria robar però no quan, on i amb qui ho faria i, estar en aquell bar brut, pudent i ple de gent beguda no portava bones vibracions al ambient. Crec que el home es va adonar de que em passava alguna cosa o que sospitava quelcom, perquè em va mirar i va preguntar:

-On aniràs després de sortir del país -

Jo ja sabia que m'ho deia per fer temps o bé per perseguir-me en cas de fuga. Com que no volia respondre-li vaig contestar amb una altre pregunta:

-Com entrarem al aeroport? Perquè tens un helicòpter? -

-Bueno, bueno, tampoc cal posar-se tan a la defensiva. Tu... Ja veuràs que quan arribi allà em deixaran passar, ja saben qui sóc. L'helicòpter és d'una època en la que jo no era un mort de gana. Jo vaig servir en el servei secret del país saps? -

Realment, de totes les respostes possibles, aquella em va fer qüestionar la meva teoria sobre aquell home. Potser valia la pena saber-ne més, d'ell.

-Que erets com un agent secret? -

-Podriem dir que si -

Per cert això que tens i que et volen pendre... Es pot dir que és?

Sabia perfectament que ell ja estava al corrent dels documents secrets que tenia. Realment, que jo sàpigues, tenia dos màfies, la policia estatal, l'exèrcit entre d'altres, buscant-me per prendrem els documents per una part, el govern que els volia recuperar, ja que la informació eren secrets d'estat i per altre part la màfia, que podria vendre aquell informació a un altre país i fer-se d'or.
Això volia dir que, o bé era part d'una màfia, o bé era un agent secret. Però, per què m'havia dit que havia sigut agent secret? M'hauria fet sospitar. Res tenia sentit. Jo només pensava en sortir d'aquell país, el més ràpid possible.

-Et podria dir que són un papers que molta gent vol. Et fa res que vagi al lavabo? -

-No, no tranquil vés-hi -

Vaig aixecar-me de la taula sense tocar-la ja que es veia que no estava neta desde feia un dia, o dos o directament no l'havien netejat mai. Al arribar al lavabo tampoc no vaig tocar el pany per el mateix motiu i, quan ja vaig ser-hi dintre era moment de buscar com sortir d'allà. Aparentment només hi havia una sortida de ventilació i una finestra amb un vidre fosc. No era cap espècie de ninja així que posar-se per la ventilació no era una opció. Em vaig apropar a la finestra i girant el pany la vaig obrir. La finestra donava a un carreró on no vaig dubtar a entrar-hi. 

Aquell home no tardaria més de quinze minuts en sospitar i per tant entrar al lavabo i descobrir-me. Per sortir de la capital tenia ben bé uns quaranta minuts a peu i recordem que havia de sortir d'allà abans que fos de nit. Encara que no fos a la ciutat el perill de la nit era el mateix.