Ring, Ring, Ring.
Em dono la volta i apago el despertador amb la mà dreta. Disfruto dels últims segons dins del llit tancant els ulls i posant la cara contra el coixí.
Sembla, que m'he tornat a dormir, no és un son profund però em manté els ulls tancats.
Pit, pit, pit.
L'alarma del mòbil s'activa i es posa a vibrar sobre la tauleta de nit. El deixo sonar durant uns minuts fins que al final desisteix.
Trec la manta de sobre el meu cos i m'aixeco. Vaig a la cuina sense mirar molt bé per on vaig i quasi caic amb un test que hi havia arran de terra.
Obro la nevera amb la mà dreta i agafo la llet. Tanco la nevera i poso una tassa sobre la taula.
Omplo la tassa fins el límit i suco galetes de xocolata en ella. Les assaboreixo ja que se què serà l'única font de sucres saturats del dia.
Torno ràpidament a l'habitació a vestirme, roba de vestir com sempre. La meva corbata vermella combinada amb una camisa blanca i texans. Mirant-me al mirall trobo que tinc molta autoestima, em faig somriure a mi mateix. M'ajusto el nus de la corbata i surto de l'habitació.
Agafo les claus del cotxe i la de casa em poso la cartera a la butxaca i surto de casa.
Baixo per les escales del meu bloc de pisos amb ritme fins al pis 0. Quan ja he abandonat el edifici, arrenco el cotxe i accelero incorporant-me a la carretera. Encara em sobren 30 minuts per arribar a la feina però sembla que el dens trànsit em robara aquest marge.
Quan arribo a la feina el secretari em saluda sense mirar-me a la cara, camino fins el meu despatx on entro i tanco la porta. Em sento a la cadira i encenc el ordinador. Miro el email i en responc uns quants, els més importants. No més de 40 minuts més tard m'arriba una trucada al telèfon del despatx. És el cap. No cal ni despenjar el telèfon per a saber el que volia, reunió. Així que, vaig sortir del despatx i em vaig dirigir cap a la sala de reunions, però no una sala qualsevol, sinó a l'altre banda de l'edifici on hi ha la zona 5 de seguretat. Allà dintre només hi poden entrar alts caps del govern o agents secrets autoritzats. Vaig fer passar la meva targeta d'accés per el seguro de la porta i es va obrir.
Només entrar es veu una gran sala de color blanc amb algunes plantes en els racons. Algunes cadires negres recolzades a la paret utilitzades per a esperar. A la dreta un curt passadís que només donava a dos habitacions les dos amb una porta negra i pany daurat. La primera porta es va obrir i va sortir-ne un home calb que va cridar el meu nom tot fent-me un gest amb el cap per què passes cap a dintre.