Després del que van semblar eterns segons vaig decidir girar-me.
Semblarà raro dir-ho però em vaig sentir alagat quan em vaig donar la volta i darrera meu hi havia un humà, no sabia qui era ni que volia, però el fet de que no sigues cap espècie de monstre em va deixar molt tranquil.
Ara si, confirmant que anava a parlar amb un humà vaig preguntar amb la veu baixa:
-Qui ets? -
No va haver-hi una resposta més enllà d'un soroll inentendible. Van passar uns segons en que l'únic soroll era dintre la casa i en aquell soterrani semblava que no hi hagués ningú. Finalment vaig apropar-me a la persona i la vaig mirar als ulls. Per primera vegada vaig reconèixer que estava parlant amb un home, però al mirar-lo als ulls vaig veure la por en persona, eren uns ulls inundats d'una profunditat infinita, que descrivien perfectament els seus pensaments sense necessitat de paraules. Degut a la situació vaig preguntar-li:
-La dona de fora a vingut a ajudar-nos? -
De la seva boca va sortir un curt i feble:
-No -
Anava a fer-li més preguntes però semblava que ja podia parlar sense necessitat de la meva intervenció, va afegir:
-Jo sóc el que et va deixar aquesta clau a la porta del hotel, vaig avisar-te de que vinguessis ràpid, però has tardat massa... -
-He vingut tant ràpid com he pogut no ha sigut fàcil venir a peu fins aquí.
Vaig dir excusant-me -
-Tinc un helicòpter en el areoport de la ciutat... Andreu -
Era el primer cop que deien el meu nom en setmanes, no em vaig parar a pensar com era que el sabia sinó com podíem arribar al helicòpter.
Anant directament al gra vaig contestar-li:
-Com hi anirem fins allà? -
Va fer una pausa, estava pensant, finalment va dir:
-És molt fàcil durant el dia podrem anar per el carrer sense masses problemes l'únic que em de evitar és la nit. En quan sortim d'aquest país sense que es torni a fer de nit ja no hi haurà perill -
Realment jo no acabava de saber com funciona la cosa en aquell país i perquè la nit era tant perillosa, tampoc volia ser candidat a descobrir-ho així que vaig fer-li una senyal amb el cap al home indicant-li la porteta.
Amb el mateix gest que li havia fet em va indicar que hi anés jo primer.
Posant el cap per el forat vaig veure com, desde una finestra entraven els primers rajos de sol.
La dona i els cossos havien desaparegut sense deixar molt rastre cosa que m'inquietava però vaig suposar que eren coses que passaven en aquell extrany lloc.
Quan li vaig fer un "okey" amb el dit el home i jo vam avançar a través de la porteta i vam sortir del armari.
Vam dirigir-nos cap a la porta, vaig obrir-la i darrera meu va sortir el home que posava millor cara.