La gallina, la gallina no estava sola. Hi havia una altra gallina. Una tenia un bon aspecte; l'altra semblava molt decrèpita, no gaudia de bona salut, li faltaven plomes, estava molt escanyolida, devia passar molta gana. En canvi, l'altra, redona i saludable, feia patxoca.
El seu amic marxava de viatge i li deixava a càrrec la casa, el cotxe, i també, les gallines.
Recordava quan sa mare tenia gallines, conills, i altres animals de granja. Recordava, per exemple, que a l'estiu feia uns taquets menuts amb la crosta del meló d'Alger i també del de tot l'any. Una altra cosa que els preparava era el pa dur, banyat en aigua i amassat. També els donava segó amb aigua. Les gallines corrien apressades quan se'ls donava el menjar, feien un gran escàndol!
Un dia, va trobar morta la gallina més feble. De fet, era una mort anunciada... Ja sabeu com s'ha d'actuar en casos així: S'ha de portar l'animal mort a la incineradora... Hi ha granges que disposen d'uns contenidors metàl·lics de tapa verda, és a dir, ha d'haver un circuit de recollida. Caldria veure com reaccionaria la gallina pita a la soledat...
Va sobreviure! I no podem descartar la hipòtesi que fos ella mateixa qui la va eliminar, perquè la gallina supervivent té un pit potent i un plomatge llustrós.
Aquelles gallines feia temps que no ponien ous, eren potser massa velles. L'amo pensava sacrificar-les, però ell no sabia com fer-ho ni li feia massa gràcia. Tampoc li feia gràcia a ell... per aquest motiu va preguntar a carnisseries, persones, familiars. Durant una setmana va ser un motiu de conversa. La solució era portar-la a la granja Luisiana que està a Deltebre, i que crien, sobretot, ànecs, però també altres aus. Allà les podies portar, les sacrificarien per un mòdic preu, les plomarien, i te les tornarien envassades al buit. Ja podries fer el preuat caldo de gallina.
Una cosa va canviar este imminent destí. Un dia, el cuidador va preparar un àpat al foc de la llar de foc, amb una campana-fumeral enorme que començava amb un cabiró de fusta en què es pegava sovint amb el cap. La qüestió és que remenant les cendres es va trobar un misteriós ou, estes troballes van seguir durant uns dies. Fins que l'hoste va deixar de trobar allà els ous... Va consultar respecte als costums de les gallines. Tot molt interessant... No hi havia miracle, ni res de particular. Les gallines deixen de pondre en un moment de l'hivern i reemprenen l'activitat al febrer. Cap misteri, els hòmens també som més fèrtils al febrer.
On ponia els ous? En el lloc més inversemblant: en l'antiga ponedora dins del corral! Van vindre temps feliços, d'abundants truites i ous bullits.
La gallina cada dia l'intimidava més, saltava a la taula quan estava menjant. I un bon descobriment: li agradava tot i, sobretot, els llangostins, d'ells es menjava absolutament tot. De fet, si un animal és omnívor, este és la gallina... Quan li portava menjar, fos el que fos, acudia a rebre'l i acompanyar-lo fins al punt on li deixava el menjar. La gallina caminava com un soldat obès i obsès. Donava gust veure-la caminar amb un suau balanceig degut a l'alternança de moviment de les seues dos potes. També resulta curiós de mirar el moviment del seu coll i cap (Hi ha alguns actors que el claven). L'avidesa amb que picotegen tot fa malpensar. En més d'una ocasió li ha picotejat les sabates i, en una altra, la més perillosa: va saltar, un salt inesperat i li va picar la mà, com advertint-li: Si no em portes menjar, et menjaré a tu. Sí, el va intimidar, a qui denunciar este fet?
Obedient, acudia cada dia amb menjar, o el preparava. La veritat és que sense massa melindres, ella s'ho fotia tot... I quan diem tot, volem dir absolutament tot... Mosques, papaterres, tot tipus de pells,...
El miracle es va continuant obrant per, com a mínim, dos mesos, però ara, o ha deixat de pondre ous, o els amaga millor. Una anècdota: Uns adolescents van "okupar" un corral i van cuidar (és una mena de miracle) tot tipus d'animals, entre els quals, gallines. Una d'elles va escapar i va fer cap a la finca veïna. La gallina ho cagava tot, i pertot, esta és també una activitat bastant coneguda de les gallines. El cas és que era impossible enxampar-la. Un dia, va desaparèixer... Al cap d'un temps, bastant, van descobrir un gibrellet ple d'ous. Ja estavan passats. Llàstima!
La gallina fa tot tipus de sons, sí, ja sabem que el més conegut és escatainar, però si voleu sorprendre-us, mireu una filmació de Gómez de la Serna parlant de l'ambient del galliner, dels sons que allí s'hi produïxen, des de la calma a la més intensa desesperació, propera al paroxisme.
Molt s'ha escrit sobre les gallines. Si busquem a la base de dades de l'ISBN ens surt que 521 títols contenen la paraula gallina i 19, la paraula gallines. Una abundant bibliografia per a informar-se o inspirar-se, però si observem amb atenció arribarem a conclusions similars, però després està la ciència, i la cultura popular...
Per Sant Anton la gallina pon.
Pel febrer, crits de lloca i bons ous al galliner.
"El lleó i la pantera són inofensius; en canvi, les gallines i els ànecs són animals altament perillosos, deia un cuc als seus fills" (Bertrand Russell).
En alguna ocasió, la gallina, davant de nosaltres, va adoptar la postura que fan les gallines dirigida al gall, a la qual, ell acudeix infalible. Ells, esclar, no van acudir-hi i van riure.
Li preguntareu: I no li has posat nom a la gallina?
Ens respondrà clar: Que se'l pose ella, que és major d'edat.
Era se'ns dubte una relació interessada, i quan no se complixen les missions encomanades, sobretot, a les gallines, és fàcil que acaben envassades al buit i finalment a l'olla i el plat... Un gran problema moral!
ESTÀS LLEGINT
Premi Llibresebrencs.org 2023
Teen FictionOBJECTIU Incentivar els jóvens vinculats a les comarques ebrenques (Ribera d'Ebre, Terra Alta, Baix Ebre, Montsià, Priorat, Baix Cinca, Matarranya, Ports i Maestrat) a escriure relats curts sobre temes que trobin interessants i editar-los en un mitj...
