Quan va anar a recollir el seu fill adolescent a l'estació de tren, estava preparada per a totes les queixes i en especial el gran cop de porta que li donaria a la porta del cotxe en muntar-se, per haver-lo enviat dos mesos a la casa de camp amb la seva avi, on no hi havia internet ni moltes coses a fer. No obstant, res d'això va passar, i el jove es va muntar al cotxe molt calmat i calladament.
- I llavors... no em diràs com vas passar el dia? -li va preguntar sa mare.
- No la vaig passar malament -va respondre secament el noi.
- Vaja! Quin miracle! Vesteixes que no era la fi del món?
- Què internet i la ciutat no ho són tot?
- Ja, mare, no comencis, no ho arruïnis.
- D'acord, disculpa, però et puc preguntar què et va fer canviar d'idea?
- L'avi... doncs, la veritat, l'avi em va fer sentir malament quan em va sentir queixant-me que no tenia internet, quan ell a la meva edat va haver de deixar l'àvia embarassada amb la meva tia per unir-se a l'exèrcit... aquesta vegada va ser molt cru... em va explicar tot el que va veure i va viure a la guerra, després tot el que havia de fer per poder menjar durant la fam que hi va haver al país, em va explicar sobre les malalties boges que han sorgit i totes les crisi que ha viscut a través dels anys... l'avi em va explicar tot i, doncs, a diferència d'ara, aquells temps sí que eren difícils...
La mare no va creure el que havia escoltat, la dona es va quedar veient el seu fill anorreada amb un gran somriure d'orgull.
- Què em veus? -li va preguntar el fill en notar la seva expressió.
- Res... vaja!, les vacances amb l'avi sí que et van asseure bé, eh?, crec que t'enviaré amb ell més seguit.
- Ai no, mare! Si us plau! Allà no hi ha internet!
ESTÀS LLEGINT
Premi Llibresebrencs.org 2023
Teen FictionOBJECTIU Incentivar els jóvens vinculats a les comarques ebrenques (Ribera d'Ebre, Terra Alta, Baix Ebre, Montsià, Priorat, Baix Cinca, Matarranya, Ports i Maestrat) a escriure relats curts sobre temes que trobin interessants i editar-los en un mitj...
