CATEGORIA A- SOMNIS

293 50 1
                                    

En Ferran just estava a punt d'entrar al somni quan la seva amiga Jana li va advertir del gran perill: era possible que la seva pròpia subconscient li fes una mala jugada i que tot el mal físic que li fessin al somni ell el notaria com si fos real. També va afegir que si es moria al somni, ell mateix es despertaria de cop.

Dit això, el Ferran va dir que estava preparat i que li connectés a la màquina que controla el somni. Quan ja estava dins del somni, es va adonar que estava a París, justament davant de la torre Eiffel, i allí mateix, va ser quan es va adonar de l'immens poder imaginatiu de la ment humana, ja que una part del cervell s'inventa tot el que passarà en els següents instants i mentrestant, una altra part del cervell reaccionava a tot el que estava passant sense saber el què passarà després. Després de reflexionar sobre la ment humana, va decidir que era moment de posar-se a la feina: descobrir què endinsava la seva subconscient i qui era en realitat.

Per descobrir en realitat qui era, la Jana li va dir al Ferran unes pautes que havia de seguir "bastant senzilles" tot i que el Ferran no pensava el mateix. Per què? Pel simple fet que havia d'imaginar una de les situacions més terrorífiques de la seva vida per a saber la seva reacció. Per això, va pensar que el més adequat seria intentar imaginar-se que un intrús va entrar a casa seva per a robar-lo, i de cop, totes les lleis físiques van ser alterades i el que en un principi era la famosa esplanada verda de davant de la torre Eiffel, es va convertir en una habitació fosca, en la que el Ferran es trobava estirat al llit, de fet al seu llit de la seva habitació. Uns instants després va sentir uns sorolls estranys que venien de la planta baixa, com si algú intentés entrar de manera discreta, i aquesta situació va ser la que es va trobar quan va baixar les escales: un home armat amb un estic d'hoquei amb passamuntanyes que li cobria tota la cara, removent tots els calaixos del menjador buscant diners o alguna cosa de valor. Per això, el Ferran va agafar un ganivet de la cuina sense que el lladre el veiés, així que es va disposar a anar pel darrere per a apunyalar-lo, encara que no ho tenia clar, però just en el moment en el qual el va introduir, va veure la cara de l'intrús i quan l'intrús el va mirar li va dir: "papa, què fas..." mentre sagnava estirat a terra, en aquell moment el Ferran va dubtar, ja que ell no tenia cap fill, però va pensar que possiblement era la seva subconscient que estava intentant que se'n penedís d'haver matat a un jove (suposadament el seu fill), quan estava amb una caputxa buscant el seu mòbil perquè no el trobava.

En aquell moment, va pensar que la policia l'estaria buscant, així que li va passar pel cap escapar. En aquell moment, es va quedar paralitzar quan en sortir de la porta de casa seva, va veure sis cotxes patrulla dels mossos d'esquadra apuntant-lo amb armes de foc, així que va decidir anar corrent cap al seu cotxe i va aconseguir escapar-se.

Quan va recapacitar i va adonar-se de tot el que estava passant, es va calmar, però allò era tan real que no parava de sobre pensar com si allò fos un problema seriós de la vida real. Però just quan va relaxar-se per fi, va veure com tot un comboi de la policia arribava per a detenir-lo mentre tots els edificis de la zona anaven caient trencant quasi totes les lleis físiques. Mentre això passava, la Jana estava mirant tot el que estava passant, i li va venir al cap que si tot el somni s'estava derruint d'alguna manera, això volia dir que la ment del Ferran també s'estava derruint, el somni no podia acabar bé.

Quan el Ferran va poder reaccionar, va tornar a agafar el cotxe i es va intentar escapar, però aquella vegada un cotxe patrulla va aconseguir seguir-li la pista fins al punt que a la ciutat no hi quedava cap edifici dempeus, però el Ferran va seguir fins que se li va acabar la gasolina. En aquell punt, va decidir que no s'acabaria així la cosa, així que va decidir lluitar contra el policia fins al punt en el qual el policia li va disparar un tret a la cama, fins i tot ho va notar com si li hagués donat un tret de veritat. En aquell moment, el Ferran no estava raonant de forma racional, sinó que es va pensar que estava a la vida real, per tant, li va sorgir el seu instint de supervivència, per això, va robar el cotxe patrulla, però el policia no va dubtar de nou i li va donar un tret. En aquell moment, es va despertar de cop i la Jana va anar a ajudar-lo i a parlar amb ell. Ferran estava fora de si, tot delirant sobre coses insignificants i visiblement afectat pel somni, encara que la Jana el va intentar calmar, no va aconseguir fer res per calmar-lo.

Ell estava tan fora de si, que va recordar el que li havia dit la Jana: "si et mors al somni, et despertaràs", per això va decidir posar fi a la seva vida. Uns instants després es va despertar un altre cop, però i si estava en un bucle de somnis...?

Premi Llibresebrencs.org 2023Where stories live. Discover now