Premi Llibresebrencs.org 2023

CATEGORIA B- UNA NIT DE FRED

Sortia de treballar com un dia qualsevol, vaig anar a buscar la meva bicicleta i em vaig dirigir al camí, perquè casa meva era darrere del cementiri. Quan l'estava creuant, vaig veure un centelleig que em va cridar l'atenció, era una llum molt esplendorosa que es movia d'una banda a l'altra.

En aquell moment vaig decidir introduir-me al cementiri, vaig deixar a un costat la meva bicicleta. Hi havia boirina i no podia veure-hi bé, tenia por de perdre aquesta espurna. Mentre caminava en aquella terra humida, em va recórrer un calfred inexplicable i vaig començar a tenir molt de fred, el silenci envaïa tot el lloc, fins i tot vaig pensar que m'havia quedat sord. Vaig anar apropant-me, a poc a poc, a aquesta llum blanca que tant m'atreia i m'hipnotitzava, i quan em vaig trobar davant d'aquesta llum es va convertir en un cos d'una persona jove. Era de pell blanca, cabells castanys, ulls clars però tristos i no sé per què em resultava conegut. Vam seure en un banc fred de pedra, jo no li tenia por, no entenia per què a aquella hora ell era allà i per què brillava, llavors em vaig asseure al costat seu en aquella nit tan estranya.

Ens havíem posat a xerrar, m'havia presentat i li vaig explicar aquesta atracció cap a la llum que havia seguit, ell posava molta atenció al que relatava. Ell no parlava, només assentia amb el cap, però vaig poder percebre que portava una gran tristesa per dins per com estava amb la mirada perduda i decaigut. Ell va ajupir el cap i amb una veu suau em va respondre:

- M'imagino que et preguntaràs què faig aquí i per què t'he cridat l'atenció amb la meva llum... La veritat és que no ho sé, però tú ets la clau per recordar el que em va passar.

>> Hi va haver una nit que no aconsegueixo rememorar i des d'aleshores fins ara estic al cementiri tractant de recordar-la, i gràcies a tú, del que m'has explicat sobre la teva bicicleta i aquesta estranya sensació de seguir la llampada, m'ha vingut a la memòria el perquè soc aquí.

>> Fa molts anys sortia tard de treballar, venia amb bicicleta intentant creuar la ruta i vaig veure una llum que s'acostava a mi molt ràpidament, després d'això vaig aparèixer al cementiri, sense poder marxar d'aquest infern, sense escapatòria, amb la boirina que em cega i sentint una olor de putrefacció que no em deixa respirar. Cada dia sentint aquest pes al pit. Em van treure la meva vida, els meus records, estic buit, ESTIC MORT!, i ara ho tinc tot clar, va ser que em van atropellar, comprenc per què estic vagant per totes aquestes làpides fredes, veig sobre elles persones com jo caminant sense rumb, alguns confosos, i les memòries en blanc sense saber d'on vénen i cap on van.

Jo m'havia quedat sorprès pel que em va dir. Quan va acabar de parlar el fantasma em va mirar molt fixament i va riure, no comprenia per què, però em vaig adonar que ja era molt tard i volia anar a casa per descansar, així que ens vam acomiadar. I li vaig prometre que tornaria una altra vegada per visitar-lo i no se sentís sol.

Em vaig dirigir a la sortida del cementiri ombrívol, una mica més alleujat després d'haver parlat amb ell. Quan vaig intentar obrir la reixa alta i rovellada del cementiri no vaig poder sortir. Petrificat del terror, em vaig quedar atrapat amb el jove amb qui estava. Una sensació de fred gelat va niar al meu cos, les meves dents van començar a tremolar, i amb un mareig fort al cap vaig caure a terra gèlid, ia poc a poc vaig anar perdent la consciència, veient el noi amb qui m'havia assegut per parlar fins que ho vaig poder entendre bé: ERA JO! Va començar a riure. A poc a poc em va anar envaint el fred del més enllà.