És una nit màgica d'estiu. Les 23:40 aproximadament. Es respira tranquil·litat. Només es sent la brisa d'estiu. Una noia de catorze anys com qualsevol altra va caminant pel carrer. Va vestida amb una camisa de color gris tirants, uns texans curts de noia amb butxaques i porta xancles.
Com podeu veure no té res fora del que es pot considerar comú. És una noia normal i corrent. No necessiteu saber res més. No serviria de res saber-ho. Per què? Per què una ombra misteriosa l'està observant de ben a prop. L'està seguint. Molt lentament. Quasi no fa soroll. Però cada vegada s'apropa més perillosament. Llavors, la mirada de l'ombra canvia radicalment. Té la cara d'estar a punt de cometre una atrocitat.
Aixeca la seva mà dreta ràpidament. Té un punyal agafat. I amb molta força li clava a la noia que estava seguint i allí la va matar.
A poc a poc el cadàver de la jove noia es dessagna. L'ombra marxa corrent.
I després? El que ve després, s'assembla molt a altres casos. Algú troba el cos. La policia investiga. Els familiars ploren per què estan enterrant el cos de la seva jove filla. No riurà més. No plorara més. Ja mai podrà tornar a quedar amb les amigues. Ni tampoc assistira al concert que tant volia anar i esperava amb ansies. Ara només és un número més que afegir a les víctimes de feminicidi que hi han de moment aquest any.
I l'ombra? Poc es sap. No hi ha ningú que hagué vist qui era. Per tant, és un misteri. Com molts altres.
Això és una cosa que passa sovint. De vegades és un home que mata a la seva dona. O que ofega la seva parella. Que viola una noia jove com qualsevol altra, ja sigui sol en grup, i ella es traumatitza de per vida o senzillament la maten. Aquesta hagués pogut res una història de final feliç. La noia hagués pogut ser lliure. I hagués pogut fer tot el que ella volia. Però no. Només és una història d'una noia de catorze anys com qualsevol altra.
Cap més.
Fi.