Estic fet d'estrelles.
Soc creació, fet de trossos d'univers.
Llums ombres, buits. Forats negres que abracen els records que consumeixen. Lents i silenciosos, reflex de la vida que avui em porta.
Vaig a contracorrent per un mar etern. Mar de roca, fred i por. M'he ofegat tants cops que els meus pulmons ja són un amb la infinitat. No tinc rumb definit. Jo, com qualsevol altre planeta. Errant, orbitant les teves lletres. Escoltant les teves veus, admirant les teves rimes.
He perdut nord i sud sol per poder trobar-te. He travessat els cops dels asteroides per oblidar que fou abans que la teva olor em tragués de la ceguera. Qui recull els meus records i els deixa caure en gravetat zero. Qui reinventa les meves pupil·les amb cada calada. Expires el fum que enganya les meves mentides.
Deixa que les nostres ànimes brillin fugaces, que juguin a amagar el temps perdut. Abraça les meves cicatrius com Saturn és abraçat pels seus anells.
Puc veure la teva figura amagada. Els teus foscos iris cristal·litzats que obren les portes a la vida eterna.
Siguem eterns.
Puc sentir les teves mans tocar cada racó del meu ser astral. Els teus dits lliscant per les meves galàxies, unint les meves constel·lacions. Delicat fred que escalfa Neptú. Puc notar la teva pell encendre la bola de foc que crema la meva raó.
Sé que no soc res i que el meu res habita en tu. Em fondré als rellotges i, quan res ja no quedi, tornaré a tu.
Escoltaré les teves llàgrimes en el silenci. Beuré les meves vides de tu. Per tu.
Estic fet de les teves estrelles.
Soc la teva creació, fet de trossos de tu. Oh, el meu creador.