Vaig conèixer a Mason fa uns mesos, en una d'aquelles nits en què la ciutat sembla dormir mentre jo recorro els carrers. Em va cridar l'atenció des del primer moment, amb els cabells negres i els ulls blaus, que semblaven brillar amb una llum pròpia. Però aviat vaig descobrir que hi havia alguna cosa més en ell, cosa que ho feia misteriós i arrogant alhora.
Al principi, Mason, amb prou feines em va parar atenció. Sempre estava envoltat del seu grup d'amics, tots tan atractius com ell i amb una actitud desafiant cap al món. Em semblaven una mica intimidants, però alhora no podia deixar d'observar-los. Hi havia alguna cosa que m'atreia, encara que no sabia exactament què.
Va ser una nit en què em vaig trobar amb el Mason sol en un carreró fosc quan vaig començar a entendre-ho tot. Ell estava recolzat contra la paret, amb els braços plegats sobre el pit i un somriure burleta als llavis. Em va mirar de dalt a baix com si ho sabés tot sobre mi, com si sabés que jo hi era perquè ho havia buscat.
-Què vols? -va preguntar amb veu ronca.
-No ho sé -vaig dir, sense poder apartar la vista dels seus ulls blaus-. Només volia veure si eres tan misteriós com sembla.
Mason es va acostar a mi amb pas lent, com un depredador que aguaita la seva presa. Vaig sentir un calfred recórrer el meu cos, però alhora no em podia moure. Ell es va aturar davant meu, tan a prop que podia sentir el seu alè a la meva pell.
-T'agraden els misteris, petita? -va preguntar amb un somriure perillós als llavis.
-Sí -vaig respondre, sense saber ben bé què dir.
- Aleshores t'agradarà saber que jo soc un vampir -va dir Mason amb un to de veu que em va fer estremir.
No podia creure el que escoltava. Els vampirs no existien, eren només criatures de llegenda i ficció. Però alhora, alguna cosa a la mirada de Mason em deia que estava parlant de debò.
-Un vampir? -vaig repetir, tractant de processar la informació.
-Sí -va dir ell amb un somriure arrogant-. I si vols saber més sobre mi, hauràs de fer alguna cosa per mi primer.
No sabia si confiar-hi, però alhora sentia una atracció irrefrenable cap a la seva persona. Em vaig acostar una mica més, fins que les nostres cares van estar a centímetres de distància.
-Què vols que faci? -vaig preguntar amb veu tremolosa.
-Vull que em mostris el món humà -va dir Mason amb un somriure pervers-. Vull saber com és viure com un ésser humà, encara que sigui per un temps.
No em vaig poder resistir al seu encant i vaig accedir a la seva petició. Durant setmanes, Mason i jo vam recórrer junts la ciutat, experimentant tot allò que el món humà havia d'oferir. Era com tenir un guia turístic que coneixia tots els secrets de la ciutat.
Però alhora, alguna cosa d'ell seguia sent un misteri per a mi. Mai vaig saber realment qui era, què era el que ho havia portat a convertir-se en vampir i què havia deixat enrere a la seva vida anterior.
Va ser en una nit de lluna plena quan finalment vaig descobrir la veritat. Mason em va portar a un lloc apartat, lluny de les llums de la ciutat, on el silenci era total. Allí, sota la llum de la lluna, em va explicar la seva història.
Em va parlar de com havia estat un jove ambiciós a la seva vida anterior, algú que havia fet tot el possible per assolir l'èxit a qualsevol preu. Però un dia, alguna cosa havia sortit malament i havia estat mossegat per un vampir. Al principi, havia estat aterridor, però aviat va descobrir que tenia habilitats sobrenaturals i que podia fer coses que mai no havia imaginat.
Tanmateix, la seva transformació també l'havia allunyat de tot allò que havia conegut fins aleshores. Havia deixat enrere la família, els amics i la vida anterior, convertint-se en un ésser solitari i diferent.
Però t'he trobat a tu -diu en Mason, mirant-me fixament als ulls-. I per primera vegada en molt de temps, he trobat alguna cosa que em fa sentir viu de nou.
M'acosto, amb llàgrimes als ulls, i l'abraço amb força. Per fi comprenia tot allò que hi havia darrere de la seva actitud. No era simplement un vampir, era algú que havia perdut tot allò que coneixia i que s'havia refugiat en el seu poder i la seva força per no sentir el dolor de la seva soledat.
Des de llavors, la nostra relació va canviar. Ja no érem només dos estranys que es trobaven a la foscor, érem dues persones que s'havien trobat i que havien descobert alguna cosa especial l'un a l'altre. Mason es va obrir amb mi com mai abans ho havia fet, i jo vaig descobrir-hi algú que valia la pena conèixer.