Habitualment rebíem una trucada d'un homicidi, i aquell dia no va ser menys. Liam i jo vam anar a inspeccionar l'escena del crim. Ens vam trobar el cadàver estès a terra. Júlia Domènech havia estat enverinada, la metgessa forense ens ho va certificar.
Aquesta noia vivia sola, a un pis cèntric de València. Primer, ens vam ocupar d'informar els familiars i amics. Va ser dur veure les seves cares de tristesa. No podien entendre com ella, que no es posava en problemes mai, podia haver tingut algun malentès amb algú. Estava clar que l'assassí tenia relació amb la víctima, ja que no hi havia indicis de robament per cap lloc de la vivenda.
Els seus pares ens van informar de la seva vida social, en quin cercle es relacionava. Com encara no havia acabat la universitat, just hores abans havia assistit a classe de filologia. Els seus companys ens van negar veure res estrany en el comportament de la xica, cap preocupació o malestar. Tot i que, Miriam, la seva amiga de sempre que estudiava a la mateixa facultat, ens va revelar informació inquietant. L'última vegada que la va veure, van fer un cafè i després va sortir amb presses cap a la biblioteca. Li va dir que tenia molta feina, li va estranyar perquè ella tenia molta capacitat de retenció d'informació i no necessitava estudiar massa.
Ara, la feina la teníem nosaltres: esbrinar qui era i si tenia relació amb la seva defunció. Liam creia que ocultava alguna cosa. A un lloc públic com a la biblioteca, no pots passar desapercebut. No vam obtenir respostes, Carme ens va dir que no es fixava en la gent que entrava i sortia. Unai, un detectiu que ens ajuda a comissaria, ens va dir que deixéssem de buscar. Creia que tenia la solució.
Vam descobrir, gràcies a una confessió anònima, que un dels seus professors havia tingut una relació íntima amb ella. Ell li feia classes particulars a la biblioteca. Moltes vegades acabaven a casa seva. Ella volia fer formal la seva relació, però ell era home casat amb fills. No volia perdre la seva feina tampoc. "Va ser impulsiu", ens confessava, però ja era massa tard.