M'he despertat perquè sentia uns sorolls estranys. Al principi pensava que eren els cotxes que passaven a les set del matí, però he sortit al carrer i no passava cap cotxe, i a més eren les cinc del matí i no crec que ningú passi en aquelles hores. Bé he deixat estar els sorolls i he pensat que com era prompte podria anar a caminar perquè ja no tenia son. M'he ficat el xandall i me n'he anat a la muntanya.
Mentre anava caminant per la muntanya he pensat amb la meva dona que feia tres mesos que s'havia mort. Quan he arribat a casa m'he tornat a gitar perquè tenia son, al cap d'una estona m'he tornat a despertar perquè sentia la veu de la meva dona. Quan he mirat per la finestra he vist una cosa que es movia. En aquell moment no vaig voler dir res perquè sabia que si cridava els veïns s'espantarien i cridarien a la policia. No sabia ben bé el que era aquell esperit, l'únic que sabia és que aquella cosa es movia.
Pel passadís vaig sentir veus que deien "Vine a la cuina" i les vaig seguir. A més, reproduïen una mena de cant al meu cap que em feien pensar amb la meva dona. La veu era preciona, crec que em va hipnotitzar, vaig arribar a la cuina i com ja pensava era la meva dona. Em va començar a explicar com era la seva vida després d'haver-se mort, em va dir que m'enyora molt i jo li vaig que també perquè després de què ella es morís tot havia anat molt malament. Li vaig explicar que ens havien confinat durant tres mesos per la COVID-19. Quan ja me n'anava cap al meu quarto, vaig sentir uns passos darrere meu, vaig sentir que traía una cosa de la butxaca, era una pistola, la va apuntar cap al meu cap i va disparar.
De l'espant em vaig despertar,no hi havia sang i no estava tirat a terra envoltat de sang,.ot el que havia passat era un somni, bé més que un somni un malson, des d'aquell dia no he pogut dormir més per temor que em tornés a passar, fins avui que m'he adormit.