15/09/2017
Avui no m'acabo el vers
que uns llavis de mel evoca,
i que amb besades de gerd
posa rima a aquesta estrofa.
Porto un mot sobre la pell,
que la teva mà em recorda,
i es cola per cada plec
quan ens trobem a l'alcova.
Una paraula, dues, tres...
m'assetgen aquesta aurora,
i un poema en el paper
que parla de tu... pren forma.
Llavors se m'escapa el bes
i el teu esguard m'acarona.
Àngels de la Torre Vidal (c)
Del Poemari Inèdit "Alliberant Paraules"
Oops! This image does not follow our content guidelines. To continue publishing, please remove it or upload a different image.
