L'HOME QUE ESTIMO

24 1 0

Una llum entre tenebres,

un mirar que m'acompanya,

raig de sol en la tempesta,

paraula en la veu callada.


Un amic en la tristesa,

en el gaudi, una rialla,

esguard pur de tendresa...

el teu dit sobre l'espatlla.


Un mot de pura saviesa,

quan el meu seny se m'escapa,

una pell que m'arrecera

en aquesta nit glaçada.

Uns llavis que el bes esperen,

un ventre que el meu demana,

unes mans que desesperen

en cercar cada troballa,

un cos que m'esparvera...

un amor que m'apaivaga.


Àngels de la Torre Vidal ©

Del Poemari Inèdit: "Alliberant Paraules"


ALLIBERANT PARAULESRead this story for FREE!