Insomni indecís que m'espenta,
llum tènue que crema,
remors moribundes
d'un esgotament malaltís
que prediquen els meus temors.
Penombra alçada en guerra
decidida a conquerir
els meus pensaments, inacabats,
desafinats per la gèlida solitud
que em travessa l'esquena.
Ànima inhabitada d'esperança
que em suplica fugir lluny
allà on les paraules i el silenci,
en la seua eterna batalla,
dansen i s'enllacen en poesia.
Angoixa que es nega
a ser acompanyada
per la tinta resseca
dels últims sospirs
que el dolorós cansament
que ofega les parets
no ha anihilat.
16 de gener de 2020
ESTÀS LLEGINT
Sospirs de cristall
PoetryPoemes, frases i pensaments en valencià, castellano, English, português i italiano. Diguem-li al món el que sentim, el que desitgem, allò que ens trenca l'ànima en trossos d'amor, als quals es reflectixen les nostres veus amb besades eternes que via...
