Anava sol pel carrer, escoltant les converses de la gent i pensant en com passaria aquell Nadal quan de sobte els llums de l'aparador li van cridar l'atenció. Es va apropar a la joieria i va mirar atentament el que hi havia. Darrere el vidre hi havia un munt de collarets, anells, arracades i braçalets. El llum tènue de l'interior il·luminava la bellesa dels objectes preciosos i els feia semblar màgics. Una ràfega d'aire fred va fer que l'home s'encongís una mica; va deixar anar un sospir. La gent darrera seu caminava mentre parlaven, reien i s'ho passaven bé. Però ell no; ell estava seriós i més aviat trist. Un collaret li va cridar l'atenció: s'assemblava tant al que ell li havia regalat just feia un any...
"És preciós! Me'l pots posar?", li va demanar ella. Ho va fer amb molt de gust i va acompanyar l'acció d'una carícia i un petó. Encara se'n recordava com si fos ara. Però ja en feia un any, d'allò.
Es va posar les mans a les butxaques, va mirar-se el collaret per últim cop i se'n va anar. Aquell Nadal el passaria sol. Ella ja no hi era.
ESTÀS LLEGINT
Miscel·lània
Short Story"Miscel·lània" és un recull d'escrits que expressen allò que penso i, de vegades, són una desconnexió del món on m'invento petites històries.
