Hi havia una vegada una nena pèl-roja, amb la cara pigada i els ulls blau turquesa. La seva missió era fer que tothom fos feliç, i per aconseguir-ho havia de fer que la gent agafés una petita perla blanca de les moltes que tenia al cistell. Les perles en qüestió contenien un element anomenat "felicitat". Ella s'estava cada dia, des que sortia el sol fins que es ponia, passejant-se per l'avinguda principal, intentant donar felicitat. Però cap persona n'hi agafava mai. De fet, mai ningú s'havia fixat en la petita pèl-roja. Ella, tot i això, sempre s'aixecava amb un somriure a la cara; mai defallia. Sabia que si somreia, algú, tard o d'hora, es fixaria en ella.
Un dia, un gos se li va apropar. La nena es va ajupir i el va acariciar suaument i li va dedicar un somriure preciós. El gos va bordar agraint-li el somriure que li havia fet. Quan ella es va aixecar, va veure que darrere el gos s'acostava un noi que tot just havia deixat de ser nen.
- Vaja, què hi fas aquí, tota sola, amb un cistell ple de perles? – li va preguntar.
- Intento que tothom sigui feliç. Són perles de la felicitat. En vols una?
- I com és que ningú en vol?
- Sembla que ningú sap que existeixo.
- Jo ho sé. Et veig, et sento, i puc veure les ganes que tens que tothom sigui feliç. Però saps una cosa? De vegades no has de deixar que siguin els altres que et trobin; de vegades ets tu, la que ha de fer l'esforç per fer-se notar.
La nena va quedar admirada per les paraules del noi, i sense pensar-s'ho va agafar una de les perles i la hi va oferir. Ell li va donar les gràcies i se'n va anar.
Aleshores la nena va cridar:
- Regalo felicitat! Agafeu una perla de la felicitat i mai més tornareu a estar tristos!
La gent que caminava a prop seu es va girar, sorpresa. Ningú s'havia adonat de la presència de la pèl-roja. I és que tothom caminava amb presses, nerviós per si arribava tard a la feina, per si aprovaria l'examen que tocava fer aquell dia, per si guanyaria prou diners aquella jornada. Tothom pensava en els seus problemes, i ningú s'havia adonat que cada dia passaven pel costat de la felicitat, però ningú havia estat capaç d'aconseguir-la.
Primer va ser una dona, més tard una àvia amb el seu nét, i després una nena que tornava de l'escola. De mica en mica, la gent agafava una perla de la felicitat de la nena.
Al final del dia, la nena es va quedar sense perles. La seva missió en aquell lloc havia acabat. Ara ja tothom anava d'un lloc a l'altre somrient, amb ganes de fer les coses i sense preocupacions. El seu cos es va evaporar fins a semblar un fantasma. I va anar allà on la necessitaven, un altre lloc ple de persones infelices que necessitaven felicitat.
ESTÀS LLEGINT
Miscel·lània
Short Story"Miscel·lània" és un recull d'escrits que expressen allò que penso i, de vegades, són una desconnexió del món on m'invento petites històries.
