Caminava i caminava. Era el que més li agradava. Caminar l'ajudava a reflexionar sobre la seva vida. Ella, una noia solitària, no necessitava cap companyia. No tenia amics ni família. Però en aquell moment tampoc els necessitava. L'únic que volia ella era trobar la seva mitja taronja. És per això que fa uns anys va decidir anar-la a buscar. I està segura que la trobarà.
De fet, ja han parlat alguna vegada, en un somni. Ell és un noi alt, de cabells arrissats negres com l'atzabeja i ulls blaus com el cel. Té la cara pigada, i això és el que a ella més li agrada; les seves pigues juganeres que corren per la seva preciosa cara. És prim i moreno. Ella n'està profundament enamorada. En el somni, ell li va dir que l'estimava. Just quan la noia li volia contestar, el noi li va tapar els llavis amb els seus i li va dir:
- Ja em donaràs la teva resposta al món real. Això no és més que un somni, bonica.
Però per a ella era més que un somni.
Ara passeja per un camí de terra envoltat de flors. Al final l'espera algú. Algú amb uns cabells negres i uns ulls blaus tan bonics, que no semblen reals. A la fi, podrà deixar de caminar sola pel món.
ESTÀS LLEGINT
Miscel·lània
Short Story"Miscel·lània" és un recull d'escrits que expressen allò que penso i, de vegades, són una desconnexió del món on m'invento petites històries.
