No vull ser gran, no vull créixer. Per què serveix créixer? Tens moltes obligacions, molts deures, moltes coses. Coses que t'ocupen un temps preciós que voldries aprofitar per fer el que realment t'agrada. Quan pots fer el que realment t'agrada, quan ets gran?
Jo vull ser petita i no créixer mai. Vull que vingui Peter Pan i se m'emporti al país de Mai Més, viure allà per sempre, envoltada d'aventures i nens valents. Crear la meva pròpia història i ser l'heroïna.
Però no puc. La societat és d'una altra manera i t'imposa que siguis com la resta si no vols ser considerat boig. Perquè segons ells, les il·lusions del nens són això, simples il·lusions. Per a mi les il·lusions dels nens són l'única escapatòria d'aquesta realitat tan absurda.
Tant de bo sempre fóssim nens. Nens que només ploren quan es fan mal de veritat, que riuen de tot cor, que juguen com si mai hi hagués demà, nens sense preocupacions, que s'inventen mons fantàstics on els dolents són derrotats pels bons.
Potser la infància és pura fantasia quan ets adult. Quina ironia; quan ets un nen vols ser gran, però en canvi quan ets gran vols tornar a ser un nen. Deu ser perquè quan ets nen, no saps com és viure com un adult, però quan ets adult t'adones que la vida de nen no estava tan malament. Jo, però, sempre he volgut ser petita, mai he volgut créixer. Mai m'ha agradat la vida adulta.
Viure a dins d'un conte de fades i no sortir-ne mai més: aquest és el meu somni que mai podrà ser complert.
ESTÀS LLEGINT
Miscel·lània
Short Story"Miscel·lània" és un recull d'escrits que expressen allò que penso i, de vegades, són una desconnexió del món on m'invento petites històries.
