Asseguda a la sorra fina de la platja, sola, sense ningú més, penso. Penso en el dia que ens vam separar, aquell dia que em vas prometre que avui mateix, vint de juliol de 2015, tornaries.
L'aigua salada m'acaricia els peus suaument, i l'escuma s'esvaeix a poc a poc. El so de les onades xocant contra la gran roca que hi ha a uns metres més enllà d'on sóc jo, de tant en tant, em fa tornar al món real. Veig l'horitzó davant meu; aquest horitzó que dibuixa una línia recta, aquest horitzó tan gran que no té fi. No té fi, com l'amor que sento per a tu. El mar i el cel; tu i jo. I l'horitzó? L'horitzó s'interposa entre nosaltres dos. L'horitzó és el que ens separa, és el temps que no hem estat junts.
Em fixo en la gavina que passeja davant meu. La seva ombra sembla que jugui amb la sorra. Camina elegantment, mullant-se els peus. Gira el cap i em mira, i jo la miro. Després torna a mirar endavant, i jo també. I continua el seu camí, i jo continuo pensant.
La brisa suau em remou els cabells i la camisa que tinc mig descordada. Sento l'escalfor del sol sobre la meva pell, que comença a ser morena. Aleshores és quan sento la seva veu, tan masculina, tan ferma, tan perfecta. No ho dubto, sé que és ell. Fa just un any que em va prometre que em vindria a buscar en aquesta platja.
M'aixeco pausadament i m'espolso la sorra que m'ha quedat enganxada als pantalons curts blancs. Em poso bé la camisa blava i em faig bé la cua que tenia mig desfeta. Aleshores em giro i el veig. S'apropa caminant tranquil·lament, somrient i mostrant-me les seves dents perfectes. I jo somric inconscientment. Començo a caminar cap a ell, primer a poc a poc, però cada vegada més de pressa, fins que corro. Corro cap a ell i me li llanço al coll, i no sé per què, ploro. Ell em torna l'abraçada i em diu a cau d'orella: "Ja he tornat. T'estimo". I jo somric i ploro alhora.
Em separa d'ell amb compte i es treu una capseta de la butxaca dels pantalons. Miro la capsa i després els seus ulls. Em diu que l'obri, i ho faig. A dins hi ha un anell de plata amb el dibuix d'una petxina. Me'l poso immediatament i veig que ell duu un anell exactament igual. Sense dir-nos res més, ens fem un bes d'amor llarg i tendre. Ja no ens tornarem a separar mai més.
ESTÀS LLEGINT
Miscel·lània
Short Story"Miscel·lània" és un recull d'escrits que expressen allò que penso i, de vegades, són una desconnexió del món on m'invento petites històries.
